Baptisme del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 13 Gener 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El dia del baptisme fórem immergits en la vida del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

1.- A mi, i suposo que tampoc a vosaltres, els meus pares no em van pas consultar si volia venir al món o quedar-me a la lluna. Però els agraeixo molt el do de la vida amb tot l’amor i dolor, fracassos i topades i èxits que la vida comporta. N’estic content. Tampoc no em van consultar per dur-me a batejar als tres dies de néixer. El bateig era una llavor que aniria creixent en el si de la família, de la parròquia i en part també de l’escola abans de la guerra! Ells van creure que era un bé per a mi i me’l varen procurar.

2.- De mica en mica la llavor de la vida humana que m’introduí en aquest món, i llavor de la vida cristiana que m’incorporà a la vida de Déu pel baptisme anaren creixent i fent-se. Varen germinar i créixer en el terrer i en el clima oportú, en la família, especialment els anys primers, precisament en plena persecució religiosa.

3.- On va tot això? La festa d’avui –el Baptisme de Jesús– ¿té gaire a veure amb el nostre baptisme? Doncs, sí. També Jesús fou llavoreta microscòpica en el si de Maria. I va néixer i va créixer en un ambient familiar on la presència de l’Esperit Sant era molt viva i on la vida de fe era nodrida amb la pregària en família, el treball de cada dia intens i amb el contacte setmanal amb la sinagoga.

4.- Als 30 anys Jesús acudí a Joan Baptista i s’uní a la multitud del poble que se sentia cridat a preparar el camí del Senyor per encarar els nous temps que s’acostaven. Es trobava en una cruïlla. Cap a on tiraria? ¿Continuaria l’honorable ofici de menestral de Josep, el fuster de Natzaret i espòs de Maria? ¿I si el Pare l’orienta cap a un altre camí...?

5.- Es produeix l’epifania, la manifestació que li indica el camí a seguir. És la festa d’avui.

Jesús fou batejat, capbussat a l’aigua del Jordà. Se sentia molt unit al Pare i a l’Esperit Sant. Pregava. Estava ben connectat amb la seva “família” divina, i comprova amb goig que no està sol. L’Esperit se li fa present en una forma visible i sensible. L’omple del tot.

6.- I la veu del Pare, invisible però audible, li mostra el seu amor, la seva intimitat i la seva tendresa corprenedora: Ets el meu Fill. És una expressió del salm segon usual en la entronització d’un rei a Israel, però que pren en ell un sentit nou. El meu estimat, l’únic. Recorda el patriarca Abraham amb el seu fill Isaac, l’únic, l’estimat, disposat a oferir-se a Déu. Estic content de tu, molt cofoi, tens tota la meva confiança i et confio una missió.

7.- Una missió molt concreta i molt discreta: salvar tot el que es pugui salvar de cada persona humana. No amb crits ni amb rebombori. Respectant la canya esberlada i el ble que fumeja. Amb paciència i bondat i generositat no et cansis ni dubtis fins que no hagis implantat un nou ordre en el món, on no regeixi l’imperi de la llei sinó la llei de l’amor i del respecte a la persona, a tota persona. Fins la Llei del Sinaí és feta per a l’home i no l’home per a la llei. Forma gent que hi vegi amb els seus ulls i pensi pel seu cap: crea persones lliures de cadenes i de presons tenebroses.

8.- És l’epifania de Jesús. Que manifesta l’abast de la seva obra. Sant Pere ho comprengué a casa del centurió Corneli. Era el cap d’una família no jueva que volia conèixer el camí de Jesús. Mentre Pere l’instruïa, l’Esperit que descansà sobre Jesús en el Jordà i reposà també sobre els apòstols i la comunitat jueva aplegada al cenacle, avui omple de joia i de llum aquella casa de no jueus. Perquè Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. I Jesús, que endut per l’Esperit, passà pel món fent el bé i estructurant les persones més o menys deshumanitzades, avui passa per la casa de Corneli i obre de bat a bat les portes de l’Església a tot el món.

9.- I passa avui per les nostres vides. És un dia per renovellar el nostre baptisme. Aquella llavor remenuda que érem o aquella espurna insignificant que un dia ens il·luminà en forma de paraula amable o de situació compromesa... avui ha crescut i s’ha fet gran. L’Esperit Sant té ganes de fer de nosaltres persones que passem arreu fent el bé i superant les forces negatives del mal. Com Jesús. Som-hi, doncs.

10.- El dia del baptisme fórem immergits en la vida del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. El Pare ens digué: ets el meu fill molt estimat, compto amb tu. I l’Esperit ens ungí en el nostre front i gravà en el nostre cor la imatge viva de CRIST fent-nos com Jesús profetes, sacerdots i reis. El dia que els cristians que som aquí ens n’adonem, ens ho creguem i ho visquem, aquesta petita comunitat cristiana que formem i tantes altres petites comunitats d’arreu el món, arribarà la floració i la renovació de l’Església que somiem i que el nostre món necessita.

Tipus recurs pastoral: