Lectio divina on line 72 (Setmanes del 15 al 28 d'abril)

Dilluns, 15 Abril 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
SALM  145 (144)

El Senyor és compassiu i benigne
lent per al càstig, gran en l’amor.

El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot  el que ell ha creat.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.

El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
 dels qui l’invoquen amb sinceritat.

Que els meus llavis lloïn el Senyor,
 que tothom beneeixi el seu sant nom per sempre més!

(Versets del Salm 14)

-------------------------

Què diu el text?

¿Sabries concretar l’època de l’Antic Testament en què aquest poema va ser escrit?

¿Té raó el que diu el text o és una invenció subjectiva de l’autor?

Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

El primer que observem és la distribució de cada vers de dues parts o ratlles, com les sentències o refranys del Llibre dels Proverbis. Les dues ratlles de cada verset enclouen el mateix concepte en perspectiva complementària:  compassiu>lent per al càstig;  tothom>tot el que ha creat; paraules fidels>obres d’amor;  sosté>redreça; camins>obres; a prop>sinceritat; lloïn>beneeixin... Val a dir que els versets de la Lectio d’avui són extrets d’un text més llarg, però que remarca sempre el mateix: l’AMOR ETERN, creador provident i guia... podeu llegir el Salm enter en contemplació...

La paraula ‘Senyor’ és present en tots els versets i substitueix el mot ‘Déu.  Això suggereix acostament i familiaritat per ambdues parts: el jueu imbuït de la millor pietat del judaisme i el Déu d’Abraham, Moisès, Elies... Els temors i pors del Sinaí han evolucionat vers una comunicació personal i tendre entre creador i criatura. Alguna cosa va anar evolucionant en l’espiritualitat d’Israel durant aquells segles. L’experiència de l’Exili de Babilònia (597-538 aC) fou l’eix important que giravoltà els conceptes religiosos de la cultura hebrea. Més a més, la decepció total i inesperada sobre les monarquies, tant del Regne del Nord com de Judà, portà els místics jueus, la Resta d’Israel, a seguir esperant en un nou regnat, dirigit i santificat, per un enviat directe de Déu mateix i que baixaria dels núvols del cel. El desengany humà evolucionà vers una fe total! Altrament res de la història i del món ja mai més no tindria cap sentit! D’aquells moments de l’Exili i del Post-exili en sorgí una nova espiritualitat a Israel, una espiritualitat radical i confiada que té un nom: Judaisme. Parlant en Bíblia cal netejar el mot Judaisme de tot context polític, social i cultural merament humans. El judaisme motivà unes generacions de persones altament religioses i coherents amb la fe dels pares. És dins aquest ambient religiós i selecte on el Salm 145 fou redactat. Josep i Maria foren d’aquest grup.

Però, ens preguntem si aquesta visió idíl·lica de dependència plena d’un Déu bondadós i provident, amor per definició, és objectiva i real per a nosaltres.  Aquí entrem en l’àmbit de la fe. Quan es va crear aquest poema o Salm les dificultats socials i polítiques, marginacions, patiments de tota mena, etc... eren per tot a la terra d’Israel. Ens cal tenir presents quatre punts: 1/ Mirant la realitat de la natura observem que aquesta es regenera ella mateixa en un procés d’assimilació d’essers connaturals, s’alimenta de semblants per a existir, mentre uns essers venen, altres són destruïts i assimilats en noves vides. 2/ L’ésser humà té la capacitat d’ennoblir aquesta situació preocupant i dolorosa de les nostres vides amb una comunió i col·laboració mútues, de respecte i atenció per a tothom sense considerar diferències de gènere, raça, llengua, història o cultura. Tots som germans i viatgem en un mateix vaixell, ningú no s’ha de sobreposar als altres i hem de fer el possible per a suavitzar tot dolor, físic o moral, del nostre entorn. 3/ La dolenteria moral és present en el món i és causa del sofriment de moltíssima gent. La història humana fa pànic amb tanta supèrbia. També cal denunciar la incúria i egoisme d’alguns, molts, que es diuen ‘creients’. 4/ Hem d’entrar en l’àmbit de la fe si volem trobar un desllorigador als problemes que ens cauen a sobre per una natura que no acabem d’entendre i tantes situacions humanes injustificables. Només per la fe en JESUCRIST se’ns obre un camí esperançat i de Llum. Ell passà al davant i ho assumí tot i per això, amb Ell, podem cantar el Salm 145 en mig de totes les dificultats, tribulacions i contradiccions.

Tipus recurs pastoral: