Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 23 Desembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Maria, amb l’anunci de l’Àngel viu l’esdeveniment de l’Encarnació de la Saviesa de Déu

Després del missatge, diumenge passat, d’una alegria que es nodreix en el compartir amb els febles, i ja a punt d’arribar al Nadal, ens trobem avui una escena ben familiar però de gran fondària: la visita de Maria a la seva parenta Elisabet.

Recordem en iniciar la nostra reflexió que per a interpretar els texts bíblics hem de tenir en compte els gèneres literaris. Els relats de la infantesa de Jesús són de gènere teològic en llenguatge poètic narratiu. La poesia, per cas, solament la podem entendre si sabem passar dels símbols al missatge que comporten.

Aquí ens trobem amb relats no pròpiament periodístics, sinó poètics que assenyalen als continguts que se’ns vol comunicar.

Atents, doncs al relat, i fins i tot enriquint-lo amb una mica de fantasia ornamental, cerquem de saber quin és el missatge, el sentit profund, que l’escriptor sagrat ens vol fer conèixer. El relat és l’envoltori -la closca- i el missatge és el fruit que s´hi amaga.

Maria, amb l’anunci de l’Àngel acaba de viure en primera persona l’esdeveniment de l’Encarnació de la Saviesa de Déu. Ha respost amb el seu Fiat. I ara el primer que fa és posar-se en camí per a anar a fer companyia i ajudar Elisabet, que es troba ja en el sisè mes.

L’escena, tal com l’explica Lluc, és com per a posar-se en actitud contemplativa. Fa tres dies que la noieta de Natzaret es va posar la motxilla i se’n anà tota animosa a visitar Elisabet. La benvinguda és radiant; Elisabet amarada de la joia de l’Esperit Sant crida tant fort com pot: Ets la beneïda entre totes les dones, beneïda tu i beneït el fruit del teu ventre.

I sortosos nosaltres que podem adreçar repetidament a Maria la mateixa benedicció: beneïda sou vos entre totes les dones i és el fruit del vostre ventre.

Elisabet en trobar-se amb la mare beneïda del fill beneït, sent l’alenada, se sent ella també beneïda per una tal visita: ¿D’on em ve a mi que em vingui a visitar la mare del meu Senyor? “Senyor” era pels hebreus Yahvé Déu de l’Univers. Tota transportada Elisabet està dient a Maria: ets la Mare del Senyor, la mare de Déu!

I Maria es queda durant tres mesos a ca la parenta per a tot el que aquesta pugui menester. Un cop Joan ha nascut, empren el camí de retorn a Natzaret.

Així, amb la visita a Elisabet comença Maria el seu Advent. L’Advent de Maria. Ja ens ho va recordar el Papa sant Pau VI quan afirmava que el temps litúrgic pròpiament marià és l’Advent.

A nosaltres que volem viure bé aquest temps d’espera no ens cal cercar fantasies ni elucubracions. En tenim prou en contemplar l’experiència de Maria en el seu advent: acompanyar-la a ella que es posa animosament en camí per a compartir vida i serveis familiars amb Elisabet. En la joia del trobament, i com a resposta a la benvinguda, Maria es deixa anar i esclata en el càntic del Magnificat: Joia, agraïment, lloança... i reconeixement del cor de Déu en la seva preferència i defensa dels pobres i els humils. Pobre i humil naixerà el seu fillet a un estable i amb la menjadora d’animals com a bressol.

I a propòsit del bressol de Betlem: ¿heu visitat les grandioses pintures murals que en Josep Minguell ha plasmat en el temple de parroquial de la Mare de Déu de l’Alba de Tàrrega? No us ho deixéssiu perdre. Son tot un tractat de teologia bíblica de la Història de la Salvació. En el pany de paret dedicat al Naixement de Jesús veiem Maria agenollada, reclinada vers l’interior del bressol. Un bressol de pedra que l’autor identifica amb el sepulcre de Jesús. Sorprenent, però profund. Lluc ens diu de Maria que guardava en el seu cor tots els fets de Nadal, l’infantesa i adolescència de Jesús. Als quaranta dies del naixement de Jesús el vell Simeó, pletòric per haver vist el Salvador, es mira a Maria: i a tu, mare, una espasa et travessarà l’ànima. Si Maria és la Mare del Messies, ho és des de Natzaret i Betlem fins a Jerusalem, la creu i la Resurrecció. I és mare nostra perquè Jesús ens ha volgut assumir en el seu misteri d’amor i salvació.

I no sabria acabar avui sense assenyalar la dedicació i escalf per a l’Església que són les dones. La seva presència femenina en el projecte de la Salvació. A l’Advent dues dones marquen el color, al peu de la creu les dones hi són, i davant el sepulcre buit són tres dones les primeres a experimentar la notícia i a anunciar-la. Maria de Magdala esdevindrà l’Apòstol dels Apòstols. ¿Què ha passat, doncs que l’Església no pugui beneficiar-se prou de tota la capacitat d’iniciativa, d’organització, d’aprofundiment, de sensibilitat femenina, de presència humanitzadora... Sort que l’Esperit de Jesús aleteja sobre la comunitat de Jesús i malgrat tot, la dona, amb la seva aportació femenina és viva en el cor de l’Església. Deixeu-me dir que per a mi l’Esperit Sant és el rostre femení de Déu.

Tipus recurs pastoral: