Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 10 Març 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La quaresma és preparació per a la Pasqua i també un camí de llibertat

1.- La quaresma és preparació per a la Pasqua i també un camí de llibertat. El gran do que Déu ens ha fet com a persones humanes és la llibertat. És també temps de conversió. Canvi de mentalitat i de xip. Proposo tres nivells almenys de conversió: A) conversió de dolent a bo. B) de bo a bo. C) de bo a millor. I encara una quarta: conversió de la “bona fe”.

a)     De dolent a bo. M’adono que vaig per camí equivocat i canvio de direcció. És el cas del Fill pròdig. El de Mateu i Zaqueu i altres “pecadors” i pecadores.

b)    De bo a bo. Jesús és un bon fuster, el de Natzaret. Al Jordà el Pare el proclama Fill i l’Esperit Sant l’empeny a una missió. Ha de canviar i preparar-se per a la nova situació. Deixa enrere la fusteria i es prepara per emprendre un nou camí. Se’n va al desert.

c)     De bo a millor. No tothom és cridat a canviar de mode de vida, però tothom és cridat a millorar-lo. Ja estimo, treballo, prego, col·laboro, procuro ser honrat. Molt bé. On rau la meva conversió? A millorar allò que faig: posar-hi més amor, més tendresa, més solidaritat, més elegància, més coherència. Afegir-hi qualitat.

d)    La quarta –la conversió de la de la “bona fe”. Hi ha una bona fe bona, que sempre a fi de bé, fa sovint molts disbarats. Però n’hi una de diabòlica. En trobem un exemple magnífic a l’evangeli de les temptacions. És la bona/mala fe de Satanàs. Se sent amo del món i no tolera que ningú li’n prengui el domini. Treu el nas al desert i hi albira un personatge estrany que es passa el dia pregant, meditant i dejunant. I estudia un pla precís per poder-lo caçar, per esbrinar bé si és el fuster de Natzaret, el suara proclamant el Fill de Déu al Jordà. Si no l’és, no cal patir-hi. I si l’és? Desviar-lo del seu camí. Passar-lo si més no de l’excel·lència a la mediocritat.

Després de tants de dies de dejuni, té fam. Agafem-lo per aquí. Ho té fàcil. Si ets fill de Déu, disposes del poder de Déu. Converteix les pedres en pa. Jesús ha pregat llargament i està ben connectat amb el Pare. I respon: No de pa només viu l’home. Des de sempre, abans de menjar un rosegó de pa, cal de llaurar la terra, sembrar-hi i esperar que el blat grani i espigui. Segar-lo i moldre’l i pastar la farina i coure-la al forn fins que la pasta esdevingui pa. Les coses tenen un camí. No admeten drecera. Jo no puc ser una excepció. Molta gent passa gana i ha de suar la cansalada si vol menjar. Qui vol fer el cim, ha d’heure-se-les amb camí rost. Qui vol un bon currículum, l’ha de gruar. No es regalen màsters o títols sense guanyar-se’ls.

Segon round. Et prepares per instaurar el regne de Déu? És ben senzill. El teu Déu ha posat a les meves mans tot el poder i la glòria dels reialmes del món. Pacta i tot serà teu. Amb una sola condició, només una. I barateta. És qüestió de diplomàcia. Agenolla’t davant meu. Posa’t a les meves ordres. La resposta de Jesús és clara i intransigent. I ara, no i no. Adoro només el Senyor, el meu Déu i Pare. No em vendré l’ànima per tot l’or i el poder del món.

Tercer round: Ets fill de Déu, oi? Mostra-ho davant tothom. En un dia d’aplec, tira’t daltabaix del campanar. No tinguis por. Déu el teu Pare, et sostindrà amb els seus àngels. I tothom et reconeixerà com a fill de Déu i tens l’èxit assegurar. La resposta de sempre. No podem esperar ni forçar que Déu posi remei a les nostres estupideses. No el podem sotmetre a prova. En el meu programa no entra la propaganda fàcil i mentidera, el governar segons les enquestes que responen al gust de la gent i no allò que la humanitza, el diner fàcil, el plaer immediat, unes carnestoltes permanents, el panem et circenses, la mentida repetida esdevinguda veritat...

2.- Jesús només té un camí per fer el cim: la vida austera i generosa coronada per la creu. “Ens trobarem més endavant”, li fa el diable. A Getsemaní, davant el Sanedrí, davant Herodes i amb el rètol de la creu: Jesús de Natzaret Rei dels jueus. Si ets el fill de Déu, baixa de la creu. Jesús ha superat la prova. Ens ensenya el camí de la nostra divinització que passa per la nostra hominització radical.

3.- Ara ens prova a nosaltres. Si no som creients, el diable no ens farà gaire guerra. Som dels seus. Si som cristians, no pararà fins aconseguir que continuem essent-ho, però mediocres, vulgars, complidors de la lletra però sense esperit i sense alegria, ensopits en una fe adormida, sense superar el nivell de la primera comunió, sense res a comunicar al nostre entorn. Aquesta mediocritat és el gran èxit del diable. Sortosament hi ha molts cristians que segueixen fidels i constants el camí de Jesús: passant pel món fent el bé que porten dintre. D’aquesta mena ens vol Jesús i per això ens va al davant. I ens convida que li seguim les petjades.

Tipus recurs pastoral: