Diumenge II de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 28 Abril 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Res ni ningú no pot privar Jesús de comunicar-se amb els seus

1.- Quan dic que “me’n vaig a l’església”, normalment em refereixo al local, més o menys monumental, on celebrem l’eucaristia i els altres sagraments. Però els primers cristians tenien una consciència molt viva que l’església eren ells, el poble de Déu aplegat entorn de Crist Ressuscitat en algun indret: una família, un lloc de trobada o a l’aire lliure.

2.- La primera lectura presenta els apòstols entre el poble i obrant-hi prodigis de bondat envers els necessitats. També es trobaven al Temple, al porxo de Salomó on Jesús havia ensenyat sovint. Formaven un grup compacte però obert indistintament a homes i dones que acollien el missatge i el programa de vida de Jesús. Pere atreia gent de pertot perquè era com la prolongació, l’ombra de Jesús que guaria tots els qui s’hi atansaven.

3.- El text de l’apocalipsi i l’evangeli del dia ens parlen del diumenge, dies dominica, el dia del Senyor. Els 49 màrtirs d’Abitene el tenien tant al cor que “no podien viure sense celebrar els misteris del Senyor” que, desobeint la prohibició del Cèsar de Roma, es reunien setmanalment en alguna casa d’ells. I sofriren per això el martiri l’any 303 en temps de Dioclecià.

4.- Fou també un diumenge –el dia del Senyor– quan l’autor de l’Apocalipsi tingué una viva experiència de Crist Ressuscitat. Era exiliat a Patmos per haver predicat la Paraula de Déu i donar testimoni de Jesús. Veu un gran lampadari de set braços que simbolitza les set comunitats cristianes de l’Àsia Menor –avui Turquia–. Jesús les aguanta i manté unides amb la seva mà dreta.

5.- És el Fill de l’home, ésser misteriós dotat d’una autoritat reial i judicial. Vestit amb la túnica llarga pròpia del gran sacerdot. Com a rei que és, va cenyit amb un cinyell d’or. Té els cabells blancs que indiquen l’eternitat. Una mirada viva i penetrant: té un coneixement perfecte dels homes i de llur història. Els peus són de bronze, estables, no trontolla, en contrast amb la gran estàtua de Nabucodonosor que els tenia de fang. La seva paraula és exigent i decisiva com una espasa de doble tall. En una paraula, el primer i el darrer que dóna sentit a tota la història. I finalment és el Vivent i té les claus de la mort i del país dels morts. Ressuscitant ha vençut aquests enemics tan poderosos.

6.- Aquest Jesús tan poderós és enmig nostre onsevulla que es trobin reunits en el seu nom dos o tres cristians. Present a les petites comunitats i present en les grans concentracions en les catedrals, o places o estadis d’arreu del món.

7.- L’evangeli ens parla també del diumenge i del seu ritme setmanal. El diumenge de la Resurrecció marca la setmana i omple de sentit els mesos i els anys. Avui la comunitat es troba en un local tancat i barrat, amb pany i forrellat per por a les autoritats civils i religioses. Acaben de crucificar el Mestre. Ara diuen que no és al sepulcre. I corre la brama que alguns deixebles l’han profanat enduent-se’n el cadàver.

8.- De sobte Jesús se’ls fa present. Res ni ningú no el pot privar de comunicar-se amb els seus. Els saluda i els omple de pau serena i joia immensa. És el mateix que morí a la creu i que encara porta en el cos les marques dels claus i de la llança. I els confia una gran missió. Ell ja ha fet la seva. Ara toca a aquell grup d’homes i dones, paralitzats per la por, de continuar-ne la tasca. Com el Pare m’ha enviat jo també us envio. Rebeu l’alè poderós i àgil de l’Esperit Sant. Amb aquest “Esperit” nou no heu de tenir por. I perdoneu, perdoneu. Torneu tothom a l’amistat amb Déu.

9.- Però aquell dia Tomàs no era a “missa”. És un dir. Campava per les seves fugint del grup i d’ell mateix. No feia cas del crit de joia dels companys: Hem vist el Senyor. Falòrnies d’una imaginació febricitant. Jo no. Jo no crec si no veig. Com repeteixen també avui molts cristians que creuen però no practiquen. Tomàs troba Jesús quan torna a la comunitat. I fa la professió de fe més gran de tot l’Evangeli. SENYOR MEU I DÉU MEU. Tota llengua confessi que Jesús és el Senyor a glòria de Déu Pare.

10.- Joan acaba l’evangeli confessant el motiu que l’impulsà a escriure’l. Una selecció de fets i de paraules perquè coneixent Jesús, fem nostra la confessió de Tomàs: Jesús és el Messies, el Fill de Déu. Amb aquesta fe connectem amb la vida de Déu i quedem habilitats per donar-ne testimoni.

Tipus recurs pastoral: