Nadal

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Dimarts, 25 Desembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús, fet home, ens ensenya a viure com a fills de Déu amb la màxima plenitud humana

1.- Les lectures d’avui són precioses. Un xic massa espesses després de la Nit de Nadal amb el ressopó i l’esperança de l’àpat del migdia... Però val la pena que ens desvetllem i parem esment en el missatge que ens donen. La Carta als Hebreus resum en poques paraules un llarg missatge: En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. Escoltem-lo ara que ens parla.

2.- Si teniu temps i humor, poseu-vos a l’ordinador i marqueu dues columnes. En una, poseu-hi el primer capítol del Gènesi amb el relat de la creació. En l’altra, escriviu-hi el pròleg de l’evangeli de sant Joan que acabem de proclamar. I compareu-los.

3.- En la Creació, Déu, amb sa Paraula i la força del seu Esperit, treu del caos primitiu un kosmos, un món ordenat i bonic, que culmina en la formació de l’home i la dona als quals confia l’encàrrec de cuidar-lo i perfeccionar-lo.

4.- Quan Joan escriu el pròleg troba el món un xic caòtic i desordenat. Adam y Eva –l’Adam i Eva que som nosaltres– no acaben de prendre’s seriosament la missió que Déu els ha confiat. A veure si n’aprenen. Joan ens recorda que al bell principi existia el qui és la Paraula per la qual tot ha vingut a l’existència. Era vida i era llum. Mil gracias derramando, pasó por estos sotos con presura, y yéndolos mirando con sola su figura vestidos los dejó de hermosura. El món era una meravella. Però la vida i llum xocaren frontalment amb la força hostil de la foscor.

5.- I és que l’home i la dona, en comptes de dominar i millorar les coses, s’agenollaren davant d’elles adorant-les com a déus. El kosmos esdevingué caos. Llavors la Paraula s’escollí un poble on habitar: Israel. Però l’empresonaren en el Llibre on cuidaven tenir-ho tot. Però el Llibre havia perdut la flexibilitat que aporta novetat i creativitat. Es petrificà. I quan el qui és la Paraula, el Logos, va venir a casa seva, els seus no el varen reconèixer. Els trencava tots els esquemes. Nasqué en un portal. Morí fora muralles en una creu.

6.- Què farem amb una gent així? Llavors el Pare diu al Fill: No ens en sortirem pas. Adam i Eva, somiant ser àngels i déus, sovint alhora s’arrosseguen com cucs per la terra. No saben què són ni què poden ser. Saps què? Fes-te un d’ells, com ells. I ensenya’ls que la grandesa de l’home i la dona rau a ser el que són: imatge i semblança de Déu.

7.- I el Verb es féu carn: prengué una humanitat com la nostra. Guaiteu-lo al pessebre de Betlem. Ses blanques manetes petites com són, sent tan petitetes, formaren el món. Petit com és, és també ple gràcia i de veritat. Expressa tot l’amor i la tendresa del Pare envers nosaltres. Els qui l’acullen amb fe, confiança i amor esdevenen Fills de Déu.

8.- D’això en diem el misteri de l’encarnació. Déu se’ns revela en el seu Fill fet home. Sant Ireneu ens diu: El Verb habità en l’home per acostumar l’home a percebre Déu i acostumar Déu a habitar en l’home segons el beneplàcit del Pare”.

9.- En Jesús Déu ens mira i ens veu amb ulls humans i ens ensenya a veure i mirar les persones com Déu les mira i a estimar-les com ell les estima. Jesús és la manifestació de la filantropia, –de l’amor que Ell ens té– i ens ensenya a viure com a fills de Déu amb la màxima plenitud humana. Ho podem expressar amb tres mots com sant Pau: Ens ensenya a viure amb seny, amb justícia i pietat. En una relació filial amb Déu a qui ens adrecem com a Pare nostre. I ecològicament. En una relació generosa i flexible amb la naturalesa. I respectant els drets dels altres i compartint allò que som, tenim i podem amb els altres.

10.- Si en el Gènesi Adam i Eva –nosaltres– som el cim de la creació, en el Nadal som en Jesús com la nineta dels ulls de Déu. Jesús ens ensenya a ser allò que som. És l’afirmació i l’exaltació de la humanitat.

Tipus recurs pastoral: