Santa Maria, Mare de Déu

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Dimarts, 1 Gener 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’any s’obre amb una benedicció que ens desitja la pau

1.- L’any nou comença amb cara de Dona. Quan arribà el moment oportú Déu envià el seu Fill, nascut d´una dona. Una Dona amb un fill als braços o alletant-lo. És santa Maria, Mare de Déu. Avui ens somriu amorosament des de Betlem. Els pastors la troben amb Josep fent-li costat i amb Jesús el Fill de Déu, ajagut en una menjadora. Els pastors ho expliquen a tothom, però gairebé ningú no en feia cabal, si fa no fa com molta gent d’avui. Però lloaven Déu perquè havia comptat amb qui ningú no hi comptava.

2.- Maria, que està tan contenta i desconcertada com els pastors, guarda una actitud de silenci, d’escolta, de reflexió. També ella glorifica Déu perquè ha fet tantes meravelles en ella i per ella justament perquè era tan petita. Déu ha comptat amb ella per acostumar-se a viure en l’home. Ens veu amb ulls humans i ens estima amb cor de Pare. Arribat el moment, Maria i Josep introdueixen el fill Jesús en el poble i estructures d’Israel. L’anomenaren Jesús: tan menut i és el Salvador, Messies i Senyor, el Déu que ens salva i Emmanuel, Déu amb nosaltres.

3.- Doncs resulta que Déu ens envia el Fill nat de dona i nat sota la legalitat romana i jueva per rescatar i alliberar els qui vivien sota la Llei, de tota llei, de tota legalitat opressora. Avui sentim tot sovint allò de l’imperi de la Llei. Doncs bé, l’imperi només genera súbdits i una gran gernació d’esclaus. Promulga lleis i se’n servei per domesticar el poble i dominar-lo i controlar-lo.

4.- En canvi Déu no vol ni súbdits ni esclaus, sinó fills que impulsats per l’Esperit Sant, li diguem: Abbà, Pare. Uns fills que ens moguem arreu com a casa. La seva Paraula no està escrita en taules de pedra, dura, freda i exterior com la del Sinaí o la de qualsevol altre codi, sinó en el nostre cor. Va de dins enfora, no d’enfora cap endins.

5.- L’any s’obre també amb una benedicció que ens desitja la pau. La que cantaven els àngels la nit de Nadal. Pau i llibertat als homes que Déu estima, en qui Déu es complau.

6.- Aquesta pau depèn de tots i cadascun de nosaltres, no només dels polítics. ¿Heu pensat que el mot política ve de polis, que vol dir ciutat, el conjunt de persones lliures, amb tots els drets i els deures de ciutadans o vilatans? No som ni súbdits ni esclaus.

7.- La bona política, diu el Papa Francesc, quan està al servei de la pau, quan respecta i promou els drets humans fonamentals, és un vehicle fonamental per a la vida i l’activitat de l’home. Però quan, els qui s’hi dediquen, la viuen no com un servei sinó que se’n serveixen pels seus interessos egoistes, es converteix en un instrument d’opressió, marginació i fins i tot de destrucció.

8.- Si la política té en compte el respecte fonamental de la vida, la llibertat i la dignitat de les persones, és una forma eminent de la caritat. «Tot cristià és cridat a aquesta caritat, segons la seva vocació i les seves possibilitats d’incidir en la polis”, diu el papa Benet XVI.

9.- Sant Pau deia als cristians de Galàcia: Germans, vosaltres teniu una vocació de llibertat; amb una condició, però; no convertiu la llibertat en un punt d'arrencada per a una vida tancada en l'egoisme. Al contrari, enduts per l'amor, poseu-vos els uns al servei dels altres. Compleix tota la Llei el qui en compleix aquest únic manament: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.

10.- Que el Nou Any, el Ninou que dèiem abans, sigui lluminós i feliç: il·luminats per la bondat de Déu, sota l’esguard maternal de Santa Maria, amb l’Esperit Sant que ens ensenyi i ens empenyi a dir Abbà Pare, perquè ens sentim fills i germans, i fem obra de la pau fruit de la justícia i de la bondat. I en el nom de Jesús –Déu que ens salva, i Emmanuel, Déu amb nosaltres.

Feliç Any Nou!

Tipus recurs pastoral: