Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Febrer 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús en nosaltres fa visible la seva presència en el món

1.- El profeta Jeremies i el salm proclamen la felicitat del qui es recolza en el Senyor. Esbrina la voluntat de Déu expressada en la història, en la comunitat cristiana i al llarg de la pròpia vida. Déu no falla mai perquè ens estima i ens fa sempre costat.

2.- Jeremies i el salmista ens ensenyen a tractar les persones com són i a no exigir-los més del que poden donar. Són tan febles com nosaltres i poden fallar o bé perquè no en saben més o bé perquè, després de somiar i jurar un amor i una fidelitat eterns, demà passat se’n cansen i et deixen. No podem esperar d’una canya la fermesa d’una barra de ferro.

3.- Persones de qui no ens en podem fiar són les tancades en la closca del seu egoisme. Només viuen per a elles i són la mesura de totes les coses. Ells contents, tothom content. Ells tips tothom tip. Reprodueixen el model del ric “epuló” de l’evangeli. Mai no ha vist el pobre Llàtzer pidolant a la seva porta. Les quatre engrunes que li cauen de la taula, li semblen un excés de generositat. El ca que llepa les ferides del captaire, té més bon cor que l’Epuló.

4.- A l’evangeli d’avui, sant Lluc sintetitza les benaurances en quatre aspectes de l’empobriment: la pobresa, la fam, les llàgrimes i la persecució. La pobresa que és fruit de la injustícia és contrària al voler de Déu. Jesús declara feliços aquests pobres, perquè Déu opta descaradament per ells i vol fer desaparèixer aquesta situació injusta implantant el seu regne o projecte d’amor que té com a fruit la justícia. Però la fam no desapareixerà, a cops de vareta màgica, sinó després d’una lluita llarga i lenta a favor de la justícia social en tots el seus aspectes.

5.- L'altre aspecte de l'empobriment són les llàgrimes, com a símbol del dolor, de la marginació, de la impotència davant una realitat cada cop més cruel i escandalosa per a l'empobrit. El dia que es realitzi el projecte de Déu, el seu regnat, les llàgrimes s'han de tornar en alegria i goig. Com diu el salm 126: Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega.

6.- Aquest nou ordre de coses volgut per Déu no sortirà de franc. Jesús ens alerta que, si ens ho prenem a la valenta, haurem de suportar situacions violentes, la persecució i el dolor. En efecte, gairebé sempre, per no dir sempre, els acaparadors i mantenidors de l'ordre injust reaccionen amb la força, amb la violència, amb la difamació, l'empresonament, i no reculen davant l'eliminació física. Perquè els qui s'oposen radicalment a compartir els béns materials i immaterials, culturals i espirituals que a poc a poc han arrabassat al poble i que obstinadament retenen com a propis i exclusius, no deixen anar fàcilment la presa.

7.- És el preu que es paga per la lluita i la recerca de la justícia i l'equitat. Però el qui suporta coratjosament aquestes contradiccions experimentarà el goig d'estar en sintonia amb la preocupació del Pare i de Jesús per la justícia.

8.- Després de les benaurances Jesús pronuncia uns ¡ais! terribles: Ai de l’actitud mesquina dels qui han posat el sentit de la seva vida en les possessions, en els béns; dels qui s'afarten, consumeixen i consumeixen ignorant l'indigent, dels qui gaudeixen i la passen bé a costa dels altres; dels qui viuen de la fama fugissera.

9.- A Natzaret Jesús proclamà l'any de gràcia del Senyor: l’any jubilar en favor dels pobres, dels presos i captius, dels cecs i marginats. I la Mare de Jesús que experimentà la pobresa i la marginació proclamà joiosa el capgirament de situacions que Déu ha realitzat en ella: Déu ha fet sentir la força del seu braç, dispersant els homes de sentiments arrogants, destronant del soli els potentats i enaltint els humils. Ha omplert de béns els famolencs i despatxat els rics amb les mans buides.

10.- Si esmercem la nostra vida com Jesús en favor de la pau, la llibertat i la justícia també ressuscitarem i regnarem amb Ell. La resurrecció de Jesús dóna fermesa i flexibilitat a la nostra esperança i omple sentit la nostra vida. Recordem-ho sovint. Som membres de Crist i formem el seu Cos. Jesús en nosaltres fa visible la seva presència en el món. Fem nostres les causes de Jesús. “Les meves causes –escriu el bisbe Casaldàliga– valen més que la vida, perquè són les causes que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida”.

Tipus recurs pastoral: