Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 10 Març 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Davant les proves Jesús respon sempre fixat en la voluntat del Pare, la seva Paraula

Ja som a la Quaresma. En l’horitzó del camí quaresmal tenim a la vista el Misteri Pasqual de la Mort i Resurrecció del Senyor, tot encimbellat amb el do de la Pentecosta l’Esperit Sant.

Per a iniciar la reflexió sobre la Quaresma no sabria fer-ho d’altra manera que assenyalant l’Esperit Sant com a animador del camí quaresmal vers la Pasqua.

Lluc ens diu que l’Esperit Sant conduí Jesús pel desert.

Des d’aquest moment fins a la Pentecosta, i des de la Pentecosta fins els nostres dies, l’ Esperit Sant de Jesús serà l'nima de tot. Ja en el començament, en l’Anunci a Maria, Lluc ens fa saber que l’Encarnació del verb del Pare és obra de l’Esperit Sant. Ara el mateix Esperit que condueix Jesús al desert, és qui en el Baptisme l’ha ungit.

L’Esperit Sant és el do interior que hem rebut en el baptisme i que es manifesta actuant en la mesura que nosaltres ens hi obrim.

L’Esperit Sant de Jesús és com un receptor i difusor instal·lat en el nostre interior, que ens fa captar, entendre i difondre el missatge de la Paraula de Déu. L’Esperit sant és l’esperit filial de Jesús, que ens fa dir en el cor i en la comunitat: Abbà, Pare!

És aquí on capto el missatge quaresmal que se’ns desplegava el passat Dimecres de Cendra en els tres àmbits de la vida creient: la pregària, la caritat i l’austeritat cristiana viscuts no ostensivament i de cara a la galeria, sinó en la intimitat amb el Pare que està en el secret:

–      En la pregària no feu com els hipòcrites... Tu, quan vulguis pregar, tanca’t a pany i clau i et trobaràs amb el Pare que és en la teva intimitat.

–      Quan ajudis els altres que no sigui a toc de trompeta, fes-ho pel teu Pare que veu el que és secret i ell t’escoltarà.

–      Quan facis dejuni, renta't bé, perfuma’t, posa’t guapo per tal que el Pare rebi el teu esforç com una ofrena feta personalment a ell.

Per aquí va la nostra conversió quaresmal que ens ha d’afinar per a captar i viure els Misteris de la Pasqua. L’Esperit Sant s’hi posa i ens hi porta. Demanem-li i agraïm que ens faci viure amatents i assedegats del Do Pasqual.

La Quaresma és quaranta dies, com Jesús, en el desert. Quaranta dies que evoquen els quaranta anys del poble d’Israel en la seva caminada pel desert ves la Terra Promesa.

Jesús en el desert. Nosaltres en el desert. El desert és un camí de pobresa, d’austeritat, de sinceritat, de purificació: el desert purifica. El desert interior ens situa davant l’esbarzer incandescent on el Senyor es manifesta: Descalça't, que aquesta terra que trepitges és santa!

L’experiència de desert és com la prova del foc que purifica l’or, l’allibera de la quincalla. La prova té un nom: la temptació. Temptació significa prova.

Jesús va ser provat en les temptacions que llegim en els evangelis:

–      Si ets fill de Déu fes que aquesta pedra es converteixi en pa. Davant la temptació Jesús respon amb la Paraula de Déu: L’home no viu només de pa. Per vèncer la fam ell no es deixa enganyar pel regust de fer una meravella a favor seu. Un dia la farà a favor dels altres: compadit de la gent afamada i sense recursos els nodrirà tots amb cinc pans i dos peixos.

–      Adora’m, i tot aquest món que estàs veient serà teu! Se li ofereix un poder i una gloria espectacular. Però la grandesa de Jesús no ha d’anar per aquí. Ha vingut no per a ser servit sinó per a servir fins a l’extrem de lliurar la vida. Un servei tant més compromès com més empobrits, humiliats i marginats siguin els seus germans.

–      Si ets fill de Déu, tira’t daltabaix d’aquesta cornisa del temple i tindràs els àngels per a aturar el cop, i tothom t’aplaudirà. Però no, ell no organitzarà un espectacle per a fer-se veure. Es dedicarà, això sí, a posar signes de bondat per a alliberar del sofriment, les malalties, la consciència trencada de les persones.

Notem com davant les proves Jesús respon sempre fixat en la voluntat del Pare, la seva Paraula.

El diable s’allunyà d’ell en espera d’una altra oportunitat.

Les tres temptacions al desert apunten a tot el temps de Jesús: fins a la seva mort serà provat de diverses maneres, amb l’entusiasme de les multituds, amb l’enfrontament i persecució dels homes religiosos, amb la superficialitat dels deixebles, amb els sofriments, amb l’abandonament de seguidors, amb les humiliacions, amb la mort de creu...

Ens cal encara captar la grandesa d’un amor de Déu que es fa home i comparteix les situacions més humanes, les limitacions, i fins i tot les temptacions; les nostres temptacions.

L’Esperit i la Paraula fan en nosaltres allò que diem tant sovint en el parenostre: no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació.

Per a captar més endins el missatge de l’evangeli ens hi prepara la primera lectura: se’ns recorda que tot ve d’un projecte amorós de Déu al que els nostres pares i nosaltres hem estat incorporats.

El Salm és un cant d’agraïment i de lloança:... tu que vius a recer de l’Altíssim... digues al Senyor: “sou la muralla on m’amparo, el meu Déu en qui confio”.

I en la carta als Romans Pau ens invita a mirar dins nostre allà on fa niu la fe en Jesús Ressuscitat, la fe és la paraula que portem als llavis i al cor.

Tipus recurs pastoral: