L'Epifania del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 6 Gener 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’Epifania és la festa de la manifestació de Jesús a tots els pobles

1.- Quin dia més bonic per somiar i gaudir de la nit i del dia de Reis amb els més petits. “Visca els tres Reis de l’Orient que porten coses per la gent”, com cantàvem de petits al meu poble mentre els rebíem tot contents amb fanalets a les mans. Ens unim al goig de Maria i Josep acceptant els regals dels reietons de cada casa i dels savis d’Orient per al Nen Jesús.

2.- Les lectures d’avui es refereixen a un mateix fet de manera diferent: Isaïes se’l mira amb ulls poètics de profeta. Sant Pau, apòstol i teòleg, l’explica amb quatre mots precisos: I l’evangelista l’explica a manera de la “teologia narrativa” com diuen ara els entesos.

3.- El profeta Isaïes albira per al seu poble oprimit i exiliat uns dies d’esplendor i de benestar: riuades de forasters de pertot, turistes diríem ara, que acompanyen els fills d’Israel que retornen de l’exili. Finalment, enmig de les tenebres arriba la llum d’un nou dia, la llum com a símbol de salvació i del clarejar d’una nova època, d’una nova etapa de la història. La profecia i el salm forneixen a sant Mateu els colors per descriure l’aventura dels savis de l’Orient portant els seus regals al nou nat Rei dels jueus.

4.- Sant Pau expressa amb poques paraules el sentit de la festa d’avui. Déu ens hi revela un misteri. Misteri és un secret mantingut durant segles i segles i que Déu avui ens revela. Misteri és un secret revelat que deixa doncs de ser secret. És aquest: En Jesucrist tots els pobles, tenen part des d’ara en la mateixa herència, formen un sol cos: l’únic cos en Crist i comparteixen la mateixa promesa feta segles enrere a Abraham. Aquesta és la Bona Notícia, l’evangeli. Déu trenca totes les fronteres que separaven els jueus dels no jueus per fer-ne un sol poble sense distinció de races ni de colors, de cultures o de religions. Per això la tradició cristiana bateja els mags amb el nom de Gaspar, Melcior i Baltasar, un de cara i cabells blancs. L’altre és ros. El tercer un negre d’ulls clars i simpàtic.

5.- Per accedir-hi, l’evangeli ens anima a parar esment als signes dels temps. Els astròlegs han après a llegir els grans esdeveniments a la llum de les estrelles. Què significa aquest estel nou que apareix a l’horitzó? Cap a on ens porta?

6.- L’Epifania és la festa de la manifestació de Jesús a tots els pobles. Ara som invitats a superar les nostres rutines i a trencar els esquemes mentals encarcarats per acompanyar en el seu llarg viatge els savis d’Orient. El desig de la veritat els porta fins a Jerusalem, el cor d’Israel. La seva arribada hi provoca un terratrèmol. És nat el Rei dels Jueus? On i com?

7.- Herodes sempre tan ben informat, no en sap res. Consulta els qui segurament en saben més que no ell. Els grans sacerdots i savis mestres d’Israel és clar que ho sabran. No cal que mirin els estels. No cal, tenen el LLIBRE de la Llei. L’obren i hi senten la veu del profeta Miquees: Betlem, el poble del gran rei David.

8.- Els savis del Llibre fan un rotet de satisfacció: l’han encertada. Però no es mouen. Es queden allà on eren. Herodes tremola de por i calcula astutament un pla de defensa –per si un cas!–. Bo i buscant la veritat els savis astròlegs s’han ficat a la gola del llop. Herodes els aconsella. Que comprovin el que hi ha d’aquesta història i que l’ennovin de qualsevol notícia interessant. Cal no fer el ridícul. Però no s’hi val a badar.

9.- I els savis d’Orient tornen a veure l’estrella que els brilla més que mai. Poc s’esperaven la gran sorpresa: han fet un llarg camí per adorar el nounat rei dels jueus. I quin rei! Un nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li reten el seu homenatge. Quina meravella! Ni la mare ni el Nen fan cara de l’aristocràcia reial. Però ho comprenen. I amb els seus regals posen les seves persones al servei de Jesús: or com a rei, encens com a Déu, mirra com a home.

10.- Realment cal ànima d’infant per comprendre aquestes sorpreses de Déu quan se’ns manifesta. La necessitaven els savis d’orient, la necessitaven els savis del Llibre i també Herodes. I la falta que els en feia! I també ens cal a nosaltres. El poeta que va escriure el Poema de Nadal, en ho diu molt bé:

Si et penses caçar l'estrella 
no vagis baladrejant, 
humiteja't la parpella 
amb tres llàgrimes d'infant, 
ajup-te fins al temps que eres infant.

Tipus recurs pastoral: