Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 17 Febrer 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Alegreu-vos i celebreu-ho!

Els ho diu Jesús als pobres, als qui pateixen, als qui tenen fam, als perseguits....

La pomera en el desert xardorós de l’Arabà / L’arbre plantat ran de l’aigua.

És la doble comparança del profeta Jeremies en parlar-nos del camí maleït dels homes i dones que cerquen la felicitat en l’ajut humà tot allunyant-se de l’ajut de Déu; i ben al contrari del camí beneït dels homes i dones que viuen centrats en l’ajut del Senyor i troben en el Senyor la seguretat.

Amb aquestes paraules el profeta ens desbrossa el camí sobre les benaurances i les malaurances en l’evangeli de Lluc.

El salm 1 ens hi aplana el terreny: “feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança. Serà com un arbre que arrela vora l’aigua... Però la sort dels injustos serà com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos i els dels culpables acaben malament.

Ens trobem en un moment solemne de l’Evangeli: Jesús ha pujat a la muntanya a pregar i allí ha fet l’elecció dels 12 apòstols. Ara envoltat d’ells ha baixat de la muntanya a la plana. Allà l’espera una multitud de gent arribada de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Amb aquesta enumeració geogràfica se’ns assenyala la importància i la universalitat de les paraules que Jesús està a punt de dir. El Mestre tot mirant-se directament els deixebles proclama les benaurances. Aquestes són en la mateixa línia de les vuit benaurances segons Mateu en el sermó de la muntanya. Lluc les redueix a quatre, i serà la pàgina més sorprenent de l’Evangeli: quatre benaurances i quatre malaurances. Les tres primeres benaurances (pobresa, fam, dolor) assenyalen cap a una mateixa idea: la creu de cada dia o pobresa evangèlica. La quarta és una felicitació als qui són perseguits, ridiculitzats, calumniats, exclosos per ser cristians: els diu: Alegeu-vos i celebreu-ho...

Recordo que quan pels anys 80 estàvem gravant les veus per als àudiovisuals sobre el País de Jesús, la lectora, professional de la ràdio, en trobar-se amb l’expressió: “Feliços vosaltres els pobres” va llançar a terra els papers dient que això mai ho llegiria. Naturalment que tenia raó. Penso que la millor manera d’entendre aquesta expressió de Jesús és fixar els ulls en aquelles persones que s’han jugat la vida per posar-se al costat dels pobres contra les injustícies dels rics: Òscar Romero, Casaldàliga... i més a prop nostre sor Genoveva, germà Adrià i altres que personalment deveu conéixer...

Feliços vosaltres: el Regne del cel serà vostre. Els pobres, els qui ploreu, els famolencs, arribareu a bon terme: vindrà que sereu saciats, que riureu, que tindreu la vostra recompensa.

Tothom cerquem de ser feliços. I la societat nostra, contaminada per l’egoisme dels diners, de plaer i de poder, ens ofereix per tots els mitjans la felicitat. I Jesús, com ens diu el Papa Francesc, aquí va contra-corrent. Déu, que és Pare-Mare de tots ens ofereix la felicitat que no enganya. Si el corrent avall és el de l’egoisme, el diner, el plaer, el domini sobre els altres, el corrent amunt és el de l’amor, amb humilitat, netedat de cor, la misericòrdia, tot compartint amb els pobres, amb els famolencs, amb els qui pateixen.

Sabem bé que a Jesús no li agrada la indigència, ni el patiment ni la fam. Per això es posa a favor dels qui lluiten per la justícia. Per a Déu els pobres són feliços perquè són els seus preferits; ell que derroca els poderosos del soli i exalça els humils, que omple de béns els pobres, com va cantar Maria en el Magnificat.

Ja saps que la segona lectura de les misses dominicals no s’acomoda al fil de la resta de lectures, sinó que segueix un altre camí en els llibres bíblics. Avui Pau en la carta als corintis apunta a la base de tota la fe cristiana i del Nou Testament. Entre els corintis hi havia aquells que creien en Crist Ressuscitat i no en la resurrecció dels morts. Els diu que si els morts no ressusciten tampoc Crist ha ressuscitat i per tant és buida i estúpida la nostra fe. La nostra sort és unida a la de Crist. La veritable saviesa està en mirar al Misteri Pasqual, al nostre futur d’immergits pel baptisme en la Mort i Resurrecció del Senyor. Així acabem compartint el seu destí i la Vida definitiva; així cerquem els valors definitius, no els caducs que ara ens afalaguen.

Bon diumenge! 

Tipus recurs pastoral: