La Sagrada Família

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 30 Desembre 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La Sagrada Família ens il·lumina com hem de veure i de viure la vida

Quin tema el de la família, avui! De sí mateixa la família és el nucli cridat a covar la felicitat d’unes persones unides en l’amor matrimonial, maternal, paternal, filial… Tots nosaltres formem part d’una família en que hem viscut l’amor, la joia, el caminar junts amb sentit i amb esforç, on hem afrontat les dificultats arribades de fora o de l’interior. Les dificultats i les crisis són prova de foc on l’or es purifica i la quincalla es desintegra.

Molta quincalla hi deu haver entre la nostra gent a la vista de tant desgavell entorn a la família, sigui a la llar sigui en societat. Quants sofriments, quants silencis angoixats, quantes criatures sense una referència filial sana! Ja en els anys previs, molts i moltes adolescents han pujat sense una llum clara que els faci valorar el sentit i la grandesa de l’amor matrimonial en família.

Però no siguem negatius, perquè enmig de tot això trobem pertot innombrables matrimonis, pares mares i fills i avis (padrins a Lleida), que mantenen viva i sana la relació familiar. Sabem que no tot és planer i es presenten dificultats. Quan hi ha disposició de superar-les, les dificultats són el foc que purifica l’or.

Avui, festa de la Sagrada Família, la litúrgia ens il·lumina per com hem de veure i de viure la vida familiar segons el projecte de Déu Pare/ Mare.

En parlar de la convivència familiar entenem també altres formes de família com són les comunitats religioses, les parròquies i fins i tot la convivència ciutadana.

Una sana convivència familiar brolla de l’amor fidel en l’acceptació de la persona, en el respecte, en la comprensió, en el compartir, en els gestos de reconciliació.

Noteu que fora de l’evangeli, avui les altres lectures poden ser alternatives. (del 1º Samuel, salm 83 i 1ª de Joan)

  • A la primera lectura, de Jesús fill de Sira, segle segon abans de Crist, es fa un elogi dels bons fills vers els seus pares, i entra en el detall prou familiar d’atendre degudament els pares quan es fan grans: Si l’enteniment del pare o la mare s’afebleix sigues compassiu, no els menyspreïs quan et veus en plena forma.
  • El salm és un cant als esposos fidels: Feliç tu, fidel del Senyor que vius seguint els seus camins. La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva.
  • En la segona lectura –capítol tercer de la carta als Colossencs– l’apòstol Pau entra vigorosament en la dinàmica familiar, una relació interpersonal adreçada a tota família cristiana, sigui a la llar, sigui en comunitat religiosa, parroquial, etc. Deixeu-me que us ho recordi literalment:

- Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència. ¿No trobeu que aquests són sentiments de Jesús vers les persones i les seves circumstàncies?

- Suporteu-vos els uns als altres. Suportar (del llatí: sub-portare), significa saber portar la càrrega de l’altre, aguantar quan convingui. No és gens fàcil, tots ho sabem per experiència. Solament se suporta el germà si hi ha valoració de la persona, domini d’un mateix i amor.

- Si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. I dona la raó:

El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. Ja Jesús ens havia ensenyat a dir-ho en la pregària del parenostre. Qui no perdona no te pau en l’ànima ni comunió amb Déu... El perdó porta alegria on el ressentiment porta tristesa.

- I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Quantes coses vivim i compartim! El lligam de tot plegat és l’amor.

- Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu. Així és com podem ser instruments de la pau del Senyor.

- I sigueu agraïts! L’agraïment és un fil d’or en la nostra relació amb Déu, i també amb els germans.

- Que la Paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa. La fidelitat a la Paraula de Crist ens fa lliures i ens dinamitza per a la pau interior i per al nostre lliurament personal.

- Agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. Estimem i preguem, fem-ho en família i siguem agraïts.

  • I l’Evangeli? M’he allargat més del compte però si em permeteu, aquí teniu alguns punts:

- Als dotze anys Jesús va en família al Temple de Jerusalem i sense previ avís, s´hi queda. Disgust i angoixa del pares: Fill, per què t’has portat així amb nosaltres?... Jesús respon: I no sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare?

- Ells no comprengueren aquesta resposta.

- Després baixà amb els seus pares a Natzaret i els era obedient.

Els pares es troben amb la resposta d’un fill adolescent. Però Maria i Josep han d’entendre que el Pare que l’ha enviat és per damunt de tot, també de la pròpia família. Ell sap on va, tot i els problemes que això comporta.

L’angoixa de mare ens remet a tantes inquietuds de pares que veuen com els fills se’ls en van de les mans. Que no cal entendre-ho tot!

Per la bondat del cor dels vostres fills intuireu com Déu el seu Pare els estima i a la seva manera els va conduint.

I no oblidem que la vostra paternitat/maternitat se situa en la paternitat/ maternitat de Déu.

I, sobre tot, que els problemes de família no us facin perdre el sentit positiu de guardar en el cor els records de coses viscudes amb els fills.

QUE TINGUEU EN FAMÍLIA
UN ANY 2019 PLE DE BENEDICCIÓ!

Tipus recurs pastoral: