Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 31 Març 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens invita a tots a compartir la taula que ens ha parat

1.- Ens trobem amb una família estranya. Econòmicament té el vent de cara. I les tasques de la casa ben ateses per un servei nombrós i força satisfactori. El pare és excepcional. I dos nois normals de personalitats ben marcades, amb grans qualitats i fortes mancances. El gran té molt viva la consciència de l’hereu. El petit se sent cabaler amb un horitzó una mica tancat. Hi trobem a faltar la presència amorosa i atenta de la mare.

2.- Els nois tenen una consciència poc clara que són fills. El petit no connecta amb la força alliberadora del pare. Se sent ofegat per tanta estimació. I vol respirar i fer una experiència personal que li permeti desplegar la seva personalitat. El gran té un fort sentit del deure. Ha de, ha de, ha de... Amb poca iniciativa personal que li permeti dur les regnes del negoci familiar com voldria.

3.- Un dia esclata el conflicte. El germà petit se’n vol anar de casa. I exigeix al pare la part d’herència que li pertoca. És impacient. “Mata” el pare per heure’n en vida l’herència que no pot ser seva si ell no mor. Només té drets i els reivindica. Ofega el seu bon cor amb un egoisme cec.

4.- El noi és ric, eixerit i sexi. Es donà a una vidassa voltat d’un eixam d’amiguets i amiguetes aprofitats. Va arribar el mal temps i el noi es trobà tot sol, envoltat ara d’un ramat de porcs. Dum felix eris multos numerabis amicos, tempora si fuerint nubila, solus eris.Mentre totes et ponguin, tindràs molts amics. Si vénen nuvolades, et quedaràs ben sol.Es troba tan entotsolat que ni esma té de collir alguna garrofa per matar la gana.

5.- Però es troba amb ell mateix. I pensa, recorda, rumia. Ha trencat els ponts de la família. No ha sabut valorar la relació amb el Pare com una relació alliberadora. Pateix el drama de la dignitat perduda, les conseqüències de la filiació malmesa. Ha perdut la condició de fill. A tot estirar, podrà aspirar a servir com un esclau a casa del pare. I encara gràcies. Però la fam pot més que l’amor al pare i la por i la vergonya de presentar-s’hi espellifat i brut: sense anell, sense calçat. Serà la riota de la família.

6.- El pare és un personatge misteriós. Quan els nois s’han fet grans, els ha deixat la iniciativa de cara al futur. No imposa, no “exigeix”. Els dóna llibertat i accepta el risc de la desobediència. Sap que el noi s’ha de fer home i ha d’aprendre de la vida. És clar que no li fan cap gràcia les exigències del jove. Si ell no es comporta com a fill, ell mai no deixarà de ser pare. I l’enyorarà i no pararà d’esperar-lo cada dia si mai torna.

7.- Encara era lluny, que el seu pare el veu i es commou, corre a tirar-se-li al coll i se’l menja a petons. Cap retret. Primer li torna la dignitat: el vesteix amb el vestit millor, el que guardava a l’armari per a les festes grosses. Li posa l’anell emblema de l’autoritat. El calça. Anar calçat és propi de l’home lliure. L’hoste es descalçava en entrar, el fill hi entra calçat! És a casa! La reintegració se celebra amb un banquet i una festa.

8.- Fa llàstima la reacció del fill gran. Té raó. Sent la injustícia. Ell sempre fidel i sense cap dret, ni un cabrit per fer un xeflis amb els amics! Treballa més pel deure que per amor. Comet el pecat de servir amb ànima d’esclau. No se sent fill ni germà. Representa l’home religiós i observant, conscient de la seva virtut. L’empipa el tracte de favor envers el culpable. El pare l’invita a ultrapassar el marc estret dels drets i a obrir-se a l’amor. Fill, t’has de sentir com a casa. Ets a casa!

9.- Quin Déu més estrany ens pinta Jesús. Ultrapassa la mesura del seny enfront d’uns “benpensants” incapaços de comprendre’l. Un Déu que en Jesús acull pecadors, forasters, dones del carrer, exclosos. S’entaula amb gent menyspreada i ofereix l’hospitalitat a tothom. Invita els fariseus a gaudir de la joia de Déu, a tenir el cor tan ample com el de Déu, a acollir els allunyats de tota mena.

10.- Els mestres de la llei i els sants complidors s’esgarrifaven de veure els cobradors d’impostos i els altres pecadors acostant-se a Jesús per escoltar-lo i acompanyar-lo a la taula. Jesús encara els escandalitza més. No solament els acull sinó que els cerca. Com el pastor que convida tothom a celebrar que ha trobat l’ovella esgarriada. Com la dona que troba la moneda que li ha caigut i ho celebra amb totes les veïnes.

11.- Jesús ens invita a tots a compartir la taula que ens ha parat. Siguem com siguem, vinguem d’on vinguem, avui ens trobem al voltant seu participant de l’Eucaristia, la gran acció de gràcies per l’amor immens i misericordiós el Pare que tant ens estima i que ens anima a tenir un cor com el seu.

Tipus recurs pastoral: