Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 17 Març 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La Transfiguració del Crist és un mirall on ens podem anar reconeixent com a fills estimats

Veig la Transfiguració del Senyor com una icona de colors lluminosos i amb un potent clarobscur. Se’ns hi ofereix una finestra oberta a la relació paternal-filial entre Jesús i el Pare que ens demana d’escoltar-lo.

La icona de la Transfiguració la veiem emmarcada entre la fe d’Abram, en la recerca de la divina presència del salm 26 i en un avís als filipencs entorn a la fe i l’estil de vida cristiana.

  • Abram: la seva fe davant la promesa de Déu, humanament impossible, que a les seves velleses pogués tenir una descendència incomptable com les estrelles. Déu li magnifica la fe.

Aquella mateixa nit Abram passà una fosca crisi que desembocà en la resposta exultant de Déu en el símbol del foc. Intuïu el clarobscur? Assenyala cap al misteri pasqual de Mort i Resurrecció. Us invito a rellegir tot aquest grandiós text. Aquí no ens hi podem estendre més. Si algú ho demana, ho farem.

  • Salm26: El Senyor m’il·lumina i em salva. Escolteu el meu clam, Senyor!

 Compadiu-vos de mi, responeu-me.

 De part vostra el cor em diu: busqueu la meva presència.

  • Filipencs: Germans, n´hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. Nosaltres esperem un Salvador, Jesucrist el Senyor que transformarà el nostre pobre cos per a configurar-lo al seu cos gloriós...

Fins aquí, el marc de la icona. Les icones més que per ser explicades són per a ser contemplades. I de retruc ens fan de mirall.

Observem atents les pinzellades de Lluc:

. Jesús puja a una muntanya (alta, precisen Mateu i Marc).
. Puja a pregar.
. Es fa acompanyar dels tres deixebles que un dia han de veure Jesús pregant a Getsemaní.
. Mentre prega es transfigura.
. Moisès i Elies hi són: parlen amb Jesús del seu Èxode.
. Els tres deixebles s’hi troben a la gloria: “farem tres tendes…”
. Un núvol els envolta.
. Se sent la veu del Pare: És el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo.
. Finalment se’l troben a ell tot sol i els mana de callar-s’ho (fins que ell no hagi mort i ressuscitat, en Mateu i Marc).

En el llenguatge bíblic el núvol dalt la muntanya assenyala la presència de Déu. Recordem el Sinaí, la muntanya de l’Aliança. Però no ens cal anar tan lluny: Montserrat, posem per cas, és una muntanya que ens porta molt més amunt, molt més endins.

Al nord de la Galilea, limitant la Terra Santa, domina l‘Hermón, una muntanya alta, amb neus quasi perpètues, que recorden el nostre Pirineu. Al peu de l’Hermón neix el riu Jordà. No em descol·loca imaginar que Lluc estigui pensant en la muntanya alta que limita el país. El Tabor amb la seva forma singular ha anat bé per a la tradició sobre la Transfiguració.

En situar-nos dalt la muntanya se’ns assenyala que el passatge de la Transfiguració ha de tenir lloc en el context de la pregària de Jesús.

En l’immens silenci de la muntanya la pregària del Mestre fa descobrir als tres deixebles la seva realitat profunda: resplendent, gloriós. Es el Fill de Déu!

Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i resplendent.

En pregar Jesús, apareix la seva glòria de Fill del Pare.

En això els engloba un núvol i se sent la veu del Pare: Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo.

Juntament amb Jesús Transfigurat han aparegut Moisès i Elies, els grans predecessors de l’Èxode que Jesús havia d’afrontar.

 - Moisès l’enviat de Déu per a alliberar de l’esclavatge d’Egipte els descendents d’Abraham i havia estat constituït mediador en l’Aliança entre Déu i el Poble en els quaranta anys del camí del desert.

- Elies després de quaranta dies de fugida dolorosa i fatigant, a la muntanya Horeb en el Sinaí, havia descobert, en el ventijol del matí, la presència i la crida de Déu.

Jesús, Moisès i Elies conversen sobre l’Èxode, el Traspàs de Jesús que s’havia d’acomplir a Jerusalem.

És en l’imponent clarobscur de la Passió i la Resurrecció on Jesús es transfigura.

Els tres deixebles se senten com a la glòria. Pere, fora de si de veure el Mestre glorificat enmig de Moisès i Elies, surt amb la proposta de les tres tendes.

I tot seguit sentiran la veu del Pare que en el signe del núvol els parla:

Aquest és el meu Fill, el meu elegit! ESCOLTEU-LO!

També nosaltres, enlluernats per la grandesa del Fill de Déu i esbalaïts per la seva Passió i Mort, percebem la veu del Pare que ens diu: És el meu Fill, escolteu-lo!

La Transfiguració del Crist és un mirall on ens podem anar reconeixent com a fills estimats, elegits, i en procés de transfiguració segons la imatge del Crist.

Caldrà baixar de la muntanya. Jesús se’ls mostra com sempre l’han vist, no transfigurat, i els diu de no explicar a ningú l’experiència que acaben de viure, fins que, tal com puntualitzen Mateu i Marc, ell no hagi mort i ressuscitat. I és que la realitat plena de Jesús solament la podem copsar i viure, per la fe en el Crist Mort i Ressuscitat.

En la pregària inicial de la celebració eucarística d’avui hem dit:

Vos que ens maneu d’escoltar el vostre Fill estimat...
feu que, purificada la nostra visió interior,
fruïm de la contemplació de la vostra glòria.

Tipus recurs pastoral: