Lectio divina on line 63 (Setmana de l'11 al 17 de febrer)

Dilluns, 11 Febrer 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:

PREGÀRIA DE SÚPLICA

Senyor, Déu, salvador meu,
clamo davant teu de nit i de dia.
Que arribi fins a tu la meva súplica,
escolta el meu plany.

Sobreïx de mals la meva ànima,
la meva vida és a les portes de la mort;
em compten amb els qui baixen a la fossa,
he perdut les forces.

Tinc un lloc entre els morts,
sóc com els qui jeuen al sepulcre,
deixats de la teva mà
que tu ja no recordes.

M’has enfonsat al gorg pregon,
a la foscor dels abismes.
El teu rigor pesa damunt meu,
m’aclaparen les teves onades.

Has allunyat de mi els coneguts,
m’has fet repugnant per a tothom;
estic reclòs, no puc sortir,
els ulls se’m consumeixen de pena...

...Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t’arriba la meva súplica.
Senyor, perquè m’abandones
i m’amagues la mirada?

(Salm 88 (87), 2-10... ...14-15)

-------------------------

Què diu el text?

¿Quin tant per cent de les teves preocupacions ocupa el dolor aliè?

¿Has considerat mai que Jesús assumí tot el nostre patiment i desesper?

Què et suggereix aquest text d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio...

En una visita detinguda a la ciutat de Jerusalem, un dels punts a conèixer i viure són, segons la tradició, els cellers de la casa d’Anàs sota mateix de ‘Gallicantu’ l’església que recorda les negacions de Sant Pere. Al bell costat de l’església i dels cellers o soterranis hi ha una escala de pedres, descoberta fa pocs anys, que baixa des de Sió, la part alta on es situa el Cenacle, al torrent Cedró i, naturalment, a Getsemaní. En aquells soterranis de la casa d’Anàs hi ha uns pous excavats a la roca viva que suggereixen haver sigut aspres masmorres en temps passats. Sigui com sigui el lloc dóna molt de joc per a situar alguna escena de la Passió de Jesús.

Aquelles hores nocturnes quan Jesús ja havia estat localitzat i capturat a Getsemaní per la traïció de Judes, després d’haver passat pels interrogatoris d’Anàs i de Caifàs, ens preguntem: ¿On va passar Jesús les restants hores de la nit mentre no es feia de dia per a ser traslladat al Pretori de Pilat? Aquestes presons subterrànies insinuen que Jesús hi fou custodiat i hi suportà sarcasmes, burles i tota mena d’expressions feridores per part dels guàrdies que el custodiaven. Es aquí on els pelegrins hem guardat sempre un silenci tens i meditatiu perquè l’espai ho demana. Després d’uns moments d’interiorització densa, hi hem llegit el Salm 88 (87) de la Lectio d’avui. Mai aquest Salm no ha tingut per a nosaltres tanta força com allà als soterranis de ‘Gallicantu’ sobre dels quals Anàs hi tindria la seva residència o palau.

Possiblement en aquest lloc Jesús recitaria aquest Salm de súplica perquè se sentia sol i es veia abocat a les portes de l’abisme. En la fredor d’aquells soterranis, reclòs, amb l’ànima plena de tristesa, se sentiria abandonat, amb una foscor anímica total. Com si Déu, el Pare, li hagués girat la cara, no el volgués escoltar, ni se’n preocupés, passant d’ell... fracassat del tot!

Però on avui vull parar l’atenció és en el que Jesús viuria en aquella situació: l’abandó, súplica desesperada , foscor, absència d’amics i defensors, injuries, calúmnies, tortures, angoixes, sordesa i silenci davant la seva súplica... etc. de tants milions i milers de milions d’éssers humans que al llarg de la història s’han sentit abandonats, sofrents, explotats, maltractats, difamats, crucificats... pels poders hipòcrites, inquisidors, corruptes, lladres... Tota autoritat sense voluntat de servei és dèspota i destructora per essència, pura tenebra, el MAL.

Quan posem aquest Salm als nostres llavis, recitem-lo també amb el cor, al costat del sofriment humà de tota la història... també d’avui, ara mateix...

Tipus recurs pastoral: