Lectio divina on line 73 (Setmana del 29 d'abril al 5 de maig)

Dilluns, 29 Abril 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
EL CEL NOU I LA TERRA NOVA

...vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:

-Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.

I el qui seu al tron va afirmar:

-Jo faig que tot sigui nou.

I afegí:

-Escriu aquestes paraules perquè són certes i veritables.

Després em va dir:

-Ja s’han complert! Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi. Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res. El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu.                                                                                                                                              

  (Ap 21, 1-7)

-------------------------

Què diu el text?

¿Coneixies aquest text, l’havies llegit anteriorment?

Quelcom en la nostra existència temporal pot tenir un valor transcendent...  és possible?

Què et suggereix per a la vida aquest text d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Milers de persones ofegades al Mediterrani quan venen a casa nostra  a cercar-hi refugi de la guerra i de la fam, necessiten un cel nou i una terra nova. Els ferits i acovardits per murs d’exclusió i menyspreu, amenaçats per ganivetes i fusells a les tanques, necessiten un cel nou i una terra nova. Els tripulants i voluntaris de vaixells de rescat d’emigrants davant prohibicions i tota mena de dificultats, necessiten un cel nou i una terra nova. Famílies i persones desnonades del seus habitatges per les lleis i judicatures d’un neocapitalisme inhumà, necessiten un cel nou i una terra nova. Tantes dones que sofreixen la complicitat i passivitat de lleis inhumanes, necessiten un cel nou i una terra nova. Les persones que pateixen judicatures i mentides oficials dictades per interessos i ideologies egòlatres, necessiten un cel nou i una terra nova.Tants i tants treballadors, molts que són pares de família, humiliats per la precarietat laboral injusta estesa quasi arreu, necessiten un cel nou i una terra nova. Els qui són torturats físicament o moralment, necessiten un cel nou i una terra nova. Les víctimes de tots els atemptats, per motius fanàtics, religiosos o polítics, necessiten un cel nou i una terra nova. Tants malalts sense medicines ni l’atenció deguda, necessiten un cel nou i una terra nova. Les persones que malviuen abandonades als carrers de les nostres ciutats, necessiten un cel nou i una terra nova. Nosaltres, potser, també necessitem albirar aquests cel i terra nous...

De veritat que el món en que vivim és a les antípodes de les Benaurances de Jesús a l’Evangeli de Mateu: Feliços els pobres... els qui ploren... els humils... els qui tenen fam i set... els compassius... els nets de cor... els qui treballen per la pau...  els perseguits per ser justos...

Darrera els forats negres del cosmos, els Big-Bangs, o digueu-ho com vulgueu, hi ha un AMOR ETERN que engendra, crea, dóna lleis i vida  a tot el que existeix. Nosaltres hi som. El fruit més sublim del procés evolutiu de la creació és l’ésser humà amb capacitats creadores sorprenents i amb un gran do únic: la Llibertat. L’AMOR ETERN desitja i espera que la creativitat humana, opcional i lliure, accepti el projecte diví de portar a plenitud la seva obra: L’AMOR ETERN espera abraçar-nos al final de la nostra corrua per l’espai i el temps i obsequiar-nos amb la seva mateixa eternitat, sempre amorosa i creadora. Però som lliures d’acceptar-ho. Si l’ésser humà substitueix el designi diví pel propi egoisme, romandrà en la tenebra i motivarà molt patiment al seu proïsme, s’haurà equivocat. El nostre text d’avui acaba en el verset 7 del cap. 21 del Llibre de l’Apocalipsi, obriu-lo i llegiu-ne el verset n. 8 per completar la idea...

Tipus recurs pastoral: