Diumenge III d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 16 Desembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Portant en el cor la lluminària de Nadal, resplendirà en el nostre entorn

Aquest tercer diumenge d’Advent és el de l’alegria (dominica laetare, dèiem en llatí). Així, com sona! És aquest un missatge tan contundent que no ens el podem passar “alegrement” sense copsar-ne el sentit profund tal com se’ns ofereix en la litúrgia d’avui. En vigílies ja de la gran celebració del Nadal, els texts bíblics van posant llum per tots costats al missatge de l’alegria de l’Advent.

“Viviu contents en el Senyor, repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop.” Ho escrivia Pau a la seva estimada comunitat de Filips, la primera població europea on havia anunciat l’Evangeli i que li mereixia una tendresa especial per l’acolliment amb què l’havien rebut i per la forma com aquella gent havia assumit la Bona Nova.

I ho explica:

- No us inquieteu per res.
- A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica.
- I presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.
- Així la pau guardarà els vostres cors.

La paraula del profeta Sofonies ens hi ha preparat els ànims:

Crida de goig, ciutat de Sió...
Alegra’t i celebra-ho de tot cor...
El teu Déu el tens dintre com a salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i et crida de goig com en dies d’aplec....

¿No et sembla que ens cal aturar-nos a assaborir, a contemplar i celebrar l’alegria que Déu sent per causa nostra? Alegria que Ell ens vol comunicar, ara com mai, en vigílies d’aquest Nadal de 2018.

En aquest nostre temps i país nostre amb tants mals de cap, amb tants desencants i tants clamors, el missatge ens arriba com aigua del cel sobre terra eixuta. En sents la remor? La lletra d’aquest cant de la pluja és un recital d’esperança i alegria. 

“La nostra alegria ningú no ens la prendrà” No és una alegria buida, com una mena de droga alienant sense sentit.

Aquesta alegria té un per què i té un com:

- perquè el Senyor es pren seriosament la nostra vida i la vol salvar. Ell ve a salvar-nos. Per nosaltres s’ha transportat d’alegria, ens renova el seu amor. Un amor que ens salva. Ell és en nosaltres. Estem salvats!

Érem a les fosques i Ell apareix com una gran llum, se’ns recordarà la nit de Nadal. Una llum que ens il·lumina el misteri de la nostra existència, ens la fa veure amb els ulls mateixos de Déu. Som la nineta dels seus ulls. Arribarà com un infantó que ens enamorarà, es quedarà amb nosaltres, se’ns declararà amic, donarà la vida per nosaltres i ens compartirà la seva Glòria de Fill Hereu del Pare.

-          Com una crida no gens efímera amb la forta càrrega de l’Amor que és Déu. Un amor que som cridats a viure sense grans escarafalls, sinó en l’actitud planera i cordial de compartir, en el dia a dia, el nostre vestit amb aquell que no en té, el nostre menjar amb el que pateix penúria, sense que exigim més del que sigui just, i no ser violents amb falses acusacions i amb duresa de tracte... això és el que respon el Baptista a la pregunta sobre com han de preparar els camins del Senyor.

Saber compartir. Allò que som i que tenim. Aturar-nos a pensar què i com i amb qui. En el silenci de la pregària i en el diàleg familiar i amb els ulls ben oberts al nostre entorn, se’ns encendran les llumenetes. I a actuar amb coratge. Portarem així en el cor la lluminària de Nadal. Que resplendirà en el nostre entorn.

En tot això, tal com conclou l’evangeli d’avui, Joan anuncia la bona notícia que omple de sentit i alegria la nostra vida: Us està arribant aquell al que no sóc digne de lligar-li el calçat. Jo batejo amb aigua, Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb Foc. 

Tipus recurs pastoral: