Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 7 Abril 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Déu no és algú que estima: Déu és el mateix Amor

La setmana passada en la paràbola del Fill Pròdig ens varem trobar amb la impensable magnitud de l’amor misericordiós del Pare. Jesús avui ens torna a sorprendre. És un text que llegim a l’evangeli de Joan i que sembla que originàriament era de Lluc, l’evangelista de la misericòrdia. Ara no tenim una paràbola sinó un relat.

Al matí Jesús ha anat al Temple i ara, assegut en un dels patis està ensenyant a la gent. Arriba una colla de fariseus juntament amb mestres de la llei que porten una dona per a apedregar-la. S‘aturen davant Jesús i li diuen: Aquesta dona ha estat sorpresa en adulteri. La llei de Moisès la condemna a mort. Tu que hi dius? La trampa és gravíssima: si diu de perdonar la dona es posa contra la legalitat, i si diu d’acomplir la llei ¿on és tanta misericòrdia amb els pecadors? Han posat Jesús a fer de jutge, un judici trampa en què de totes formes ha de sortir-ne malparat davant la gent. Jesús fa silenci, s’ajup i es posa a dibuixar en el terra amb el dit. Tensió de silenci. Finalment aixeca el cap i els sorprèn: “El qui de vosaltres estigui sense culpa que comenci apedregar-la”.

S’ha atrevit a acusar els acusadors. Ningú gosa agafar la primera pedra. Han quedat atrapats en el seus propis pecats. I l’un darrer l’altre s’esmunyen entre la gent.

La pobra dona ha restat sola davant Jesús. Tremolosa, perquè no sap si el mestre la condemnarà. Aixeca els ulls i es troba amb la mirada de Jesús ple de bondat:

–Noia, és que ningú no t’ha condemnat?

–Ningú, Senyor.

–Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més.

La meditació d’aquest text ens mou a situar-nos en la vivència de la dona atrapada en una situació de culpabilitat, de càstig i de perdó. És com posar-nos en la persona del fill pròdig, del diumenge passat.

Però no oblidem sobretot de fixar l’atenció en els sentiments de Jesús. En la paràbola el fill pròdig Jesús se sent com a expressió humana de l’actitud de Déu Amor sobre cada u de nosaltres, estiguem com estiguem; perquè Déu és amor de pare, de mare, d’amic… Déu no és algú que estima: Déu és el mateix Amor. ¿Con podríem justificar la por, si en realitat ens sentim estimats i volem correspondre-hi? On hi ha amor no hi pot haver por, tal com llegim a la primera carta de Joan.

M’ha agradat l’observació que acabo de trobar en relació entre el missatge del fill pròdig i el de la dona adúltera:

–L’adúltera ha “desplegat” el germà menor i com ell se sent digna de condemna.

–Els fariseus “despleguen” el germà gran i es creuen amb el dret de condemnar.

–Jesús se sent identificat amb el pare del fill pròdig i els unifica a tots tres: El fill major i el fill menor unificats en l’amor de Pare. Els dos fills són cridats a canviar en clau de l’amor del Pare. Igualment la dona pecadora és cridada com el fill pròdig a percebre el perdó i la tendresa de Déu.

Totes les lectures d’avui van en la direcció de fer-nos oblidar el passat i de mirar cap a endavant:

-  A l’Evangeli: “Jo no et condemno, ves i no tornis al teu passat”.

- En Isaïes: Déu parla al poble que a l’exili de Babilònia pateix sota el pes de les seves infidelitats: “No penseu més en les coses antigues. Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. No us en adoneu?...

- En el salm 125: Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho creiem un somni... Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls ara criden de goig a la sega.

- I Pau als Flipencs: …s’oblida del passat i segueix corrent com atleta en el seguiment d’una nova vida en el Crist. I afegeix: “Puc fer-ho ja que Crist s’ha apoderat de mi”.

El gest del Pare amb e fill que ha tornat a casa i la paraula salvadora de Jesús a la dona, ens fan oblidar el nostre passat negatiu i mirar confiats vers el futur per a avançar amb més vitalitat vers les celebracions del Misteri Pasqual.

Que tingueu un bon diumenge!

Tipus recurs pastoral: