Dijous Sant

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Dijous, 18 Abril 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Enduts per l'amor, poseu-vos els uns al servei dels altres

1.- Es en recordeu? Quina festassa la consagració de l’altar de la Sagrada Família! Quin marc més meravellós el de la Basílica! I el goig que feia el Papa Benet XVI envoltat de cardenals, arquebisbes, bisbes, capellans, diaques, escolans... i el poble fidel amb tanta gent de tota llengua, poble i nació... com veiem a l’Apocalipsi. Una litúrgia impecable: àgil i digna... fins que un grupet de religioses amb el seu hàbit van trencar-ne l’harmonia. Es dirigeixen a l’altar amb fregones i galledes i altres andròmines i es posen a eixugar l’oli que regalimava de l’altar fins a terra.

2.- Reaccions? No sé pas què pensarien els clergues i els laics. Però sí que recordo els comentaris que es feien acabada la cerimònia: clericalisme, masclisme, feminisme, progressisme, carcúndia... On s’és vist? Unes dones, ¡sempre les dones!, ni que siguin religioses i pitjor si ho són, fent de minyones com les minyones de tota la vida. Es verifica el lema de la Reial Acadèmia Española: «limpia, fija y da esplendor».

3.- I tanmateix, i em sap greu de dissentir de gent tan santa i tan sàvia, l’espectacle de les santes religioses em recordaren una altra notable trencadissa de l’harmonia. En aquest cas no gens menys que Jesús “profanant” la sacratíssima litúrgia del sopar pasqual posant-se a rentar-los els peus. On s’és vist? Pere s’hi oposa amb tota la vehemència. I amb tota la raó.

4.- El gest d’aquelles religioses recordava a tota l’església clerical i laïcal el gest de Jesús. L’únic o gairebé l’únic acte verament cristià de tota la celebració. Aquest únic gest “cristianitzava” tota la parafernàlia litúrgica. Tota litúrgia es buida de sentit sense aquest gest tan menysvalorat.

5.-  Jesús ho rebla amb la seva autoritat de Mestre i Senyor. Només qui sigui mestre i senyor com ell serà prou lliure per despullar-se del seu brillant currículum i adoptar una actitud de servei.«¿Enteneu això que us acabo de fer? Em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».

6.- Feu això que és el meu memorial, dirà en la institució de l’Eucaristia. La missa comença quan la missa acaba. Sempre que ens posem al servei dels germans prolonguem i actualitzem allò que el gest del pa i el vi de l’eucaristia significa: el memorial del Senyor.

7.- Sense adonar-nos-en posem la promoció de les persones en termes de poder, a base d’escalar posicions en l’escalafó social i eclesial. Qui aspiri a ser el primer i el més important, que es posi al darrere de tots, promovent el creixement total de les persones. Posats tots a fer pinya perquè l’enxaneta pugi. Convé que ell creixi i que jo minvi.

8.- Honor i desgreuge per totes les injustícies que es digueren, es pensaren i escriviren a propòsit d’aquelles santes dones que donaren i actualitzaren el gest de Jesús rentant els peus. I prenguem-nos tots seriosament l’exemple del Senyor. Un bon programa per al dia de l’Amor fratern.

9.- Sí, germans, vosaltres teniu una vocació de llibertat; amb una condició, però; no convertiu la llibertat en un punt d'arrencada per a una vida tancada en l'egoisme. Al contrari, enduts per l'amor, poseu-vos els uns al servei dels altres.

Tipus recurs pastoral: