Diumenge de Rams

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 14 Abril 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús es fa obedient fins a la mort en creu

1.- Entrem a la Setmana gran: gran per a Jesús i grandíssima per a nosaltres. Com a pòrtic d’aquests dies centrem-nos en la carta de sant Pau als Filipencs: Crist obedient. És la clau per comprendre els grans misteris -revelacions!- de Crist i dels cristians.

2.- Sant Pau està preocupat per la pau, l’harmonia i el dinamisme de la comunitat. I els proposa un model: tenir una consciència molt viva del que som com a cristians i una capacitat de posar-nos al servei dels germans, com Jesús.

3.- Jesús participa de la divinitat del Pare i de l’Esperit Sant. Però no ho considera un bé que ha de defensar amb urpes i dents. No és com Adam que aspira a ser com Déu.

I comença despullant-se de tot allò d’esplendor, de poder i de grandesa que atribuïm a la divinitat. I de retop ens dóna una nova imatge de Déu. S’anorreà, es buidà fins a prendre la condició d’esclau. En el nostre món hi ha molts graons en l’escala social. Ell tria l’esglaó més baix ocupat per les desferres humanes. Molts no en tenen ni l’aparença d’humans. Són com cucs. Però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble (Sl 22, 7). Fins el cuc humà més menyspreable és una espurna de Jesús, és Jesús.

4.- Fet home com nosaltres, es capté com un home qualsevol: participa en el culte, en el taller de fuster, es fa amb tothom, fa el bé a tot el que necessita. I perdona sempre. No s’hi torna mai. I prega. Per connectar amb el Pare, prega tot sovint: en el baptisme, al desert, abans de l’elecció dels apòstols, al Tabor, Get-semaní. I per cercar la seva voluntat en el que viu: no tenen vi, la meva filla. I en la insinuació de Maria i en la fe de la cananea hi veu la crida a actuar a Canà o en terra de pagans. Veient el sol i sentint ploure hi veu la generositat de Déu envers tothom: bons i dolents. I aprèn a conversar amb qui sigui, a entaular-se amb pecadors i gent de mala vida... I prega a la creu: Déu meu... Pare, perdona’ls. Pare, a les teves mans... I fa la gran proposa: Avui seràs amb mi al paradís.

5.- I arribà fins al nivell més baix de la baixesa perquè els més petits el poguessin reconèixer com un igual. Els que es creuen grans no ho comprendran. Són massa tibats, han perdut la flexibilitat de l’infant, incapaços d’ajupir-se al nivell de Jesús.

6.- I ho fa per obediència al Pare. L’obediència de Jesús rau precisament a encabir la grandesa de Déu dintre de l’estretor de la condició humana. Ni més amunt ni més avall. Ens ensenya pràcticament la immensa potencialitat de l’home i de la dona en tant que creats a imatge i semblança de Déu. Sense sortir del marc de la humanitat.

7.- I com que dins l’horitzó de la vida humana hi ha el patiment i la mort, els abraça amorosament. També dintre d’aquest horitzó hi ha la persecució injusta, la presó injusta, la mort injusta i especialment la mort més dolorosa i humiliant reservada als esclaus. Jesús es fa obedient fins a la mort en creu. Crist no ha vingut pas a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presència.

8.- I davallà als inferns: a l’infern en què sovint convertim les relacions humanes. Entrà de ple en el joc i el xoc en què ens trobem nosaltres. I li tocà i abraçà les de perdre. I davallà “als inferns”, a la “regió dels morts”. És dir, va morir verament com tots nosaltres hem de morir.

9.- Per això el Pare el desvetlla d’entre els morts. El ressuscita. I el posa al seu costat, compartint el poder i la glòria. I Jesús de Natzaret, obedient fins a la mort en creu, rep el nom per damunt de tot altre nom. I l’univers sencer, cel, terra i sota terra, retrà a Jesús l’honor que retem al Pare. I tots proclamem: Jesús és SENYOR. Senyor tradueix el nom inefable de Déu a l’Antic Testament: IHVH = JAHVEH. I quan proclamem aquesta grandesa de Jesús el Pare mai és conegut, estimat i lloat com mai. El Pare és glorificat en el Fill.

10.- Ja tenim dibuixat aquí el nostre camí. Seguim Jesús en la seva consciència de fill, abracem-nos cordialment amb la nostra humanitat, actuem amb la seva mateixa llibertat. I tinguem presents les paraules de sant Pau: Germans, vosaltres teniu una vocació de llibertat. Però no convertiu la llibertat en un punt d'arrencada per a una vida tancada en l'egoisme. Al contrari, enduts per l'amor, poseu-vos els uns al servei dels altres. I serem sagraments de la presència de Jesús.

Tipus recurs pastoral: