Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 17 Març 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo».

1.- Mirant al voltant nostre, veiem un món un xic esvalotat. Si mirem la família, sembla que està en crisi per diverses raons. Fixant-nos en el nostre món religiós, veiem l’Església –aquesta nostra Església amb els seus 2000 anys d’existència– esquitxada per una dolorosa campanya de desprestigi contra el clergat per fets absolutament condemnables i sempre condemnats. Sembla que darrerament la campanya s’ha apaivagat una mica des que alguna víctima d’abusos ha girat el ventilador cap al camp respectable de la família.

2.- Ens sap greu veure una Església tacada. La voldríem com Déu la somià: santa i immaculada. Però oblidem que és feta d’homes i dones febles i tenallades per passions i pecats. Ens manca el realisme del Papa Francesc que definia l’Església com un hospital de campanya.

3.- L’episodi de la Transfiguració és un bany de realisme. Pere estava molt d’acord que Jesús fos el Messies, el Fill del Déu Viu. També que sigui el Fill de l’home. Era un Jesús fet a la seva mida. Flors i violes. I poder. I èxit assegurat. Però Jesús li ha trencat les oracions. El fill de l’home havia de patir molt, ser bandejat pels poders religiosos, ser mort a la creu. I a la fi, ressuscitar. I aquest és el programa que Jesús proposa als seus seguidors.

4.- Jesús, tot humà i comprensiu, s’enduu Pere, Jaume i Joan amb ell a la muntanya a pregar. Vol mirar el seu passat, el present i el futur amb els ulls del Pare. I contrastar-ho. Ho necessita. Els acompanyants estan morts de son. I mentre Jesús prega, ells dormen pesadament. Oh, i el que es perden! Ara Moisès i Elies fan costat a Jesús que de sobte que s’ha il·luminat amb resplendor divina. I conversen amigablement. Conversen sobre l’Èxode, la sortida d’aquest món. Per a un israelita, l’Èxode evoca el camí de l’esclavatge cap a la llibertat passant per un desert llarg amb fam, set i calor. Amb la temptació de tornar enrere, amb la duresa d’un present monòton i un futur incert. Fins arribar a la terra promesa.

5.- Moisès i Elies en saben un bon tros. Moisès ha menat durant quaranta anys un poble difícil però molt estimat. I quan Déu li ofereix un poble millor, més culte i més tot, ell s’estima més morir amb el poble pobre i rebec que ser cabdill d’un altre de més dòcil i de bon portar. I Elies ha recorregut un llarg camí de quaranta dies fins a l’Horeb per trobar-se amb Déu.

6.- Mentre Jesús i els profetes conversen, Pere i els companys es desvetllen del son. I encara poden contemplar, veure i sentir-ne la conversa. Tan bé que estem aquí! Ens hi podríem quedar. Per què no convertir en eterns els pocs moments de felicitat plena? Sense adonar-se’n, Pere continua amb la mentalitat de sempre i esdevé una nosa en el camí de Jesús. No accepta la mesura humana de Jesús, Messies i Fill de Déu.

7.- No comprèn que si Jesús, fill de Déu, s’ha fet un home com nosaltres és per ensenyar-nos que la nostra grandesa rau a ser allò que som. Res de superhome i envoltat d’una legió d’àngels que el serveixin i li netegin de rocs el camí perquè no hi ensopegui. Serà simplement un home. Ell no juga a ser home. És l’HOME. I si voleu, fins un “infrahome” quan morirà a la creu com un malfactor. S’identifica amb el pobre i el pecador, amb el marginat i el pària de la terra.

8.- De sobte el núvol, signe de la presència i protecció de Déu, cobrí Pere i companys. I el Pare fa retrunyir la seva veu: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Escolteu sempre, també quan us recorda que per fer el cim cal pujar rostos amunt. Sense dreceres. I que per arribar a la plena eclosió d’allò que és, ha de pujar a la creu i ressuscitar. Llavors serà proclamat Fill de Déu!

9.- Elies i Moisès han desaparegut. Representaven la tradició oral i escrita de la voluntat de Déu. Ara s’acomiaden de nosaltres. Els podem dir: Gràcies, sí, moltes gràcies per haver-nos dut fins a l’encontre amb Jesús. Els podem dir com els samaritans a la samaritana: Ja no creiem més per allò que ens has dit: nosaltres l'hem sentit personalment i estem convençuts que Jesús és realment el salvador del món. Ja no som una religió del Llibre sinó la d’una persona: Jesús.

10.- Pere pot quedar satisfet. El Pare que l’havia beneït quan confessà Jesús com a Messies i Fill de Déu, ara proclama: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Escolteu-lo especialment quan proclama que el camí de la divinització passa per viure fins al fons del fons la humanitat. Sense sortir-se’n ni per dalt ni per sota. Jesús, el Fill de Déu, amb la seva humanitat assumeix fins la més petita espurna que cada home i dona guarda com imatge de Déu. Perquè també és fill de Déu i amb Jesús pot resar el Pare nostre.

11.- I continuem amb Jesús el nostre camí. Sense por. Ell transfigurarà aquest nostre cos tan pobre i humil, i el conformarà al seu cos gloriós. Per això acollim l’exhortació de sant Pau: Vinga, germans meus estimats i tan enyorats, alegria i corona meva, aguanteu-vos així, ben ferms en el Senyor, estimats meus.

Tipus recurs pastoral: