Diumenge VII de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 24 Febrer 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jesús ha vingut a instaurar un món nou del que nosaltres ara ja en participem

“Jo perdono però no oblido”.

No oblido?: És que va ser massa gros? Que això encara et fa mal? Que no pots?

L’Evangeli d’avui és continuació del diumenge passat (les benaurances i malaurances) que dèiem ser la pàgina més sorprenent de l’Evangeli de Lluc. Doncs el text continua i fins i tot puja de to.

Només amb una actitud completament lliurada podrem captar el missatge sense que ens faci mal i que ens faci molt de bé: “A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu als qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen”.

I per si ens agafa despistats, tot seguit hi posa exemples concrets: parar l’altra galta, donar el vestit si t’han pres el mantell, donar i no reclamar el que t’han pres... “Però vosaltres heu d’estimar els enemics…”

Ho haurem sentit moltes vegades però ara proposo de no passar pàgina: nom sempre, anem per passos amb la pedagogia de la litúrgia:

  • En el primer llibre de Samuel tenim al jove David perseguit de mort pel rei Saül. L’escena és a Ein-Guedí, un petit paradís en ple desert de Judà en el seu caient sobre el Mar Mort. En una cova David té ocasió de matar Saül però se’n està. Conscient que el rei és ungit del Senyor, li perdona la vida.
  • El salm 102 proclama la bondat sense límits de Déu: Ell et perdona les culpes i et sacia d’amor entranyable... com un pare s’apiada dels fills, el Senyor s’apiada del fidel.
  • Jesús a l’Evangeli ens invita a no posar límits a la nostra capacitat d’estimar, així com el Pare del cel no posa límits a la seva misericòrdia: “Ell és bo amb els desagraïts i amb els dolents”.

L’amor que Déu ens té és encarnat en l’amor del seu Verb Jesús. I Jesús, maltractat, humiliat, turmentat, des de la creu respon a la malícia dels qui encara l’escarneixen: Pare, perdona’ls!

Ell ens ha ensenyat a dir: Pare Nostre... perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem.

De debò que perdonem tal com el Senyor ens perdona? De debò que estimem tal com Ell ens estima? Això suposa que el nostre sigui un amor desinteressat, absolutament gratuït, com el de Jesús. I amb això toquem el fons de la qüestió: l’amor desinteressat, sense esperar res a canvi. Tendim a estimar interessadament: l’altre a qui estimem ens fa de mirall per a satisfer el nostre desig amagat de ser vistos, que se’ns reconegui...

Ben segur que el nostre amor als altres és or als ulls del Senyor, però potser una mica barrejat del punt d’egoisme que l’embruta i li treu brillantor.

Sí que el Senyor ens demana d’afinar bé en l’amor, el servei als altres, el perdó, sense cap mena de falsificació ni de brutícia. Fins a l’extrem d’estimar els nostres enemics. No és impossible: l’Esperit Sant de Jesús ens hi ajuda, ho fa possible. Això sí, ens cal una obertura sincera i continuada a la conversió, a la purificació del nostre amor.

Ben mirat, Jesús en aquest evangeli ens posa les bases per a una societat nova: amor desinteressat, benevolència, perdó, reaccionar sense violència, compartir contra l’egoisme, rebuig de l’avarícia. Ens proposa un món nou, amb actituds noves.

I ens hi assenyala la clau de lectura: Sigueu compassius com ho és el vostre Pare... Ell que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

La segona lectura del capítol 15 de Corintis és continuació de l’anterior. Ens pot ajudar a donar el tomb mental i cordial cap a un amor a contra-corrent. Jesús és el nou Adam que ens treu del fang del primer Adam i ens dóna un Esperit que ens destina a ser un Cos Espiritual, en el Crist Ressuscitat. Us invito a llegir el text complert.

Jesús ha vingut a instaurar un món nou del que nosaltres ara ja en participem (sí, però encara no del tot).

Bon diumenge, amics i enemics!

Tipus recurs pastoral: