Diumenge IV de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 3 Febrer 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Esperit Sant ens ha ungit en el Baptisme, i en la Pasqua ens ha enviat a ser Bona Notícia

Admiració → menyspreu→ odi mortal! Heus aquí la reacció progressiva dels convilatans de Jesús a la sinagoga de Natzaret.

Recordem: tots els ulls estaven fixos en ell; i ell parla. Acaba de llegir el text programàtic d’Isaïes ungit per l’Esperit i enviat a anunciar la bona nova als desvalguts... És això precisament el que Jesús ara està fent pels poblats i paratges de Galilea: Ungit per l’Esperit i enviat a anunciar la Bona Nova als desvalguts...

I què els passa a aquella gent de Natzaret?

-          Tots l’escolten i queden meravellats per les seves paraules.

-          Tant mateix el que Jesús fa i diu no els encaixa amb la imatge que en tenen del fill del fuster del poble i de la Maria. Comencen els dubtes i les sospites.

-          Jesús els respon amb unes paraules que aquesta vegada no agraden gens: “mai els profetes han estat ben rebuts per la gent del seu poble”. Resulta que s’està presentant com un profeta. I a sobre, els recorda dos casos de profetes antics que havien alliberat a persones no jueves, paganes, els profetes Eliseu i Elies. Eliseu salva de morir d’inanició una dona fenícia amb els seus fills. I Elies salva de la maleïda lepra a Naamán, un militar assiri que li demanava la guarició.

-          Tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació, es van aixecar i el van empènyer fora del poble per a estimbar-lo en un penya-segat.

- Jesús va passar enmig d’ells i se’n va anar.

Ara no em fareu comentar el cas perquè l’evangelista ens ho ha deixat ben clar. Tot i que ens pot passar una mica com a aquella gent de Natzaret, que se’ns faci difícil de digerir l’aplicació a la nostra vida i siguem temptats de passar pàgina.

No ho defugirem:

-          Primer ens fixem en la lectura del profeta Jeremies: Encara jove sent la crida de Déu que el constitueix en veu profètica per a clamar contra la falsificació de la fe i la corrupció de costums, començant pels més poderosos. Déu li avança que necessitarà tota l’ajuda divina: “T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per a alliberar-te”.

Jeremies és una prefiguració del Messies: ungit, cridat, enviat a anunciar... tanmateix perseguit i tenallat, que se sent fort amb l’ajut del Pare i va endavant fins a la fi.

-          El salm ens arriba amb el to profètic de Jeremies, que no es refia de les pròpies forces sinó del Déu que l’estima i l’envia: “en vós m’emparo, Senyor... deslliureu-me del perill... vós sou la meva esperança Déu meu...”

-          L’evangeli ens implica a nosaltres en la mateixa línia de Jeremies, d’Isaïes, de Jesús: L’Esperit Sant ens ha ungit en el Baptisme, i en la Pasqua ens ha enviat a ser Bona Notícia per els qui es troben immersos en les injustícies de la societat o en l’enfonsament personal físic, psicològic, espiritual...

-          Com tots els profetes, tots, ens sentim no-res i ens excusem: “si no sé parlar”, “si sóc un immadur”, “si sóc un ignorant”, “si sóc un pecador”, “aquest calze jo no el puc afrontar”. Però com a tots els profetes ens arriba una veu potent i pacificadora d’Aquell que ens estima i ens envia: “No tinguis por... Jo sóc amb tu per a ajudar-te, per a defensar-te. Seré jo qui actuaré”.

-          I resulta que quan tractem veritablement de posar-nos en acció activant la nostra fe a favor dels més febles, dels dissortats, dels indesitjables de la societat, ens trobem amb la incomprensió, amb comentaris, sarcasmes, burles, menyspreus... Ho tenim cada dia en els mitjans que tothom segueix i que fan un somriure sota el nas cada vegada que apareix un tema referit a la religió, a la fe cristiana. I com matxuquen quan una persona del ram és assenyalada d’abusos... talment com si assenyalessin l’Església, a les comunitats cristianes, i de retruc a nosaltres.

-          Però Jesús segueix acompanyant-nos amb les seves actituds: passa serè pel mig de les intrigues i persecucions, seguirà caminant pel món en l’acompliment de la seva missió i sempre agombolat per l’amor fidel del Pare.

Podríem comentar que tot això d’un testimoniatge profètic, agosarat, arriscat, no ens toca de prop. Però, bé: si ens sentim seguidors de Crist, sí que en un grau o un altre ens implica. En tot cas, per amor al Mestre, ens sentim solidaris dels mil·liars d’homes i dones que sí, que viuen la missió profètica en diversos països a favor dels desvalguts i que ho viuen en situacions extremes de persecució i de mort. Ens hi sentim solidaris i ens posem del seu costat amb la nostra pregària i la petita fidelitat a la missió profètica que se’ns ha confiat aquí, a casa

Tipus recurs pastoral: