Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 10 Febrer 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Llavors ho deixaren tot i se’n anaren amb ell

“Aquí em teniu, envieu-me”: Així acabala primera lectura d’Isaïes. Ens hi podem agafar de bon començament per a sentir vives en nosaltres les lectures d’aquest diumenge.

El tema de l’evangeli és la vocació de Jesús a Pere per a fer-ne pescador d’homes.

Però situem-nos primer en la vocació d’Isaïes, paraula de Déu que marca el requadre de tota experiència vocacional i missionera: Isaïes, Jeremies, Crist, Pau, Pere, nosaltres.

Hi ha vocacions que són instantànies, imprevistes, desconcertants, però tant aquestes vocacions fulminants com les altres més progressives, totes tenen una continuïtat, es van concretant, es van aprofundint.

Isaïes tot d’un cop es troba endut davant el tron de Déu i la seva grandesa infinita. El relat, amb termes mitològics cerca d’expressar aspectes indefinibles de la realitat de Déu, que no es poden explicar amb paraules. Només es poden insinuar amb el llenguatge dels símbols. Us invito a llegir atentament aquest text de la vocació d’Isaïes i hi trobareu un esclat imponent de símbols. Tot és entorn a tres elements: Déu totpoderós, uns serafins i el pobre Isaïes. Els serafins proclamen a crits la santedat de Déu: “Sant, Sant, Sant és el senyor Déu de l’Univers”. El llibre de l’Apocalipsi (4,8) ho recollirà i nosaltres ho repetim solemnement com a coronament del Prefaci, a punt del gran silenci de la Pregària Eucarística.

Isaïes en resta consternat, abatut, amb por de morir... se sent pecador en un poble de pecadors. No en podrà sobreviure. Aleshores intervé un dels serafins que li atansa als lavis una brasa encesa de l’altar i li diu: això t’ha tocat els llavis, ja ha estat esborrada la teva culpa. L’escena ha preparat el moment cabdal: Isaïes sent la veu del Senyor que diu:

-          ¿Qui enviaré? ¿Qui ens hi anirà?

Isaïes respon:

-          Aquí em teniu, envieu-m’hi.

El Senyor truca en el nostre interior , però ens sentim descol·locats, febles, pecadors. Si ens obrim a la confiança i a l’escalf del seu Amor, ens posem a disposició: “Aquí em teniu Senyor, Envieu-me!”

El salm 137 és un esclat d’alegria i lloança davant la glòria del Senyor:

Que n`és de gran la glòria del Senyor!
La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

 L’Evangeli ens parla de la missió que el Senyor confia a Pere: Des d’ara seràs pescador d´homes. L’evangelista es recrea en relatar el que ha passat fins a arribar a aquest moment (des d’ara seràs pescador d’homes) i el què hi segueix. En aquest context podrem entendre millor què ens passa a nosaltres en la relació amb el Senyor.

La descripció és fresca i planera: Jesús és a la vora del llac però la gent comença a aglomerar-se fins que al final el Senyor demana a Pere que el deixi pujar a la barca i que l’aparti una mica de terra. Però Jesús no se sap desentendre de la gent, s’asseu i els ensenya de la barca estant. Aquest és el marc.

En acabar, Jesús té ganes de barquejar i li diu a Pere que tregui les amarres i enfili la barca mar endins per a pescar. Ara comença el tema:

Pere és pescador experimentat que sap molt bé el com, a on i en quines hores cal calar les xarxes. És a la nit quan la pesca pot sorprendre els bancs de peix.

-          Mestre, tota la nit que ens hi hem estat escarrassant i no hem pescat un mal peix.

-          Però el deixeble pescador té una idea feliç: Jesús no en sap gaire de pesca però de segur sap el que es diu. I afegeix:

-          Però ja que vós ho dieu, per la vostra paraula calarem les xarxes.

Sant Pere ens ho podria dir avui: No heu parat de feinejar amb els vostres apostolats, en sabeu molt, però us trobeu amb les mas buides ¿per què no deixeu de centrar-vos en vosaltres mateixos, amb el vostre saber fer, i com Pere dieu a Jesús: Per la vostra Paraula enfilarem mar endins i ho seguirem intentant?

Això és un pas important en el camí de la nostra conversió pastoral a l’Evangeli. Sempre centrats en el Senyor. I podem cantar amb la comunitat de Taizé:

“La força em vindrà del Senyor
el Senyor el nostre Déu
que ha fet el cel i la terra,
el cel i la terra!.”

No tocava, doncs, sortir a pescar però el resultat a la barca de Pere és absolutament sorprenent i imprevisible. Pere es queda consternat:

Aparteu-vos de mi, que sóc un pecador!

Una mirada de Jesús el purifica i li mostra una nova tècnica de pesca:

No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.

Com Isaïes, l’home pecador se sent purificat i enviat. La resta anirà venint. Però calia un canvi radical d’actitud.

Ara per ara jo encara sóc massa el centre de mi mateix. Però amb la força de la teva Paraula em deixo purificar dels meus mesquins egoismes i em lliuro a que siguis el centre, la llum i el motor de la meva vida i la meva missió cristiana.

Això demana que visquem internament allò de Sta. Teresa: “Trato de amistad, estando muchas veces a solas con Aquél que sabemos que nos ama”.

l’evangelista conclou com a punt i final:

Llavors ho deixaren tot i se’n anaren amb ell.

Ho tenim clar: Jesús vol que ens n’anem amb ell tot deixant de les nostres preocupacions, afanys, seguretats, accions que no lliguen prou amb l’Evangeli i que avancem centrats amb la seva Paraula.

Pau Apòstol en la primera carta als corintis recorda solemnement el cor de tot el que estem comentant: el Kerigma, l’Anunci de Crist Mort i Ressuscitat que ens purifica, que ens fa partícips de la seva filiació divina i que ens envia a ser-ne testimonis.

Tipus recurs pastoral: