Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 20 Gener 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús veu en la fe de la Mare el senyal del Pare perquè comenci a actuar

1.- L’epifania encara continua. El dia dels mags Jesús és manifestà com a Rei. El dia del baptisme, com a Fill únic, l’estimat del Pare, ungit per l'Esperit per a una missió. Avui és presenta com l’Espòs de l’Església en el marc d’un casament.

2.- Jesús és profundament humà i amb la seva simpatia i bondat és feia una generosa xarxa d’amistats. Gaudia d’aquests contactes a tots els nivells. Avui el veiem a Canà de Galilea convidat a un casori. Hi va amb el nucli inicial de seguidors i amb la companyia amable de la seva Mare. Una bona recomanació.

3.- La Mare de Jesús –enlloc surt el seu nom– és tota una dona. No hi ha anat a tall de gran dama, sinó convidada més que a entaular-se amb tota la gent, a col·laborar en aquesta celebració on totes les mans hi compten. És discreta i molt intuïtiva. Enmig de la gatzara de la festa, copsa que s’acaba el vi. I pateix pel malestar dels nuvis si ho arribin a saber.

4.- Amb delicadesa i amb confiança ho diu al seu noi: No tenen vi. -Dona, i què? És cosa seva. El rellotge encara no marca l’hora d’intervenir-hi. Jesús ho té molt clar i més des del dia del Jordà. És deu als interessos del Pare. I d’Ell l’ordre de sortida.

5.- La seva mare treu tota la seva intuïció femenina. Jesús té raó. I tanmateix algun dia ha de ser el primer. I avui ha arribat. El Pare del cel no té tancat el calendari. És flexible. El Pare estima tots els seus fills i no veurà de bon ull deixar els nuvis exposats a la riota del convidats. La teva gran HORA ja vindrà. Des de la creu ja vessarà a dojo l’Esperit Sant o del Cenacle. Però, mira, abans del banquet de noces, sempre hi ha el pica-pica. O el vermut. Si no ha arribat la teva gran HORA, que has de respectar de totes totes ¿qui diu que no és ara el senyar de començar una petita acció que culminarà al seu dia?

6.- La Mare de Jesús reuneix el personal de servei: Feu el que ell us digui. I Jesús veu en la fe de la Mare el senyal del Pare perquè comenci a actuar. El cap de servei no s’hi veu de cap ull. No entén cap de bestiar. Quina manera de fer la d’aquest nuvi inexpert! Ell no ho sap. Però el Nuvi que ha alegrat el banquet de noces amb un vi de qualitat suprema és Jesús, que així, avui segella el seu compromís d’amor amb la comunitat cristiana, l’Església. Abans de combregar diem: Feliços els convidats a la seva taula. En realitat hauria de dir: feliços els convidats a les noces de l’Anyell, els de Crist Ressuscitat, amb això tan senzill i tan fràgil que diem Església.

7.- La Mare de Jesús, la Dona, empeny les dones –i tota ànima cristiana– a fer servir la intuïció per tirar endavant el projecte de Déu. La llei és necessària. Però no té la darrera paraula. No és un límit infranquejable. Es pot traspassar quan s’hi juga el bé del proïsme. Avui és la necessitat dels nuvis la que mou Jesús a actuar. Demà una mare atribolada –la Cananea– farà que Jesús faci el seu primer miracle fora dels límits d’Israel. Un altre dia serà la Samaritana, o la Magdalena o els infants o qualsevol malalt que acudi a Ell esperant-ne la paraula amable o manyac adient.

8.- I així manifestà Jesús la seva glòria. Déu és feia present en ell i en ell actuava. Els deixebles hi van creure. I amb Jesús i la seva Mare i els parents baixaren a instal·lar-se a Cafarnaüm, ciutat de pas obligat per a molta gent. I a casa de Pere hi trobaren el sopluig necessari on començar una nova família basada no pas en la consanguinitat sinó en la fe. I en aquesta comunitat hi som comptats.

9.- En ella tots hi cabem i hi contribuïm amb les qualitats que el Pare, el Fill i l’Esperit Sant han posat en cadascun de nosaltres. No n’hi ha cap d’igual. Els dons que hem rebut no són per inflar el nostre ego ni per imposar-se a ningú. Una gran varietat de persones i de qualitats i una profunda unitat: la unitat de la fe, de l’esperança i de l’amor. Molts dons i un sol Esperit, un sol Senyor, un sol Déu i Pare.

10.- Aquests dies els dediquem a pregar per la unitat dels Cristians. Jesús va demanar que tots fóssim U: un sol ramat, una sola comunitat, una sola Església i ens ha enriquit amb una joiosa varietat de dons. No ens vol uniformats però sí units en un sol amor, una sola fe i la mateixa esperança. Tant de bo que les diverses esglésies o confessions cristianes, avui dolorosament i escandalosament dividides, recuperem la unitat en l’amor que Jesús somnià quan comptà amb nosaltres.

Tipus recurs pastoral: