L'Epifania del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 6 Gener 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Déu és universal en el seu pla de salvació i vol que també nosaltres ho siguem

Epifania és paraula grega que significa “manifestació”. Els israelites eren gelosos de la seva religió, a ells havia estat promès el messies salvador. Més enllà d’aquesta mentalitat tancada i excloent ja alguns profetes havien assenyalat la universalitat de l’acció messiànica, oberta també als pobles pagans, a tots nosaltres. Epifania és la manifestació del Messies Salvador a tots els pobles, jueus i gentils.

En la primera lectura Isaïes ens ha fet sentir el seu entusiasme en veure que vindran de les regions més llunyanes a oferir els seus regals...

En el salm hem sentit: es postraran davant teu tots els reis de la terra. I parla dels que vindran de lluny a oferir els seus dons. Entre els països que nomena el primer és Tarsis, en “els confins de la terra”, referit segons sembla, a zones marítimes de la península ibèrica.

Pau escriu als Efesis: Ara ha estat revelat que els gentils, els pagans, són també hereus en Crist, partícips també de la promesa feta a Abraham i la seva descendència.

Déu és universal en el seu pla de salvació i vol que també nosaltres ho siguem. Ara que estem vivint en una barreja de cultures, de races i religions, podem percebre com el missatge de l’Epifania és que aprenguem de Déu el ser més oberts de cor. Ell s’estima a tots i espera de nosaltres una actitud tolerant i solidària, comprensiva amb altres opinions i cultures religioses. Ens podria costar d’entendre-ho degut a la nostra mentalitat excloent com la dels antics hebreus. Risquem de ser excloents respecte a d’altres grups d’orientació eclesial diferent de la nostra i sobre tot si ells es manifesten d’alguna manera excloents. I així mateix hem de ser oberts a la gent que no són de la nostra religió. Acceptar la seva realitat diversa i saber que en ells també Déu hi actua. Qui pot posar límit a les mediacions de Déu?

Jesús s’ha manifestat com a Llum de totes les nacions. Recordem els casos de la dona fenícia, la dona samaritana, el centurió romà, aquell que va dir: “Senyor jo no sóc digne que entreu a casa meva...”

Anem ja al text de l’evangeli:

  • “Després que Jesús va néixer a Betlem de Judà, en temps del rei Herodes...”. L’evangelista ens situa en un temps i en un lloc concret. Ens indica que si el missatge universalista de la salvació no té límits ni d’espai ni de temps, el Senyor es manifesta en un temps i un lloc concret. Així com cada un dels moments de la nostra vida té una ressonància per sobre del temps i l’espai, gràcies a la salvació messiànica universal.
  • “Vingueren uns savis d’Orient”. En el llunyà orient uns homes investigadors del món i de la història han vist enmig de l’univers un estel diferent. No diu el text que fossin reis ni que fossin tres. Eren homes savis estudiosos de l’univers, del sentit del món, segurament coneixedors de profecies bíbliques d’Israel, d’una estrella anunciada, d’una llum que havia d’esclatar per a alliberar de les tenebres el poble que vivia a les fosques... Tot això ho podem imaginar legítimament. Sigui com sigui, el missatge que l’evangelista vol comunicar-nos és que Jesús és Llum que ha vingut al món per a alliberar de la foscor tots els pobles.
  • “En arribar a Jerusalem preguntaven: on és el rei dels jueus? La senzilla recerca d’uns pagans cercadors de Déu toparà amb la magnificència de la institució oficial d’Israel. Una primera reacció és que Herodes s’inquieta, i amb ell tot Jerusalem, fins a l’extrem de pensar a liquidar el nou nat rei tot organitzant una matança d’infants innocents.
  • “Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la llei per veure què havia estat escrit sobre el naixement del Messies” Aquí les èlits de la saviesa religiosa de Jerusalem es posen a cercar. I ho encerten: està escrit que ha de néixer a Betlem de Judà. Déu és fidel en l’acompliment de les seves promeses tot i l’enduriment d’aquells que les haurien de saber acollir.
  • Llavors Herodes cridà d’amagat els savis... Ara el rei de Judea ja té la resposta. Cal un discerniment: o bé baixar del pedestal i cercar humilment el sentit de tot allò o bé enfrontar-s’hi violentament.

Com passa avui. Jesús ja ens va advertir: mireu els signes dels temps. I les reaccions se situen entre dos extrems: o bé des de la senzillesa de cor tot obrint-se per a cercar la veritat o bé des de l’orgull obcecat tot posant-se en contra, a voltes violentament. També avui hi ha milers de víctimes innocents.

  • Després es posaren en camí. Llavors tornaren a veure l’estrella i en tingueren una immensa alegria. L’estrella s’aturà damunt el lloc on era l’Infant. També a nosaltres ens pot desaparèixer la llum. Cal tenacitat, cercar, estar atents als signes... i malgrat tot seguir endavant en el camí. I la llum torna a aparèixer, amb gran alegria nostra.
  • Trobaren el nen amb Maria. La representació gràfica més antiga de Maria és del segle segon a les catacumbes de Roma en una representació de Jesús en braços de Maria essent adorat pels mags de l’orient. Maria, el tron de la Divina Saviesa presenta l’Infant a tots els pobles: és l’EPIFANIA DEL SENYOR.
  • Es prostraren a terra i el van adorar.... i li oferiren or, encens i mirra: or com a Rei, encens com a Déu i mirra com a Home mortal. L’Home mortal que donaria la vida a la creu i ressuscitaria glorificat pel Pare, el Messies Salvador al que ara adoren uns mags de l’Orient.

Així el nostre homenatge a l’Infant de Betlem comporta:

-   adoració de Déu particularment en la pregària,

-   seguiment del Rei en l’Evangeli,

-   acceptació serena i pasqual de la creu que aquest seguiment ens comporta.

Heus aquí el missatge que ens fan arribar els Mags de l’Orient.

I no cal deslligar tot això de la il·lusió que petits i grans vivim amb els regals dels Reis.

Els nostres infants perpetuen en aquesta nit màgica l’alegria immensa dels Mags en trobar-se amb Jesús en braços de la seva Mare

Maria, Tron de la Saviesa, pregueu per nosaltres, els fills dels pagans de les llunyanes terres de Tarsis.

Tipus recurs pastoral: