Diumenge II de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 28 Abril 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El Senyor Ressuscitat els dóna la seva pau

Avui tens una felicitació! Li ha sortit del cor a Jesús Ressuscitat en manifestar-se al deixeble Tomàs: “Per què has vist has cregut? Feliços els qui sense haver vist, creuran”.

No és just que carreguem el dubte sobre la persona de Tomàs. Tots els altres deixebles s’havien mostrat escèptics o descreguts quan apareixien els primers testimonis de la resurrecció. En cada cas tenia de presentar-se Jesús mateix personalment per a aportar-los la pau i l’alegria de la seva presència viva.

Nosaltres també, enmig de les foscors necessitem experimentar la presència de Crist vivent.

Com ens diu avui en Pagola, un dia descobrirem que molts dels nostres dubtes ens poden rescatar d’una fe superficial que s’acontenta amb repetir fórmules, i estimular-nos a créixer en amor i en confiança en Jesús.

Lluc en el relat dels dos deixebles d’Emaús ens fa entendre que el Crist Vivent el podem experimentar:

-          en el fet de caminar junts i units per la seva causa

-          en el fet d’escoltar la Paraula de Déu en la litúrgia i en la pregària personal

-          en el fet d’acollir el germà desconegut

-          en el fet de la Fracció del Pa a la taula de l’Eucaristia.

L’Evangeli de Joan ens relata les dues aparicions al grup dels apòstols el mateix diumenge de Pasqua i el diumenge següent:

Estant amb les portes ben barrades per por dels jueus, Jesús es presenta enmig dels deixebles. No li cal obrir portes ni travessar parets; ara és viu amb la nova vida de Déu per qui ni l’espai ni el temps són un límit. Ara està per damunt del temps i de l’espai.

  • Pau a vosaltres”. Vençuts pel gran desengany, per la por, i ara per la sorpresa, el Senyor Ressuscitat els dóna la seva pau. Ens dóna la seva pau! En els nostres desenganys, fracassos, sentiments de culpabilitat, en la baixa estima, en les nostres pors i els nostres dubtes, “Pau a nosaltres!”
  • “Com el Pare m’ha enviat, així jo us envio a vosaltres”. Ens preguntem: com l’ha enviat el Pare?: no com a missatger, sinó com a Fill: Aquest és el meu Fill, escolteu-lo” ens havia dit el Pare en la Transfiguració. I així, talment com a Fill, Jesús en la seva Nova Vida ens fa el do de l’Esperit, l’Esperit Sant que ens fa fills a nosaltres. Fills estimats, perdonats, salvats, glorificats: Rebeu l’Esperit Sant!
    • Enviats, a què? A compartir amb Jesús la seva missió, donar testimoni de Nova Vida per l’amor: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”... “Així coneixerà la gent que sou deixebles meus”...No hi ha amor més gran que el de donar la vida pels amics”.
    • I és clar! Serem, som portadors d’amor, de l’amor salvador de Déu si ens deixem amarar de l’Esperit de Jesús en la intimitat de la pregària: “Estant moltes estones a soles amb Aquell que sabem que ens estima”. I tal com afegirà la mateixa Sta. Teresa: “això és cosa d’obra”. 
  • “Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit de Jesús serà la nostra força i la nostra llum per a aportar el nostre testimoniatge de l’amor de Déu fins a l’extrem de ser portadors del perdó de Déu en el món.  

El diumenge següent Jesús se’ls torna a manifestar. Ara també hi ha Tomàs. Li diu: Mira, toca les ferides de les meves mans, fica la mà en la ferida del meu costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient! La fe és la llum que ens il·lumina per a percebre el misteri de la Resurrecció del Senyor.

-          Senyor meu i Déu meu! És la primera i definitiva vegada en què a la Bíblia s’uneixen els dos títols: Senyor (L’home enviat), i Déu (Fill del Pare).

La tradició popular ho posa als llavis dels creients en el cor de la celebració eucarística: Senyor meu i Déu meu!

-          Per què m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.

 Felicitats, germans!

(del salm d’avui, 117)

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor
Alegrem-nos i celebrem-lo.
... El Senyor és Déu
Que ell ens il·lumini!

Tipus recurs pastoral: