Lectio divina on line 70 (Setmana de l'1 al 7 d'abril)

Dilluns, 1 Abril 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:
LA VELLESA, LA MORT I... EL MÉS ENLLÀ...

... i recorda’t del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
abans no s’apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels,
i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.

Aquells dies tremolen els homes que abans guardaven la casa,
els més vigorosos s’encorben;
les dones que abans molien són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
i es tanquen les portes del carrer mentre s’apaga la remor de la mola;
l’home es lleva amb el cant dels ocells però totes les cantúries es perden.

Llavors el camí de pujada espanta i es té por de seguir caminant...

Sí, recorda’t del teu creador abans no es rompi el fil de plata...
abans la pols no torni a la terra,  el lloc on era,
i l’alè de vida retorni a Déu, ell que l’havia donat.

Vanitat i més vanitat, diu el Cohèlet, tot és en va.

(Coh  ‘Cohèlet’  12, 1-8)

-------------------------

Què diu el text?

¿Som conscients de que tot el que existeix en l’espai i el temps té ‘marca de caducitat’?

¿Les reflexions que fa el Cohèlet sobre la nostra  vida a la terra, és definitiva?

Què et demana aquest text, PARAULA, de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El Cohèlet, des de la seva perspectiva i sense embuts, enfronta la realitat de la vellesa i de la mort. Ell, amb totes i tantes  afirmacions de l’Escriptura sobre la benedicció del Senyor vers els bons i la maledicció sobre els malvats, arriba a la conclusió de que això és molt bonic a l’Escriptura Sagrada d’Israel però que la realitat és molt diferent: els dolents solen passar-ho bé mentre que els bons solen viure entre dificultats i estretors. Afirma que la realitat de tot això és molt decebedora i acaba el seu llibre afirmant: ‘Vanitat de vanitats, tot és vanitat’. Tanmateix el darrer vers del llibre, immediatament abans de dir que tot és vanitat, obre una escletxa de llum quan diu que l’alè de vida retorna a Déu. També en la seva obra remarca que Déu registra cada un dels nostres comportaments i els classifica en bons i dolents. Cohèlet intueix un desllorigador que faci justícia a cada vivent però no té espècies mentals per a explicitar-ho. Per això es queda amb la decepció, metòdicament si més no.

Sobre la mort i el més enllà s’han fet innombrables especulacions al llarg de la història. En aquest comentari només en podem presentar algunes: MARC AURELI, emperador romà, filòsof i estoic, comenta que res ve de no res i que res desapareix... SRI AUROBINDO, filòsof, yogui  i guru diu que tota façana s’ensorra en el moment de la mort, i tot el que ha conformat el nostre ‘jo individual’ retorna a la Ment Universal, només el nostre ser psíquic perdura, és etern...  FREDERIC NIETZCHE, filòsof, afirma que som fragments de l’Ú, en la mort recuperem aquest Ú per ser ja ÉSSER SUPREM, sense limitació ni dolor... RAIMON PANIKKAR, filòsof i teòleg, comenta que som una gota d’aigua i que deixarem de ser-ho en l’Oceà de l’Absolut... LEONARD BOFF escriu que l’ésser humà, en morir, abandona la limitació de les relacions peremptòries que ens muntem i es projecta en la infinitud total del cosmos, de l’espai i del temps... DAVID JOU compara la infinitud transcendent amb un dipòsit de dimensions incommensurables, com un ordinador gegant, on no es perd res del que els éssers humans hauran pensat, sentit i creat...  Etc, etc, etc...

L’alè de vida’, com diu el Cohèlet, retorna al Creador. Però cada ‘alè de vida’ en el pas limitat pel nostre espai i temps, es concreta i realitza en un ’jo individual’ i aquest ‘jo individual’, que som cadascú de nosaltres, perdurarà, conscient, dins l’abraçada infinita de l’AMOR ETERN. És la Llum que es reflexa  en una infinitud de miralls, i aquests miralls som tots i cadascú de nosaltres... Aquests comentaris, però, són molt limitats. JESÚS és qui ho il·lumina tot, el Nou Testament n’és la gran presentació i comentari, tinguem-lo sempre a les mans i al cor.  Si el Cohèlet hagués conegut Jesucrist, n’hauria escrit un Evangeli...

Tipus recurs pastoral: