Diumenge VII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 24 Febrer 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La manera de fer de Déu ens marca el que hem de fer si volem assolir la plenitud humana

1.- Avui serà bo que ens ajuntem a la multitud de gent de pertot per escoltar Jesús. Ha baixat de la muntanya i s’ha posat a peu pla. A l’abast de tothom. És un dia important. Un dia constituent. Jesús proposa al seus les bases d’un món nou. Respon a la pregunta: Què hem de fer? Com hem de viure? La seva resposta fa goig, però ens urgeix a canviar de xip, a sortir de la nostra closca egoista i immediatista i arriscar-nos a viure “com Déu”, a “l’estil de Déu”. Mai més ben dit.

2.- Jesús supera la divisió de classes que es barallen en el nostre món i ho fa no pas eliminant les classes dominants. Seria una il·lusió de canviar-ho tot per quedar com abans. Ho fa eliminant sistemàticament les estructures i sistemes que creen la divisió classista. Per a aquest projecte nou, ens proposa armes noves. La primera és la principal, és la clau per obrir totes les portes.

3.- Estimar com Déu estima. Perdonar com Déu perdona. Sintonitzar el dial per connectar amb Déu, escoltar amb orelles noves i mirar amb ulls nous. La manera de fer de Déu ens marca el que hem de fer si volem assolir la plenitud humana, si volem ser persones com cal. Aquesta manera de fer de Déu la trobem humanada en Jesús. Ara segueixen les altres “armes”.

4.- Estimeu. Primer de tot mirar amb ulls nous els enemics, el no amic. I respondre amb amor a tota invitació a l’odi. Expressar l’amor amb paraules: beneir, “bendir”, dir bé, parlar bé. I amb obres: la no-violència. Allò de parar la galta, cal entendre-ho com Jesús ho practicà. A casa d’Anàs un esbirro li venta una sonora bufetada. Jesús no li para l’altra galta. A la violència respon civilitzadament: Si he parlat malament al gran sacerdot, digue’m en què. I si he parlat bé, per què em pegues?

5.- Com Jesús a la creu: Perdona’ls, Pare. No saben el que fan. Esteve sota les pedres que li cauen a sobre, respon de la mateixa manera: perdonant. L’amor a l’enemic manifestat en el perdó el veiem en David. Podia occir Saül però no ho fa perquè en el rei hi veu el representant (“el consagrat”) de Déu. Continua esperant la salvació que ve de Déu (“justícia”) perquè sap que Déu és fidel al qui obra bé.

6.- Una de les coses més boniques que trobo aquests dies d’un judici mediàtic i esperpèntic després de mesos i mesos de presó preventiva injustificable, veiem homes i dones, ben formats, ben educats, que pel camí que sigui han fet seu el missatge de Jesús: res de revenja, res d’odi. Valentia i dignitat per expressar-se civilitzadament. Segueixen un camí més llarg, sense dreceres, però segur. El que seguí Jesús. El que han seguit personatges importants com Gandhi, Luter King, o la Rosa Parks, la dona que va dir 'NO' al blanc que li exigia que li deixés el seu seient del bus.

7.- L’altra arma contra l’enriquiment a qualsevol preu i contra la corrupció a tots els nivells és compartir generosament allò que tenim, sabem o podem, reaccionant contra la cobdícia. Tancar-se a l’avarícia i a la usura –lloguers exagerats, hipoteques impagables, escanyar el que necessita feina amb sous de misèria– coses que enriqueixen uns pocs i empobreixen la majoria.

8.- En una paraula, tractar tothom com volem que ens tractin a nosaltres. Als escanyapobres de tot pelatge, fer-los la pregunta de Jesús: T’agradaria que et tractessin com tractes el teu veí, el treballador aturat que et demana feina, el foraster que ha exposat la vida en una pastera cercant una vida digna?

9.- Posar les relacions en un altre nivell. Estimar els qui t’estimen, saludar els qui et cauen bé, convidar el qui et convida no té gaire gràcia. La proposta de Jesús és agosarada, gairebé inassumible. Estimar els enemics, ajudar els qui amb prou feines us poden donar les gràcies o fins els qui respondran amb guitzes als vostres manyacs això sí que té mèrit Això és assolir el nivell del Pare celestial. Sou fills de l’Altíssim que fa ploure sobre bons i dolents, i fa sortir el sol sobre els justos i sobre els injustos.

I no us poseu a fer de jutges. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet.

10.- I el dia que acabarem el nostre camí, ens veurem renovellats i transformats en Crist Ressuscitat. En la resurrecció ens trobarem amb la gran sorpresa. Tota aquesta gernació d’homes i dones, amb qui ens hem trobat, especialment els morts de gana i els marginats, els pobres i malalts, els presos i els oblidats, s’hauran transformat com el cuc de seda quan esdevé crisàlide. Renovats per Crist ressuscitat compartirem amb ell la mateixa glòria. La que ja veiem compartida per Santa Maria i per tants de sants que varen aprendre el projecte de humanitat nova de Jesús i han viscut la vida seguint-ne les petjades.

Tipus recurs pastoral: