Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 31 Març 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

En la nostra reconciliació amb el Pare Ell ens confia ser servidors de reconciliació amb els germans

Avui tenim la paràbola del fill pròdig. Podríem dir-ne més aviat: “paràbola del Pare pròdig en l’amor.

I si passéssim de dret a la segona part del relat? La primera part seria tot el que ja hem sentit tantes vegades. La segona seria: i després, què? ¿Com t’imagines la nova vida del fill pròdig després de sentir la immensa abraçada del Pare? Jo t’agrairia que em diguessis com t’ho imagines.

Escrita la teva resposta, tu la podries llegir i probablement et trobaries davant d’un mirall: allò que et sembla que viuria el jove retornat a casa és el mateix que el Senyor t’està demanant com a conversió quaresmal.

Però primer cal que experimentis aquesta fortíssima i tendra abraçada i les llàgrimes d’alegria del Pare, perquè t’has decidit a retornar d’aquelles actituds teves que t’estan apartant del Pare.

La paràbola del fill pròdig és la tercera de tres paràboles que trobem al capítol 15 de l’evangeli de Lluc:

1.- Un pare que ha perdut el fill,

2.- un pastor que ha perdut una ovella,

3.- una dona que ha perdut una moneda.

El pare retroba el fill, el pastor retroba la ovella, la dona retroba la moneda; el pare organitza una festa, el pastor diu als companys: alegreu-vos amb mi; la dona comparteix amb les comares veïnes l’alegria d’haver retrobat la moneda perduda. Hi ha quelcom molt estimat que es perd, que és cercat o esperat, un retrobament i l’alegria compartida.

Déu Pare ens estima, nosaltres anem a la nostra, ell espera amb amor, i si ens deixem retrobar provoquem una gran alegria. El seu perdó és “impensable”.

Observem l’escenari d’aquestes paràboles:

Atrets per les seves paraules, a Jesús se li acostaven persones de mal viure, pecadors, gent marginal. Això escandalitzava els fariseus i els mestres de la llei que eren els practicants, observants perfectes de les normes religioses, models impecables, i que per tant miraven d’apartar-se de la gent contaminada. Notem que Jesús no s’adreça directament a la gent, molts d’ells indesitjables, sinó als santons que l’estan criticant. Ell no es defensa sinó que ve a dir-los: Mireu, el que estic fent amb aquesta gent és precisament el que fa el Pare del cel, digueu-li si cas a ell. Jo sóc enmig vostre com imatge visible del voler de Déu. Si no voleu acusar Déu Pare no cal que m’acuseu a mi.

Aquesta presentació genial sobre Déu Pare de Misericòrdia havia d’alliberar els cors de la gent senzilla que estaven escoltant.

Aquest alliberament del cor és el que se’ns presenta en les lectures d’avui que ens preparen per a la paràbola del Fill Pròdig:

– Primera lectura: En el llibre de Josuè, quan el poble després de la gran travessa del desert, està entrant al a Terra Promesa, el Senyor diu a Josuè: “Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte”. Llavors els israelites celebraren per primera vegada la pasqua de l’alliberament i van començar a alimentar-se dels productes del nou país. Això és el que va viure en el seu cor el fill en sentir-se tan inesperadament estimat: L’alegria de l’alliberament interior i el nou nodriment fruit de l’Amor del Pare.

– Salm 33: és un cant d’agraïment per l’alegria de l’alliberament:  Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum / I no haureu de baixar els ulls avergonyits. / Quan els pobres invoquen el Senyor, / Ell escolta i els salva del perill.

– Segona lectura (als Corintis): Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou... I tot això és obra de Déu que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació.

En la nostra reconciliació amb el PareEll ens confia ser servidors de reconciliació amb els germans.

I situats novament en l’Evangeli apareix com a contrast l’actitud del noi gran: se sent malament davant la misericòrdia del Pare amb el germà pròdig, ell que sempre ha estat a casa fidel en tot el què se li demanava.

No ens voldríem sentir retratats en el germà gran. No tenim dret a jutjar malament les persones escarriades, perdudes, fugides de casa... son germans nostres i els pertoca, de la nostra part, un cor misericordiós. Com el del Pare.

Tipus recurs pastoral: