Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 20 Gener 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Feu tot el que el meu fill us digui

Any nou, vida nova, deia la gent ara fa pocs dies. I tot continua igual? Doncs tot depèn!: hem d’assumir que la conversió d’aigua en vi és la clau d’una vida renovellada.

Jesús que ha vingut a fer-nos viure l’Amor salvador del Pare no comença a manifestar-se tot actuant entre els capitosts religiosos. L’evangeli de Joan, després de parlar del baptisme de Jesús i la crida dels primers deixebles, tot d’un cop ens presenta Jesús en l’àmbit festiu popular de joia i amor d’un banquet de noces. Aquí és on Jesús realitza el primer miracle.

L’evangeli de Joan presenta els miracles no tant com a fets portentosos sinó com a signes. Cal doncs que per a captar el missatge bíblic ens situem en el llenguatge dels signes.

Primera lectura d’Isaïes: el que t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella: el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia. La relació entre Déu i el Poble és una Aliança d’amor i fidelitat espòs i esposa.

El salm 95 és un cant d’alegria per aquesta aliança d’amor: Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra, canteu al Senyor, beneïu el seu nom! Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat!

L’evangeli conclou així: els deixebles cregueren en ell. La paraula creure, en Joan surt prop de 100 vegades i té un sentit precís: acollir Jesús, la seva paraula, el seu estil de vida.

Nosaltres el volem acollir i per això estem ben atents. Tres punts:

  • Jesús en un banquet de casament
  • La intervenció de Maria
  • La conversió de l’aigua en vi

a) El banquet: Probablement la invitada era Maria i de retruc el seu fill amb els deixebles. El vi per aquella gent era símbol d’alegria. Gent senzilla, oprimida i pobre de Galilea que en aquestes ocasions deixava anar l’alegria soterrada en el dia de cada dia.

El lliurament mutu dels esposos i la seva alegria com a fruit de l’amor, en la bíblia és un tema simbòlic recurrent. Ja ens l’hem trobat en Isaïes amb els paraules d’amor nupcial entre Déu i nosaltres. I la Bíblia en l’Apocalipsi culmina amb les noces de l’Anyell i l’Església. “Llavors Vaig veure la nova Jerusalem (l’Església / Nosaltres) abillada com una núvia que s’engalana pel seu espòs... (Ap 21, 1...). I punt final: L’Esperit i l’esposa diuen: vine! Els qui escolten que diguin: vine!... El qui dóna testimoni de tot això, diu: sí,vinc de seguida. Amen! Vine, Senyor Jesús!

b) Probablement la mare de Jesús no era solament una invitada passiva, sinó que es comptava entre les persones que havien estat col·laborant en la preparació de la festa. Notem que l’evangeli de Joan mai nomena Maria pel seu nom sinó pel títol de mare de Jesús. Aquí és la mare qui pren la iniciativa tot i la recança de Jesús, en dir: “Dona, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora”. Maria tira pel dret i diu als servidors: Feu tot el que ell us digui. “La seva hora”, en Joan significa la Mort i Resurrecció.

Un dia, quan Jesús a la creu estarà lliurant la vida per nosaltres, Maria rebrà l’encàrrec de Jesús: “Dona, aquí tens el teu fill”. El fill ara som tots nosaltres. I ella, que recorda molt bé la seva intervenció a Canà, ens ho va recordant: “Feu tot el que Ell us digui”.

En la intervenció de Maria a Canà se’ns està dient que Ella s’ha avançat i ha posat en marxa l’acció evangelitzadora de Jesús. Que Maria és la Intercessora entre nosaltres i Déu.

Hi ha gent que viu sempre pendent de nous missatges d’aparicions. Potser no se’n adonen que Maria a l’Evangeli ja ens ho ha dit tot: Que estiguem ben atents a fer tot el que el seu fill ens va dient en cada text de la Paraula de Déu, en la intimitat amiga de la pregària, en el germà del costat o el que trobem en el camí. I que siguem pràctics com ella a trobar solució als problemes i sofriments dels germans. Ella s’hi posarà.

c) En la conversió de l’aigua en vi se’ns significa la identitat de Jesús. Ell és el vi nou que ens ha estat servit en la festa del Misteri Pasqual de la seva Mort i Resurrecció.

La Pasqua cristiana és el banquet de noces on Déu-Amor realitza l’aliança esponsal amb l’Església que som tots nosaltres els qui pel baptisme hem estat empeltats en la vida de Crist Ofert i Ressuscitat. Aquí hi tenim el vi nou que Jesús ens ha portat. Ell mateix en la Sang de la Nova Aliança, ha donat un sentit absolutament nou a la nostra vida. D’aquest sentit nou en prenem consciència cada vegada que a la llum de la Paraula som empesos a millorar, a donar algun pas endavant en la nostra fidelitat al Senyor i als germans.

Sí que en la nostra vida hi ha moments aigualits, però sempre tenim la Mare que ens estimula i intercedeix:Feu tot el que el meu fill us digui”. 

Tipus recurs pastoral: