Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 23 Desembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Maria proclama la grandesa de Déu perquè s’ha sentit estimada

1.- Avui gairebé completem el pessebre que anem preparant durant l’advent, amb la figura de Maria. La noia de Natzaret camina uns 144 quilòmetres per visitar la seva parenta Elisabet. Vol compartir amb ella el goig de l’esperança que les omple totes dues. Valenta i generosa.

2.- Lluc emmarca la visita amb el rerefons de l’episodi del rei David quan, bo i dansant, acompanyava amb tot el poble l’arca de l’aliança cap a la seva ciutat. Un incident desagradable el féu exclamar:Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor? I la féu transportar a la casa de Obed-Edom que experimentà la benedicció de Déu els tres mesos que l’acollí. Parem-hi esment: David dansant. Tres mesos. L’Arca del meu Senyor. Com ressonen aquests elements en la narració de l’evangeli de Lluc!

3.- Maria saluda Elisabet i l’omple d’alegria. El nen que espera salta a les seves entranyes, i plena de l’Esperit Sant, felicita Maria cridant amb totes les forces:«Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”. Els cristians hem ajuntat aquesta felicitació a la salutació de l’àngel Gabriel i hem confegit l’Ave Maria: Alegra’t, l’agraciada. El Senyor és amb vós. Beneïda sou Vós i el vostre Fill.

4.- Elisabet aplica a Maria el títol més gran que mai s’ha pogut dir d’una persona: La Mare del meu Senyor. I alhora enuncia la primera benaurança de l’evangeli: Benaurada, sí, feliç tu perquè has cregut, t’has fiat de Déu. Si el títol de Mare del Senyor ens la posa molt amunt, el títol de creient ens la posa al nostre nivell.

5.- Gràcies a la fe, tots els cristians podem compartir la benaurança de Maria. Si escoltem la Paraula de Déu i l’acomplim, serem germans, germanes i mare de Jesús. Ell ens ho dirà més endavant.

6.- Maria prorromp en un cant de lloança: proclama la grandesa de Déu que s’ha fixat en ella no pas perquè fos sàvia o santa o guapa o poderosa o rica sinó perquè essent tan petita s’ha sentit tan estimada. Ella, que ocupa el grau més baix de l’escala social d’Israel. I està contenta i ho celebra perquè en Ella Déu ha mostrat descaradament les seves preferències envers els més pobres i humils.

7.- De fet el Messies no naixerà en una estança luxosa de la capital d’Israel sinó en el poblet massa petit per a figurar entre les viles de Judà. Un origen tan humil com el de David que era el petit de la colla d’Isaí i feia l’ofici de pastor.

8.- Quan Crist entra en aquest món nostre hi entra sense res: en la màxima pobresa. No pot oferir sacrificis costosos que només els rics podien oferir: xais i vedells i ofrenes precioses. No té res. Només la seva humanitat. No tenint res a oferir, s’ofereix ell mateix. Així anul·la tot el règim cultual antic i ens ensenya l’únic culte que plau a Déu. Ens fa a tots sacerdots com ell. Germans,-diu sant Pau- per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable.

9.- Com prepararem doncs el Nadal? Escoltant la paraula de Déu i complint-la, María s’ha habilitat per ser la presència de Déu en el món: la nova Arca de l’aliança. L’Esperit Sant farà en nosaltres el mateix que ha fet en Maria si ens troba amb les disposicions de fe, humilitat i generositat de Maria.

10.- Que santa Maria ens ensenyi i ens ajudi a fer de la nostra vida una ofrena a Déu i als germans com ella.

Tipus recurs pastoral: