Diumenge VIII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 3 Març 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El Senyor ens vol nets als seus ulls, nets amb nosaltres mateixos i davant els altres

La saviesa popular va afinant amb el temps algunes expressions plenes de contingut. Avui l’evangeli afronta la qüestió de la falsedat, la hipocresia. La pedagogia de Jesús ho enfocà amb algunes dites populars que tothom coneixia. Els antics llibres bíblics de la Saviesa n’anaven plens.

La primera lectura del Fill de Sira ens diu, entre altres:

- Sacsegeu el garbell i quedarà el rebuig: així serà l’escòria quan l’home serà examinat.

- L’obra del terrisser ha de superar la prova del forn. Així serà provat l’home al moment de donar comptes.

- El fruit de l’arbre demostra el bon conreu: així, quan l’home doni comptes, es veurà què tenia al cor.

El garbell i el rebuig, el terrisser i el forn, l’arbre i el bon conreu, parlen clar.

De passada diguem que és bo afeccionar-se als proverbis en els llibres de la Saviesa: és agradable i enriquidor.

El salm ens invita a proclamar i agrair cada matí i cada nit l’amor i la fidelitat de Déu. Com també la fidelitat de les persones que es deixen conrear per la fidelitat de Déu. Ser fidels, nets, nobles, transparents, ens fa descobrir i celebrar la neta fidelitat del Senyor.

L’evangeli és ben transparent i contundent. Una vegada més, i com sempre, som convidats a obrir-nos sincera i coratjosament a la Paraula. Sabem que això vol un clima interior de pregària, en línia de la lectio divina.

L’Evangeli d’avui és continuació de l’anterior i conclou el discurs de Jesús a la Plana, segons Lluc.

-     Un cec seria capaç de guiar un altre cec?

-     Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull?... Hipòcrita!

-     No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons...

-     L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat. Però l’home dolent, del seu tresor de maldat en treu el mal.

La hipocresia és dissimulació solapada d’un desacord entre els fets i les paraules. Et manifestes exteriorment, i en forma dissimulada, de manera diferent o contrària al que sents i penses.

D’hipòcrita interpel·la el Senyor aquell que critica l’estella a l’ull de l’altre sense veure la biga en el seu propi ull. Cal anotar que la paraula ull podia significar tant l’ull de la cara com l’ull del pou. Els pous en aquelles terres eren molt acurats. Poques pluges, calia mantenir l’aigua ben neta sense elements vegetats que la poguessin corrompre. Recordo quan estudiàvem Sagrada Escriptura el professor, que ens presentava les diferents interpretacions de cada cas, ens ho recordava. Estàs criticant l’estella que ha caigut en el teu pou i no veus la biga que hi ha tirat en el teu. Mera curiositat, el missatge és el mateix.

Tot el que el Senyor ens ha anat dient en el sermó del pla ens ha tocat molt de prop. I de segur que ens ha fet reaccionar. Però ens resta encara quelcom que de molt escorredís en el teu cor, que només el Senyor coneix, i és la incongruència entre el que diem i el que fem. El mateix Jesús ens ho planteja en el sermó de la muntanya en promulgar la felicitat dels nets de cor. I en advertir-nos de les nostres intencions de fons:

-          Tu, en canvi, quan fas una almoina que la mà esquerra no sàpiga què fa la mà dreta.

-          Alerta, no feu les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, per fer-vos veure...

-          Quan vulguis pregar entra a la teva cambra i tanca’t-hi amb pany i clau, i prega al teu pare que veu fins i tot allò que és amagat....

-          ... Tu, en canvi, quan dejunis perfuma’t el cap i rentat la cara perquè la gent no se’n adoni que dejunes...

Ens està dient que no anem bé si parlem i actuem per a fer-nos veure, per a salvar la imatge, per a aparentar, per a complaure’ns a nosaltres mateixos... Una altra cosa és l’autoestima i el goig de la feina ben feta, mentre sigui amb un cor net i senzill vers el Pare que està en la nostra intimitat.

Doncs, ja ho tenim: Ens cal viure i expressar-nos amb un cor net. No ser falsos, fingits, hipòcrites. Sinó que juguem net davant Déu i dels altres.

¿No estem veient quanta falsedat i hipocresia hi ha en persones notables que són potser dalt el canelobre? El Senyor ens vol nets als seus ulls, nets amb nosaltres mateixos i davant els altres.

Ens cal decisió per a trobar espais de silenci i mirar dins el nostre escorredís fons interior per a anar descobrint les nostres solapades intencions en el parlar i obrar. Les solapades intencions que s’esmunyen per les escletxes del nostre egoisme, la nostra tendència a captar l’admiració, l’aplaudiment, els comentaris afalagadors. El pedestal no ha de ser per a nosaltres sinó per al Senyor. El Senyor que es fa visible en les persones que potser tinguin alguna estella en el seu pou.

Tipus recurs pastoral: