La Sagrada Família

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 30 Desembre 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La Sagrada Família és model de les famílies cristianes

1.- És un dia per donar gràcies a Déu pel regal de la família que hem tingut o tenim. Ha estat el medi on hem nascut i a més de la vida hi hem rebut l’estimació i el respecte en un ambient d’amor. Hi hem après a resar, a conèixer Jesús i a sentir-nos membres de la gran família de Déu.

2.- No tot són flors i violes. Però Jesús que en venir en aquest món no tenia ni cinc cèntims per comprar una víctima per oferir al Senyor, no va voler prescindir d’una família. Una família ben especial val a dir-ho. On Jesús ha après que el que plau a Déu no és pas un culte espatarrant, sinó l’ofrena d’ell mateix. Ho aprengué de la Mare, totalment disposada al que Déu volgués d’ella, i de Josep, capaç de passar tota la vida en un segon pla, sempre disponible a fer costat a la Mare i al Fill: a Betlem, a l’exili, a Natzaret.

3.- La família de Natzaret és presentada com una família religiosament complidora. Fan quilòmetres i quilòmetres fins a Jerusalem a participar en les festes de Pasqua. Tot perfecte. Fins que tot tornant cap a casa, es troben que no els segueix el Fill. Ja n’hem seguit la història.

4.- I vénen les preguntes: Com ens has fet això? Has calculat el disgust d’haver-te perdut de vista i l’ànsia per cercar-te? No sabíeu. No, doncs no ho sabíem. Ara ho aprendreu.

5.- Oi que és estrany aquesta història? No ens hem d’estranyar. Jesús és un adolescent que necessita afirmar-se com tots els adolescents. Té una consciència molt viva que té una missió personal que només vol correspondre. I fa donant una campanada que encara dringa. La Mare compleix el seu deure cercant el noi. Segurament ella i Josep tingueren un sentiment de culpa. I és probable que els veïns i coneguts els ho retragueren. Maria entoma la resposta de Jesús i en comptes d’apagar amb renys o amb crits les aspiracions del fill, calla, guarda en el seu cor tot el que veu i sent i es posa al costat del noi per ajudar-lo a créixer.

6.- El mètode és eficaç. El nen creix en tots els aspectes i té sempre al seu costat la mirada atenta de la Mare i l’assistència de Josep que mentre li ensenya l’ofici, el va formant humanament. Fins que podrà plantar-se pel seu compte i emprendre la implantació del regne de Déu.

7.- La Sagrada Família és tot especial. I és model de les famílies cristianes perquè en aquella llar hi regnés les actituds que sant Pau demanava a les famílies dels seu temps. Elles vivien immerses en un temps i en una cultura i estructura distinta. Però les actituds valen per tota família, grup, comunitat cristiana laica i creient:

8.- Sou fills de Déu sant i estimat. Imiteu el vostre Pare: compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, paciència per suportar-nos i capacitat de perdonar i acceptar el perdó. Recordeu les tres píndoles del Papa Francesc: sisplau, gràcies, excusi. I com a coronament de tot això estimeu-vos, i procureu la pau.

9.- Tot això nodriu-lo amb el contacte amb les paraules i exemples de Jesús. Apreneu cada dia de tota font d’aprenentage. I mantenir sempre una rectitud, sinceritat i honradesa. I fidelitat.

10.- Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

11.- Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Tipus recurs pastoral: