Lectio divina on line 59 (Setmana del 14 al 20 de gener)

Dilluns, 14 Gener 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

AIGUA VIVA / IDOLATRIES DESTRUCTORES

...una dona de Samaria es presenta a pouar aigua al pou de Jacob. Jesús, assedegat per la caminada, li diu:-Dóna’m beure!

Els deixebles se n’havien anat a la vila a comprar queviures. La samaritana li contesta:-Com s’entén que tu, jueu com ets, em demanis beure a mi, dona samaritana?

Val a dir que els jueus i els samaritans no es fan gaire. Jesús li respon:

-Si coneixies el do de Déu, i la personalitat del qui et diu: ”Dóna’m beure”, de segur que tu n’hi hauries demanat, i Ell t’hauria donat aigua viva.

-Senyor, li fa la dona, ni galleda no tens i mira que el pou és fondo. D’on la treus, doncs, ”l’aigua viva?”. No seràs pas més gran que el nostre pare Jacob, que ens donà aquest pou i en va beure ell, els seus fills i el seu bestiar...

-Tots els qui beuen d’aquesta aigua -li diu Jesús- tornaran a sentir set. En canvi, el qui beurà de l’aigua que jo li donaré, no en patirà mai més de set. Ben al contrari: l’aigua que jo li donaré, esdevindrà en ell un doll d’aigua que fa viure per sempre.

-Senyor, li diu la dona, dóna-me-la aquesta aigua; així no patiré set i no hauré de venir aquí a pouar-ne. Jesús li diu:

-Apa, crida el teu marit i torna de seguida.

-No en tinc de marit, li respon la dona.

-Tens raó de dir que no en tens, de marit, li diu Jesús. Sí; perquè n’has tingut cinc, de marits, i el que ara tens, no és pas marit teu. En això tens raó... 

(Jn 4, 1-18)

-------------------------

Què diu el text?

¿Conec la diferència, en la meva vida,entre “l’aigua viva” i “l’aigua de pou”?

¿Tinc consciència de idolatries que erosionen i malmeten la meva persona?

Què em demana aquest text d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Era pels anys 80 del segle passat que un grup de joves, a motxilla plena, férem una travessada des d’Esterri d’Àneu, passant per Gil, Alòs d’Àneu, Montgarri... Volíem entrar a la Vall d’Aran pel camí que voreja el Noguera Pallaresa. Nit a Montgarri. L’endemà resseguírem el Pla de Beret. Esperàvem conèixer la font on neix el riu Garona. Descendírem a Tredós sense haver pogut trobar i fotografiar el naixement del Garona, no l’havíem trobat.

A Tredós quedàrem sorpresos de la fogositat del riu Ruda que baixava ple i sorollós pel desglaçament del Circ de Colomers, al costat del Port de la Bonaigua. L’aigua impetuosa i solemne del Ruda compensava el no haver conegut el naixement del Garona... Però ens adonàrem que allí mateix el Ruda perdia el seu nom i l’impetuós riu s’apropiava del nom de Garona. Preguntàrem a un vellet que prenia el sol assegut davant casa seva, fill del poble, el perquè del canvi de nom... i ens ho aclarí:

- “El Garona neix de mare, té font, és una aigua viva. Les aigües del Ruda no tenen naixement fixe, baixen d’arreu del Circ de Colomers i s’ajunten perquè les muntanyes les fan baixar cap aquí. El Garona sí que té mare, és aigua de font, mana tot l’any... per això tot el riu que baixa Aran avall, des d’aquí, és diu Riu Garona”

Val a dir que l’endemà repujàrem la costa cap el Pla de Beret i ens abeuràrem d’ ‘aigua viva’ a la font mare del Garona...

L’aigua de pou no deixa de ser una aigua estancada, no corre, és resultat de pluges filtrades a terra, l’aigua de pou tampoc no té una font viva que el proveeixi...

Els cinc marits són cinc idolatries històriques a Samaria. El text bíblic a 2Re 17, 24... ho deixa clar: “El rei d’Assíria va fer venir gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim i els establí a les poblacions de Samaria...” Són cinc cultes pagans que s’establiren a Samaria des de la conquesta i desaparició del Regne del Nord. Amb els anys es feu una barreja religiosa entre aquests cultes idolàtrics nouvinguts, o imposats, i el culte a Yahwé, el déu tradicional del país. Cal llegir el capítol 17 del segon llibre dels Reis: versets del 24 al 41.

La barreja era, naturalment, idolàtrica. La conversa entre Jesús i la Samaritana no és, doncs, de tema de fidelitat o infidelitat matrimonial o familiar, sinó directament religiós. El marit que ara té la dona samaritana és la muntanya de Garizim, on els samaritans del temps de Jesús retien culte al Déu d’Abraham, Isaac i Jacob. Els cinc cultes idolàtrics havien quedat enrere...

Però Jesús anuncia uns temps nous en que ni Jerusalem ni Garizim... El culte al Pare es retrà en Esperit i Veritat des de la interioritat de cada persona i Comunitat.

Tipus recurs pastoral: