Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Febrer 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Per seguir Jesús cal anar lleuger d’equipatge

1.- Avui va de vocacions. Sant Pau, quan comença la carta als Romans, escriu: Pau servent de Jesucrist cridat a ser apòstol, o apòstol per vocació. La seva vida d’esclau o servent de Jesucrist s’esmerçarà a fer-lo conèixer i estimar pertot el món conegut al seu temps. I a fundar i acompanyar les comunitats cristianes de pertot.

2.- També nosaltres, des del baptisme som cridats a servir Jesús coneixent-lo i fent-lo conèixer, estimant-lo i fent-lo estimar onsevulla que ens trobem. És un privilegi que tenim gràcies al goig de ser batejats.

3.- Isaïes també se sentí cridat per Déu. Participava en una celebració litúrgica fastuosa com eren les celebracions del temple de Jerusalem: tocs de corn i de trompetes, càntics fervents i un ambient perfumat amb núvols d’encens. Tot d’una se sentí colpit com mai. El núvol d’encens l’introduí en el misteri de Déu “que s’amaga”. I en el clam de les trompetes sentí el cant dels serafins: Sant, sant, sant. El trisagi, (=tres vegades sant, Santíssim) que cantàvem abans com a devoció i sempre en cada missa. El tres vegades sant. Santíssim.

4.- Isaïes intuí la transcendència, la grandesa i del “tot altre” de Déu. I amb això experimentà la seva pobresa i poquedat i poca netedat davant santedat, la puresa i bellesa de Déu. No gosava badar la boca, fins que el serafí amb els molls l’habilità per a parlar amb Déu i de Déu purificant-li amb una brasa a boca.

5.- Aleshores, de la boca del Santíssim, transcendent i suficientíssim, sentí una pregunta punyent: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» ¿Déu em necessita? No s’ho pensà pas dues vegades. Respongué tot d’una: «Aquí em teniu: envieu-m’hi». No dubta ni discuteix. Fa com Abraham. Altres invitacions de Déu són rebudes amb indecisió o demanant explicacions com Moisès i Maria. Déu sempre compta amb la llibertat de la persona. I no li reca dialogar i donar explicacions.

6.- També Jesús necessita col·laboradors per realitzar la seva missió. La gent el supera. L’estreny, se li tira a sobre. No dóna l’abast. ¿Oi que escoltaríem embadalits la paraula que rajava de llavis de Jesús? Acabat d’atendre el poble, Jesús necessita relaxar-se una mica. Pere, tira estany endins... Ell es fa un xic el sonso. Jesús en sap molt de parlar. Però de pescar... Segur que Pere en sap més. Tota la nit pencant sense pescar ni un mal peix. Ara, però, si el Mestre ho mana...

7.- Pere s’espanta. L’aparició d’un fenomen diví il·lumina la seva situació de pobresa i indignitat. Se sent amenaçat. No és possible veure Déu sense morir, deien aquell temps. I ell l’ha vist! Però pecador i tot, Jesús el crida a ser company seu. Mentre Simó suplica al Senyor que se n’allunyi, Jesús se li acosta més i l’anima: No tinguis por. Tranquil·litza’t. Tinc una cosa important a dir-te: “Des d’ara seràs pescador d’homes».

8.- Tornen a terra les barques, se’n van amb Jesús i ho deixen tot. Per seguir Jesús cal anar lleuger d’equipatge... Més que deixar-ho tot, el que fan els quatre pescadors, és posar-ho tot a disposició de Jesús i al servei del Regne: la barca, la casa, tot el que són i tenen. Deixen de ser “seves” per ser “nostres”, per al bé de tothom.

9.- Els apòstols d’entrada anuncien la gran nova: JESÚS ÉS VIU i és present als seus. Recitaran per primer cop allò que sovint diem nosaltres: Patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat, davallà als inferns, és dir, morí verament. Ressuscità el tercer dia i seu a la dreta de Déu Pare… Comparteix el poder salvador de Déu.

10.- Des de sempre l’Església ha transmet el missatge, testimoniat per Pere, pels Dotze, per Jaume, per més de 500 cristians i concentrat en un símbol. Tots els testimonis de Crist ressuscitat proclamen el mateix missatge i tots els fidels professen la mateixa fe.

11.- Jesús no és un personatge del passat, sinó ALGÚ que viu enmig nostre quan ens reunim en el seu nom. Se’ns fa visible en el Pa i el Vi de l’Eucaristia i en els altres sagraments. Jesús i nosaltres formem un sol Cos. En nosaltres Jesús es fa present al món i continua passant-hi fent el bé. Som el seu sagrament, el signe visible de la seva presència invisible.

Tipus recurs pastoral: