Lectio divina on line 74 (Setmana del 6 al 12 de maig)

Dilluns, 6 Maig 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
MANCA DE FE DELS PARENTS DE JESÚS

...després d’això, Jesús circulava per Galilea. S’estimava més no moure’s per la Judea, on els jueus el cercaven par matar-lo. S’esqueia aviat la festa jueva de les Cabanes. Els seus parents li varen dir:

-Surt d’aquí i ves-te’n a Judea; així els teus deixebles podran veure també aquestes obres que fas. Ningú no s’amaga si busca que el coneguin... Fent com fas això, manifesta’t al món!

És que en realitat ni els seus parents no creien en Ell. Jesús, però els va dir:

-No ha arribat encara la meva oportunitat; en canvi, per a vosaltres qualsevol moment és oportú. El món no té perquè odiar-vos, però a mi, em detesta perquè denuncio que les seves obres són dolentes. Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi pujo, perquè no ha arribat encara la meva oportunitat.

Havent dit això es quedà a Galilea.

(Jn 7, 1-9)

-------------------------

Què diu el text?

¿Perquè Jesús i els seus familiars no s’acaben d’entendre?

La nostra vida cristiana potser s’identifica, en part o molt, amb la parentela de Jesús...

Què suggereix aquesta Lectio d’avui per a la nostra vida de fe?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Letio.

Aquest text d’avui té encara el seu complement en els versos que segueixen perquè de fet Jesús, quan els seus conciutadans i parentes ja eren instal·lats a la Muntanya de les Oliveres a Jerusalem, ell també s’hi presentà, d’incògnit el primer moment.

La FESTA DE LES CABANES o TABERNACLES era una de les tres festes de pelegrinatge, juntament amb les de Pasqua i Pentecosta. Se celebrava al començament de la tardor, i en el seu origen era una festa agrícola que coincidia amb el fi de la verema i de la collita dels fruits de la terra. Era una celebració molt festiva; durant set dies la gent habitava en cabanes fetes amb branques al mig dels camps. Amb la centralització del culte en el santuari únic de Jerusalem (finals del s. VII aC) es va convertir en una festa del Temple, sense perdre el caire popular. Quan les festes agrícoles van ser posades amb relació amb la història del poble, la festa dels Tabernacles fou vinculada amb el record dels quaranta anys d’estada del poble al desert en temps de l’Èxode on els israelites havien viscut en tendes de campanya.

PARENTS O GERMANS DE JESÚS? Quan els traductors del textos grecs del Nou Testament a les nostres llengües es troben amb aquest concepte han de parar un moment i decidir per quin mot es decideixen: PARENTS o GERMANS. Consultades 5 traduccions en les nostres llengües catalana i castellana, tres d’elles tradueixen GERMANS i dues PARENTS. Darrera aquesta elecció hi ha tot un treball dels estudiosos d’avui. Hom es pregunta: Jesús tenia o no tenia germans carnals? Hi ha teories per al SÍ i el NO. Amb aquest plantejament hom es mou en una doble interpretació, literal o bé al·legòrica (midràshica, en paraula tècnica), de la virginitat de Maria de Natzaret. La realitat popular i teològica de segles, però, és la invocació i proclamació de Maria com a “VERGE i MARE DE DÉU”. Tanmateix els estudiosos bíblics poden comentar les seves perspectives i interpretacions. Ficar-nos en aquest tema no és el que ens interessi en la Lectio d’avui. Un fet, però, hem constatat en les nostres estades a la terra de la Bíblia i és que quan dues persones es valoren i aprecien, si una d’elles et vol presentar l’altre com a amiga de veritat, et diu directament: “Aquest és germà meu, o germana meva!”. És a dir que els mots PARENT i GERMÀ, en la cultura semita, són equivalents. Una cosa hem de tenir com a certa: Maria ja sofria en el silenci del seu interior per Jesús, pel context difícil que l’estava encerclant. No sabem si es feu present en aquest pelegrinatge de la festa de les Cabanes o Tabernacles.

El text de Joan ens interpel·la en profunditat perquè ens sincerem nosaltres mateixos de cara a aclarir la qualitat del nostre seguiment de la persona de Jesús. En la història del cristianisme i de l’espiritualitat hi han hagut moltes filtracions i adherències que han deformat el missatge cristià. A voltes potser hem activat la nostra afectivitat i creences davant escenaris, actuacions religioses superficials, o pseudoreligioses, celebracions una mica fora de lloc amb motiu de bateigs, primeres comunions, casaments, etc... en que la pantalla social ens ha preocupat més que no pas la interiorització de la Paraula, els Sagraments o la mateixa persona de Jesús... ¿Podem ser capaços de fer una revisió a fons de tot plegat?

Tipus recurs pastoral: