Diumenge III d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 16 Desembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els cristians som convidats a l’alegria

1.- El diumenge passat sant Lluc ens presentava Joan Baptista en les coordenades del temps i de l’espai. Un home de carn i ossos com nosaltres que un dia, en la seva solitud, rep de Déu l’encàrrec de preparar els camins al Messies que ja és a les portes.

2.- I a fe que s’ho pren a la valenta. Comença desemmascarant els qui estaven molt segurs que fent el que deien i feien, no necessitaven canviar. No tenien perquè fer cas del Baptista que exigia una conversió, un canvi de xip. Però el Baptista les ho retreu pel broc gros, en un llenguatge políticament gens correcte. Raça d’escurçons. No em vingueu dient: “Nosaltres rai que tenim Abraham per pare”. Sí; ja la destral apunta a la rel dels arbres. Així, tot arbre que no fruiti com cal, serà tallat i tirat al foc. A convertir-se toquen, doncs.

3.- Hi ha tres grups de persones que sí que es prenen seriosament les paraules de Joan. Què hem de fer? I els marca tres criteris: solidaritat, honradesa i respecte als béns dels altres.

4.- Al poble senzill i espiritualment obert a Déu i al proïsme, els recomana la solidaritat. Compartir el que tenen amb els qui no tenen. És un bon missatge que agraireu els qui aquests dies de Nadal, i sobretot durant tot l’any, esteu atents a les necessitats dels qui pateixen i els ajudeu dedicant temps i altres tipus d’ajuda. Sense tanta bona gent, molts es moririen de fam o de misèria perquè l’Estat no té prou ulls i mans i cor per arribar a tothom.

4.- Els publicans tenien mala fama, en part ben guanyada. Feien la feina bruta però tan necessària com impopular. I tanmateix no tenien perquè deixar-la. Simplement: «No exigiu més del que està establert».

5.- Els encarregats de l’ordre públic reben de Joan un consell: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada». No abusin de la força pel fet d’anar armats.

6.- Els uns i els altres tenien la temptació d’aprofitar-se del càrrec per a enriquir-se al preu que fos. El poble noble i solidari -un poble humil i pobre que no fa res de mal ni menteix amb paraules enganyoses- està sotmès a un govern, -teocràtic, dictatorial, democràtic segons els llocs i els temps-. Un govern que té la funció de vetllar pel bé comú. Per recaptar impostos i vetllar per la seguretat de les persones i béns, disposa de la força quan calgui. I disposa d’un cos armat i d’una compacta xarxa de funcionaris per recaptar els impostos i distribuir-los equitativament. Si tots es deixen guiar per criteris ètics, oli amb un llum. I quan no?

7.- Quan no, tots patim no l’imperi de la llei –que ja és prou patir– sinó la tirania dels qui s’aprofiten del càrrec en benefici propi i dels amics. D’això en diem la corrupció. Ara sembla que està de moda. Què en diria el Baptista avui? Raça d’escurçons? No, i ara! Se la carregaria. Els fariseus es posaven sota el paraigua d’Abraham. Aquests es posen sota el paraigua de la pàtria per amagar els seus tripijocs, per aplicar la llei com els sembli. Legalment, no cal dir-ho. Es diuen demòcrates de tota la vida i alhora humilien i esclafen el demos, el poble. Tots en tenim dolorosa i vergonyosa experiència.

8.- Malgrat tot això, els cristians som convidats a l’alegria. A enfrontar-nos amb la dura realitat amb elegància i bon humor sense posar-se pedres al fetge. Els remeis que sant Pau donava als cristians del seu temps valen també per a nosaltres. El Senyor és a prop i en la seva pobresa i bondat del nadal és més fort que Joan. No per la llei de la força sinó per la força de l’amor. Actua amb tanta discreció que s’amaga en els més desemparats. I ens ensenya a tractar-los amb amor i generositat. I a ser persones d’una humanitat tan gran com la seva.

9.- Tot plegat és font d’una alegria no sorollosa sinó feta d’elegància i bonhomiosa. És el resultat del que ens dirà ben aviat el Messies que esperem. Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats. El meu jou és suau perquè som dos a portar la càrrega.

Tipus recurs pastoral: