Diumenge IV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 3 Febrer 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Si formem part del Crist que és el nostre Cap, participem de la seva missió

1.- Què és un profeta? És una persona com tu i com jo que un dia pren consciència que és batejat i confirmat i que comparteix la vida amb una comunitat que es nodreix d’un mateix pa i d’un mateix calze. Resa el Pare nostre i se sent fill i germà de tots els fills de Déu. I un dia s’adona del projecte d’amor del Pare Déu que no és prou conegut i estimat. Constata també que molts dels seus fills no tenen un bocí de pa per rosegar ni se senten estimats i acollits perquè no se senten perdonats.

2.- De sobte el profeta esdevé consciència crítica del poble. Amb el garbell de la Paraula de Déu garbella les coses que es diuen i es fan. I comprova que moltes són boll i palla i elements verament tòxics: Hipocresia, complicitats amb el mal, ambició i enveja, abusos de poder en els qui governen i molta corrupció una mica pertot.

3.- Aleshores, en nom de Déu el profeta invita tothom a una conversió personal i col·lectiva segons els paràmetres de la justícia, de la llibertat i de la pau, de la veritat i de l’amor. És un apassionat pels homes i per Déu i pren descaradament partit pels oprimits, pels dèbils, pels marginats. Esdevé veu dels qui no tenen veu. Se sent responsable de Déu davant els homes i responsable dels homes davant de Déu.

4.- I és un home d’esperança. Mira endavant amb confiança. Denuncia la infidelitat del poble, però remarca sempre la fidelitat de Déu que no falla mai. Llegeix la història pròpia i la història general com un diàleg dramàtic entre Déu i l’home. Sempre insatisfet del present, empeny la història cap l’acompliment, a l’aliança, a la comunió d’amor de la humanitat amb Déu.

5.- Jeremies és un gra profeta. I ens invita a seguir les seves petjades. Ell no ho sabia, però un dia en pren consciència: Déu compta amb ell per a una missió: proposar al reis i governants, als sacerdots i al poble les exigències de Déu que els alliberà de l’esclavatge d’altres temps per a fer-se’l poble seu, un poble lleial i lliure de tots els falsos déus. Es troba tot sol, ell contra tots. Això el supera, si només pensa en ell i en les seves forces. Però si posa la confiança en el Déu que compta amb ell esdevindrà una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze, que resistirà contra tot el país. L’assaltaran però no el podran abatre. Déu li fa costat.

6.- Jesús continua avui la visita que encetà a la sinagoga de Natzaret. I repeteix la cloenda del seu sermó: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». La gent l’escoltava bocabadada. Quines paraules més plenes de bondat ragen del profeta Isaïes!

7.- Rere l’admiració, ve la crítica. Si Jesús té raó, capgira tot allò que els aguanta com a poble creient. Qui és ell per dir el que diu? El coneixem. És un qualsevol de nosaltres i es posa les ínfules de mestre i de salvador. Que es deixi de prèdiques i demostri la seva autoritat fent davant el poble allò de què Cafar-Naüm en va ple.

8.- Jesús no es fa enrere. Recordeu la vostra història, compatriotes meus. I veureu que segueixo les petges d’Elies i d’Eliseu. Varen fer en terra estranya i amb gent marginada les meravelles que sabeu. Una vídua pobra i desemparada, i a punt de morir de fam ella i el seu fillet. I un senyor que té molt de poder però se sent marginat per una malaltia de la que tothom en fuig. És leprós.

9.- Ni parlar-ne. No pot ser de Déu algú que té tan poca consideració amb el seu poble. I volen estimbar Jesús i ell se’ls escapa de les mans.Els natzarens són profecia. Al final dels seus dies Jesús serà dut fora muralla de Jerusalem i el clavaran a la creu com si fos un maleït de Déu. Però se’ls escapolirà amb la resurrecció amb què ningú no hi contava.

10.- Profetes nosaltres? Si formem part del Crist que és el nostre Cap, participem de la seva missió. Com? Posant-nos en el seu Cor i deixant-nos abrandar i escalfar d’amor i moure’ns i moure-ho tot amb l’amor. Estimant. Si fóssim a l’escola i jo fos el mestre, us diria: preneu boli i paper, o obriu el vostre mòbil i escriviu una vegada almenys l’himne a l’amor que acabem de sentir. Perquè al final de la vida, l’únic que queda és l’amor. I el darrer dia serem jutjats per l’amor que hem tingut i hem viscut.

Tipus recurs pastoral: