Divendres Sant

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Divendres, 19 Abril 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Mirem el qui han traspassat

1.- Impressiona la Passió segons sant Joan. No cal insistir-hi. Però fem nostra la recomanació de l’evangelista: Mirem el qui han traspassat... Una mirada serena, amorosa, empatitzada.

2.- Jesús és crucificat perquè ha trencat la legalitat jueva. Nosaltres tenim una llei, i segons aquesta llei, ha de morir perquè es feia passar com a fill de Déu. I la legalitat romana: –¿El vostre rei, voleu que el crucifiqui?, els diu Pilat. I els grans sacerdots van respondre: –No tenim més rei que l'Emperador!

3.- Jesús sofreix en la seva carn –i de quina manera!– l’imperi de la Llei. Mor víctima del que ara en diem “postveritat”. Una sèrie de mentides o de mitges veritats que acaben destruint legalment persones i pobles i institucions. Vol destruir el temple. Priva de pagar tribut al Cèsar. Jesús cometé “l’error” de posar al centre no pas la llei sinó la persona. El dissabte al servei de la persona, no la persona al servei del dissabte. La fraternitat i la llibertat i la veritat de la persona per damunt de la llei escrita en taules de pedra o en constitucions petrificades. Mor per fidelitat al Pare i a nosaltres.

4.- Els cristians antics, mirant fit a fit el Crucificat, repassaven la vida de Jesús. En començar el sopar pasqual, recordaven les seves paraules: els estimà fins a la fi. I la darrera paraula a la creu és: ha arribat la fi. Ens ho ha donat tot. Però hi ha un detall important.

5.- Jesús en morir lliurà el seu Esperit. I a la llum d’aquest Esperit, veien com del costat foradat de Jesús en brollava sang i aigua i hi veien representats els sagraments del baptisme i de l’Eucaristia que formen el cristià.

6.- A la llum del mateix Esperit veien en Jesús mort a la creu, el nou Adam: El Gènesi explica que del costat d’Adam adormit al paradís, Déu en formà Eva, la mare dels vivents. Era una ombra del futur. Avui, del costat de Crist, nou Adam, adormit a la creu, Déu en forma l’Església que neix i creix del Baptisme i de l’Eucaristia.

7.- Mireu: com a cristians, som fruit de l’Amor infinit de Jesús. Hem brollat del seu cor. Aquesta Església, tan pobra, tan pecadora, tan feble som nosaltres. El fruit de l’Amor immens de Jesús que havent estimat els seus els estimà fins a l’extrem. I ens ensenya com ens hem d’estimar com a membres de l’Església i com hem d’estimar el conjunt dels cristians. I anar en compte a no criticar “l’Església” com si fos quelcom diferent de nosaltres... Jo sóc església. Nosaltres som l’Església.

8.- Quan serem capaços de fer pels nostres germans el que Jesús ha fet per nosaltres, aleshores podrem criticar i jutjar. Mentrestant, mirem-nos a nosaltres mateixos i mirem de ser dignes dels sagraments que hem rebut i del do de la comunitat cristiana.

9.- Farem bé d’acompanyar Maria, la Mare Dolorosa, en la seva solitud angoixosa. Tan bufó que ens lliurà Jesús a Betlem i com l’hi tornem avui al Calvari! I amb el dolor de Maria, compartim el dolor de tantes mares privades dels seus fills i de tots els germans nostres que pateixen.

10.- Quan demà celebrarem la vetlla pasqual, renovem a fons aquests dos sagraments que ens donaren vida, i que per això són per antonomàsia, els sagraments pasquals.

Tipus recurs pastoral: