Lectio divina on line 61 (Setmana del 28 de gener al 3 de febrer)

Dilluns, 28 Gener 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

HIMNE A L’AMOR

Suposeu que parlo tots els llenguatges: els dels homes i els dels àngels; si no tinc amor, sóc el retruny d’una campana o el xim-xim d’uns platerets. Ja puc tenir el carisma profètic i conèixer tots els secrets i posseir tota la ciència; ja puc tenir tota la fe capaç de canviar de lloc les muntanyes; si no tinc amor, no sóc res. Ja puc repartir a bocins tota la meva fortuna, fins i tot vendre’m com esclau per a fer-me un nom: si no tinc amor, no em serveix de res.

L’amor és sofert, l’amor és servicial, exclou l’enveja; l’amor no és presumit, no s’estarrufa d’orgull, no és barroer, no és egoista, no es descontrola, oblida el mal i el perdona, no està d’acord amb la injustícia, el seu goig és la veritat. Sap excusar-ho tot, s’obre sempre a la confiança, no perd mai l’esperança, és capaç d’aguantar-ho tot. L’amor no passa mai... 

(1C 13, 1-8)

-------------------------

Què diu el text?

Pau ha descrit l’amor. Tu, per completar, en redactaries una definició?

¿Com es fa present l’amor en la teva vida?

Què et demana aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio...

Els dualismes entre matèria i esperit, cos i ànima, vida espiritual i sensualitat, etc. han quedat superats com a lluita de l’un contra l’altra. Les doctrines iranianes de Zaratustra són obsoletes en un cristianisme posat al dia, modern i compromès. Ha sigut l’aire oxigenat que ens va arribar amb el Concili Vaticà II. Avui podem llegir textos savis que ens comenten l’espiritualitat dels sentits, la vida sexual i matrimonial com a prolongació i continuació de l’acció creadora de l’AMOR ETERN el primer dia bíblic... La corporeïtat, l’animació psicològica i els estrats superiors han de funcionar en unitat i coordinats en la configuració progressiva de cada persona.

El LLIBRE DELS CÀNTICS avui pot ser llegit, interpretat i viscut igualment amb consciència d’amor eròtic i la més alta vivència mística o espiritual. Corrents cristianes d’espiritualitat que en la història havien quedat marcades, i controlades, pel dualisme, han sabut reciclar conceptes. Tot en benefici de persones, matrimonis, famílies, grups i comunitats, avui dia airejats, oberts i compromesos. És el futur, certament!

Però la realització equilibrada en el creixement de la persona no ens és donada per la naturalesa directament, tanmateix ens ofereix els mitjans per assolir-la. Aquí és importantíssim l’entorn natural, familiar, educacional i social viscuts amb consciència i amb un planificat i constant esforç en el creixement personal. Potser aquestes ratlles no sintonitzin amb la ‘cultura’ de post modernitat i post veritat que domina avui, on l’èxit immediat, a costa de qui sigui i del que sigui, i el passar-ho bé s’imposen com a veritats supremes... però no són, ni de lluny, un aire net i pur per viure l’amor.

Tota acció, paraula, col·laboració i realització d’amor, perquè aquest sigui autèntic, necessita el suport d’una qualitat humana, de persona conscient i responsable. Cada acte d’amor, sigui sensible, eròtic, altruista, voluntariós, espiritual, místic... és  ressò i expressió de l’AMOR ETERN, sempre creador, i que segueix creant amb nosaltres. És l’amor del que Pau ens diu que “no passa mai”.

Les disposicions i voluntats de fer família, cultura, política, religió, economia, ciutat, veïnatge, agrupacions, comunitats, etc. han de ser fetes en acte de servei obert, sincer, desinteressat, amical, altruista, comunicatiu... si no ho fem així caiem fàcilment en la demagògia, imposició, domini de l’altre i valorant més l’estructura i la ideologia pròpia que no pas les persones... Pur egoisme, ben al contrari del que ens ha dit Pau.

Tipus recurs pastoral: