Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 24 Març 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Tot el missatge quaresmal assenyala cap a la mateixa direcció: la conversió

Tercer diumenge de Quaresma, ens anem avançant cap a la celebració del Misteri Pasqual. Són tants i tan enriquidors els missatges que ens arriben per a nodrir el nostre camí quaresmal, que potser ens podríem sentir aclaparats per no saber on centrar el focus. Hi ha una forma que és la dels cercles concèntrics. El compàs ens ajuda a dibuixar-los en cercles concèntrics però, això sí, a partir d’una de les dues agulles ben fixada en el centre. Cada u pot cercar el seu punt central. Jo avui el trobo en el salm:

“El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor”!

En la seva primera carta Pau recorda als Corintis com en el temps de camí pel desert, el poble saciava la set amb la mateixa beguda espiritual que brollava d’una roca i aquesta roca significava el Crist. En el nostre pas pel desert de la vida caminem assedegats d’aigua viva. Set de ser estimats, de ser perdonats, set de pau interior. Set de l’aigua que veritablement ens pot saciar. La set d’amor ens mou a tots i cada u la cerca a la seva manera en tota mena d’aigües més o menys netes o brutes, contaminades o pures, verinoses o plenes de vida.

¿On situem la punta del compàs? Tot el missatge quaresmal assenyala cap a la mateixa direcció. Només cal centrar l’atenció, posar-hi el cor. Pertot se’ns parla de conversió. De capgirar des del fons de nosaltres, capgirar les nostres actituds, els nostres capteniments, la nostra mentalitat vers la Roca Viva, el Jesús de l’Evangeli. ¿Amb quina energia? Amb la de l’Amor. L’amor d’Aquell que va venir a acampar enmig nostre per a servir-nos fins a l’extrem de donar la vida per nosaltres. Capgirar el nostre cor cap a aquest que així ens estima i salva les nostres vides.

Si t’enamores de Jesucrist i et deixes prendre pel seu amor, la teva vida et canvia, es converteix. Aquí hem de veure el punt central de la nostra conversió. En el fons és obrir-nos de ple, incondicionalment a Aquell que és lent per al càstig, ric en l’amor.

I això toca, sí, al pensament, però sobre tot al cor, a la vida en les seves arrels més profundes. La paràbola de l’Evangeli avui ens parla de la figuera que no acaba de donar els fruits esperats. I diu l’amo al vinyater: prou! Tallem la figuera. Aquí l’amo és el Pare i el vinyater és Jesús, el que dóna la vida per nosaltres, i respon: Esperem un temps més. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant.

Jesús, el vinyater, ens salva: ens ofereix una nova Quaresma per a remoure la terra del nostre cor, les arrels interiors.

Per part seva això funciona, i per part nostra només ens cal aplicar allò que ell mateix ens ha recordat a l’evangeli del Dimecres de Cendra:

+ La pregària, humil, sincera i íntima

+ l’acció a favor dels altres, particularment els qui més ho necessiten,

+ fer bona cara, que l’esforç cristià no és per a fer posat trist sinó per a mostrar-nos com a gent joiosa, propera, esperançada, plena de pau.

I aquí acabo. Resten en suspès temes com:

- Del capítol 10 en la primera carta als Corintis, un tema profundament teològic que si cas caldria ser tractat expressament.

- O bé el salm 102: us suggereixo que ajusteu bé la primera agulla del compàs en l’amor misericordiós de Déu i feu un recorregut circular del salm, subratllant solament els verbs (accions i actituds) que tenen al Senyor per subjecte. Veuràs que n’hi ha per restar-ne agraïdament embadalits.

- O bé la primera lectura de Moisès. També aquí podríeu subratllar els verbs referents a Déu que té compassió del poble esclau, que s’ha decidit a alliberar-lo i ho confia a Moisès.

- O bé la primera part de l’evangeli en què Jesús fa fora la idea tan arrelada encara avui de que els mals són càstig de Déu i ho aprofita per a dir-nos que tots necessitem convertir-nos.

Tipus recurs pastoral: