Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 5 Maig 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Pere, demostra que m’estimes, fent de pastor del meu ramat

1.- Aquell Pere una mica fatxenda que negà tres vegades conèixer Jesús, avui proclama sense embuts el principi de desobediència civil davant la suprema autoritat religiosa: Obeir Déu és primer que obeir els homes. Ni ell ni els seus companys deixaran de dir allò que han sentit, vist i viscut de Jesús. No poden trair la seva consciència. “Vosaltres el vau fer clavar a la creu. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha proclamat capdavanter i Salvador, disposat a fer arribar el seu perdó a tothom que hi cregui”.

2.- Què ha passat? Ara Pere no està pas sol. Algú li fa costat i avala el seu testimoni: l’Esperit Sant. Ell i els seus companys surten del tribunal contents que Déu els hagi considerats dignes de ser maltractats com Jesús.

3.- Sovint ens imaginem que per als apòstols tot eren flors i violes després de la resurrecció de Jesús. Doncs, no. Es van trobar uns dies sense saber què fer ni cap a on tirar. Per això Pere i els seus companys se’n tornen al seu antic ofici: fer de pescadors. I mentre feinegen sense pescar ni un mal peix, Jesús se’ls fa present, els indica on en trobaran i els espera a compartir un esmorzar de germanor.

4.- Vora el caliu i acabat l’esmorzar, Jesús demana a Pere tres vegades si l’estima. ¿Recordaria Pere quan s’escalfava al pati del gran sacerdot negant que fos deixeble del Mestre de Natzaret? Ara repeteix tres cops que sí que l’estima i Jesús ho sap més bé que no ell mateix. Però era la condició indispensable perquè es fes càrrec de la missió que Jesús li confia: Pere, demostra que m’estimes, fent de pastor del meu ramat, ocupant-te dels germans i germanes que Jo tant estimo.

5.- Jesús li ho repeteix tres vegades. Es tracta d’un testament. Antigament el testador podia fer un testament vàlid repetint tres cops davant testimonis la seva darrera voluntat. Pere l’accepta, no com un poder sinó com el mateix Jesús que no ha vingut a fer-se servir sinó a lliurar-se ell mateix en un servei humil i desinteressat.

6.- Més endavant, Pere ja experimentat, recomanarà als qui dins la comunitat cristiana facin de pastors: Vetlleu pels qui us han confiat de bon grat, a la manera de Déu. Mai per fer diners, sinó desinteressadament. Ni tirànicament. No, res d'això. Sigueu més aviat el model del vostre ramat. Com Jesús.

7.- Pere, declarat pastor, continua pertanyent a l’únic Pastor: Segueix-me. És la invitació que ja havia rebut a la primeria vora l’estany de Galilea i que continua ressonant a cada topant de la seva vida. I de la nostra vida.

8.- Jesús fa a Pere un advertiment que li obrirà el sentit de la seva vida. Quan eres jove... feies i feies i feies. Era la teva manera de servir. Quan seràs gran, ja no podràs fer ni donar coses. Només podràs ser allò que ets i prou. I dependràs dels altres fins per coses ben elementals. I fins pararàs a la creu com Jo. Doncs mira, quan arribarà que no podràs fer ni donar res, encara quedes tu. També glorificaràs Déu posant a les seves mans tot això que ets.

9.- Glorifiquem Déu mentre treballem per ell en el servei dels nostres germans. Quan les limitacions de la salut o de la vellesa ens trauran de la circulació, encara podrem donar a Déu i als germans allò que més esperen de nosaltres: el nostre cor, el nostre amor, la nostra pregària, la nostra presència. Tant de bo! Jesús, clavat a la creu, impossibilitat de fer res, estimà, perdonà, ens donà Maria com a mare, ens lliurà l’Esperit Sant i ens obrí el seu cor. I ens espera amb els braços oberts.

10.- M’estimes, oi? Doncs estima’m en les persones que tractis a la família, al veïnat, a l’oficina, en la ONG, al carrer. On no hi ha amor, posa-hi amor i en trauràs amor. On no arribin les mans i els peus hi arribi el cor. Seràs com Déu: Déu és amor.

Tipus recurs pastoral: