Lectio divina on line 69 (Setmana del 24 al 31 de març)

Dilluns, 25 Març 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BIBLIC: 
L'ORACIÓ DEL PARENOSTRE

Tu, quan vulguis pregar, entra a la teva cambra i tanca-t-hi amb pany i clau, i prega el teu Pare que veu fins allò que és amagat. I el Pare, que veu fins allò que és amagat, t’ho recompensarà.

I quan pregueu, eviteu la xerrameca que faran els pagans, que es pensen que quan més garlen, més cas els faran. No féssiu pas com ells. El vostre Pare sap prou bé què us cal abans i tot que li demaneu res. Per això, pregueu així:

-Pare nostre del cel!
Fes-te reconèixer com a Déu!

Estableix el teu regnat!
Realitza el teu designi
A la terra a semblança del cel!

Dóna’ns avui el nostre pa que necessitem.
Perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres
Perdonem els qui ens ofenen.

No ens deixis caure en la temptació,
Ans allibera’ns del Maligne

Perquè si perdoneu als altres el mal que us han fet, també us perdonarà a vosaltres el vostre Pare del cel. Però si no perdoneu els altres, tampoc el vostre Pare del no us perdonarà els vostres mancaments..

 (Mt 6, 6-15)

-------------------------

Què diu el text?

D’un mes cap aquí, ¿quantes vegades hauràs resat ‘conscientment’ el Parenostre?

¿T’has adonat que el Parenostre és sempre una pregària comunitària?

Què et demana LA PARAULA de la Lectio d’avui?

------------------------- 

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El primer que cal destacar és que la diferència literària que trobem en les diverses versions del Parenostre, la que nosaltres resem habitualment i la que llegim en la versió de Mateu de la Lectio d’avui per exemple, són diferències literàries mínimes que responen als matisos que hi dóna el traductor dels originals grecs. Però l’essència i ordre de les peticions sempre són les mateixes en totes les traduccions. Quan escullo un text del Nou Testament per a la Lectio Divina d’una setmana determinada sempre he preferit el text traduït al català del Jaume Sidera i Plana publicat per l’Editorial Claret, com és el cas del text d’avui. Quan volem resar el Parenostre, però, sempre és aconsellable recitar el text que ens dóna l’Església i que és el que recitem al ritus de Comunió de la Missa.

El Parenostre és per essència la pregària de la Comunitat per voluntat expressa del Senyor. Podem descobrir el sentit comunitari en el text mateix: “Pare NOSTRE que esteu...” “Dóna’ns avui el NOSTRE pa...” “Perdona les NOSTRES ofenses...”  “també NOSALTRES perdonem...”  “No ENS deixis...” “allibera’NS...· El sentit comunitari és obvi quan recitem el Parenostre en un acte litúrgic, en comunitat o grup. Quan el resem individualment també se’n conserva el sentit de comunitat perquè el recitem amb tots els components de la Comunitat Cristiana seguidora de Jesús, encara que no en siguem conscients. També, i sense adonar-nos-en, el resem per tots aquells que necessiten resar-lo i que, per la raó que sigui, no els ve aquesta pregària als llavis.

El Parenostre no pot ser propietat d’un individu sol perquè no és com ens el va ensenyar Jesús. És de tots, i sempre que uns llavis el pronuncien el pronuncien en nom de tots i per a tots. És la Comunitat que repeteix les paraules de Jesús: NOSALTRES.

La primera part del Parenostre és la oració que Jesús pregava en les seves llargues hores d’interiorització i silenci personal, es tracta del ‘Regne’ i la ‘Voluntat’ del Pare. La segona part fa referència a les diverses necessitats del nostre viure: el pa de taula, i també el pa de la fraternitat, de la cultura, del progrés en molts sentits i sobre tot el pa de LA PARAULA. La nostra capacitat de perdonar les ofenses és el talismà per on el Pare valora la nostra autenticitat en el seguiment i imitació de Jesús. Ell hi insisteix particularment. Les temptacions que, amb l’ajut del Pare, hem de superar són: els deus falsos del diner, el poder i l’hedonisme.

El ‘Maligne’ és exactament aquella perversió moral que és, com diu Jesús, pecat contra l’Esperit Sant: l’orgull, la hipocresia, la supèrbia... amb els seus derivats. Recitar un Parenostre només per demanar un favor puntual no és l’oració del Senyor, i menys si ho fem de pressa i corrents... Tinguem present que el Parenostre, l’expressió ‘Senyor, tingueu pietat’ i la lletania de la Comunió “Anyell de Déu...” són les tres pregàries més antigues que venen de les primeres Comunitats Cristianes.

Tipus recurs pastoral: