Diumenge de Rams

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 14 Abril 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El millor sentiment en contemplar la Passió i Mort de Jesús és l’agraïment

Per a entrar de dret en el missatge del diumenge de Rams ens anirà molt bé contemplar els sentiments de Jesús en aquell esdeveniment: el goig per la gent senzilla que l’aclama en arribar a Jerusalem en contrast amb l’angoixa pel que l’hi espera de patiment en aquella mateixa setmana. Així podem encaixar la celebració festiva dels Rams amb la litúrgia dolorosa de la Passió.

* Benedicció dels Rams i processó: Els rams beneïts a les mans dels infants i de tots els fidels són una expressió joiosa i agraïda de la comunitat cristiana que aclama el Messies Salvador en aquest moment seu de joia i de dolor. “Beneït el qui ve en nom del Senyor”.

Lectures bíbliques entorn a la Passió i Mort del nostre Salvador:

El profeta Isaïes: Llegim una part del quart cant del Servent del Senyor. El Divendres Sant es proclamarà tot sencer. Del Servent del Senyor es diu:

- El Senyor m’ha donat una llengua de mestre per a saber sostenir els cansats.

Els nostres cansaments! I els cansaments de tants germans nostres! Jesús un dia dirà: Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats... I en el salm del Bon Pastor cantem:“El Senyor em fa reposar vora l’aigua...” En aquest repòs de l’anima és com podem seguir escoltant:

- D’un matí a un altre em desvetlla l’orella, perquè escolti com un deixeble. Hi veig una invitació a la pregària silenciosa en què deixem a part totes les nostres preocupacions, intencions, records, i com a deixebles l’escoltem:

- He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui me arrencaven la barba. No he amagat la cara davant les ofenses i les escopinades. Admiració i agraïment. En el tema de la Passió de Jesús no cal plorar gaire. Jesús avui és glorificat. Ell no pateix; però sí, pateix en el sofriment dels germans... i en els nostres, tanmateix. El millor sentiment en contemplar la Passió i Mort de Jesús és l’agraïment, un agraïment enamorat.

- El Senyor Déu m’ajuda; per això no em dono per vençut. Ho veiem en persones concretes que ens mouen a compassió i al mateix temps ens admiren per la forma serena amb que viuen la seva situació. De segur que en coneixes alguna.

* El salm 22 (21) “Déu meu , Déu meu, per què m’heu abandonat?... Aquest crit del salmista Jesús se’l farà seu en el Calvari. Tant de dolor ens remou. No ho arribem a entendre. Una miqueta ens hi aproximem davant els fets que llegim cada dia, i els que no llegim, de gent en situacions extremes de dolor, persecució, solitud, marginació, emigració... Jesús s’ha encarnat veritablement en la nostra humanitat. Però no ens quedem aquí. Llegim el salm fins al final: hi trobarem el resultat de la confiança dins tant de dolor, confiança que porta el salmista a proclamar com el Senyor l’ha ajudat, i ho celebra amb cants d’alegria, que vol proclamar a les generacions que vindran: El Senyor m’ha escoltat. Anunciaré el seu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit... Vindran a anunciar la seva bondat al poble que ha de néixer, i diran: El Senyor ha fet això!!

* De la carta als Filipencs. El fragment que llegim és un himne a Jesucrist que segons sembla ja abans es cantava en algunes comunitats primitives. En la línia del salm 22, Jesús en encarnar-se es fa no-res, s’humilia fins a l’extrem per nosaltres i el Pare l’exalta: que al seu nom tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra (els avantpassats), i que tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare.

* Lectura de la Passió del Senyor.

Considero que no cal comentar gaire el relat de la Passió. És preferible la lectura personal directa a cor obert. Però em permeto uns suggeriments:

- Les persones que s’interfereixen amb Jesús des del camí del calvari fins a la mort fan pensar que Lluc ens hi ofereix una lectura adreçada a nosaltres com a deixebles:

  • Simó de Cirene i les dones que ploren no son espectadors o testimonis casuals. Són referències al deixeble seguidor: Al Cirineu li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. (expressió significativa per els deixebles seguidors).
  • Les dones de Jerusalem que endolades el planyien tot donant-se cops de pit, ens fan pensar en la nostra crida a plorar les nostres caigudes i a convertir-nos.
  • En morir Jesús a la creu l’evangelista comenta: Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho. No sembla que l’evangelista ho digui com de pas. Ens indica que només la meditació i la contemplació revelen el significat profund dels fets.

El relat de la mort de Jesús és esgarrifós. No seria bo de quedar-nos amb una forta impressió i prou. M’ha agradat el comentari d’un bon amic: Més que en LA MORT, vull centrar-me en L’AMOR.

Tipus recurs pastoral: