Lectio divina on line 67 (Setmana de l'11 al 17 de març)

Dilluns, 11 Març 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:
LA FE D’ABRAHAM ÉS PROVADA... I LA NOSTRA!

El Senyor va dir a Abraham:

-No tinguis por Abram... la teva recompensa serà molt gran.

Abram li respongué:

-Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills... no m’has donat descendència... el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors...

Llavors el Senyor li va comunicar:

-...el teu hereu serà un fill que naixerà de tu... Mira el cel i compta les estrelles... així serà la teva descendència... Porta’m una vaca, una cabra i un moltó... una tórtora i un colomí.

Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat... Quan el sol s’hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa encesa van passar entre els animals partits. Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram:

-... ja no et diràs més Abram sinó Abraham perquè et faré pare d’una multitud de pobles... mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que vindran... A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.

  (GÈNESI 15, 1-21)

-------------------------

Què diu el text?

¿Sabries concretar els tres moments essencials de la vida d’Abraham?

¿Com vius la teva fe: actuada, dissipada, oblidada... potser provada?

Què et demana aquesta PARAULA d’avui?

-------------------------

Comentari per a llegir abans o després de la Lectio.

Hi ha tres moments essencials en la vida d’Abraham: La crida de Déu ( Gn 12, 1-3), la prova de la seva fe (Gn 15, 1-21) i la visita dels tres hostes a les Alsines de Mamré (Gn 18, 1-15). La totalitat de les altres escenes de la seva vida en el Llibre del Gènesi són relació literària per a teixir i unificar el procés de la seva biografia, però no són essencials per a explicar la transcendència del personatge. Fins i tot el ‘Sacrifici d’Isaac’ no té la força de fonament que tenen les tres escenes esmentades perquè ja és continguda com en embrió en l’escena de la Lectio d’avui Gn capítol 15.

Els estudiosos del text insinuen que tantes i diverses escenes de la vida d’Abraham, força sorprenents, potser són un collage o puzle de narracions d’antics patriarques de famílies diverses que les guardaven com a records dels seus antecessors, com els herois de les literatures mesopotàmiques i gregues. És freqüent en la literatura bíblica haver de destriar els textos o versos essencials, diguem subliminals de la Història de la Revelació, dels que són més aviat anècdota o farciment literari del text. Això sí, tots els paràgrafs, i sempre, contenen alguna intenció catequètica. Però això és un tema acadèmic, deixem-ho.

Abram no té fills de Sarai, l’esposa lliure, per tant sense descendència directa. Però el Senyor per mitjà dels hostes a les Alsines de Mamré li diu que sí. Humanament no hi ha explicació possible. És qüestió de fe.

Els beduïns a l’Orient Mitjà, quan feien un pacte o aliança actuaven el ritual de la partició d’uns caps de ramat i col·locaven les parts enfrontades unes amb altres deixant un passadís al mig. Els dos patriarques que feien el pacte es passejaven entre els animals esquarterats davant el clans familiars que eren testimonis del pacte. Després, tots plegats celebraven el fet amb una ‘menjada festiva’, una costellada que diríem nosaltres. Aquest és el ritual entre el Senyor i Abram. Però el Senyor Déu transcendeix tota visibilitat o presència sensible, és espiritual, Abram no el veu... i d’aquí els dubtes, la son i l’esgarrifança, mentre que els voltors, que representen les dificultats de la fe, volen menjar-se les parts animals esquarterades... Abram es preguntaria: ¿I si m’he equivocat deixant-ho tot per seguir la crida d‘aquella veu? Déu, però, es manifestarà quan el sol ja s’hagi post, en la nit total, que és on actua la fe... La presència invisible de Déu es farà sensible amb el foc i la flama, signes divins, en moltes cultures.I Déu li canvia el nom d’Abram per Abraham perquè am en hebreu vol dir ‘poble’. Llegiu el text enter del capítol 15, un relat preciós d’una afinada pedagogia de la fe. Nosaltres també tenim dubtes sobre la fe, com els voltors del text...

Tipus recurs pastoral: