Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 12 Maig 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Les meves ovelles reconeixen la meva veu

Haureu vist algunes vegades un ramat amb el seu pastor. En realitat les generacions d’avui hi estem poc acostumats. Per a aquella gent de terres d’Israel el fet del pastoreig els era ben familiar. A nosaltres ens toca assumir la comparança, tot i que ens sigui poc familiar, i un cop copsem per on va el missatge ens hi fiquem de dret. Com en tot, els símbols han de cedir el lloc a la realitat significada.

En llegir aquest capítol 10 de l’evangeli de Joan tinc la sensació com d’una cascada saltant vers el toll profund i transparent que l’acull. El toll d’aigua viva el veig en la relació de Jesús amb el Pare i la nostra relació amb Jesús i el Pare:

  • Les meves ovelles reconeixen la meva veu, i jo també les reconec i em segueixen.

–      Reconeixem la seva veu si estem atents a la seva Paraula il’escoltem amb el cor en els  textos bíblics i litúrgics,

–      si sabem llegir les persones i els esdeveniments de cada dia amb els criteris i la sensibilitat de l’Evangeli.

–      Si entenem que tot això es cova en la pregària. És clar, la pregària entesa com a estones d’intimitat amb el Senyor. Oi que les ovelles perceben millor en el silenci la veu del seu pastor?

–      Jo les reconec i elles em segueixen. Aquí hi veig la vocació personal: “segueix-me”. Recordem aquesta darrera paraula en l’evangeli del diumenge passat. Seguim Jesús si el reconeixem, si reconeixem la seva veu. I ja sabem com sona la seva veu.

  • Jo els dono la vida eterna. El Bon Pastor dóna la vida per les seves ovelles, ens la dona, vivim de la seva vida, la vida de Fill de Déu. La nostra vida és Crist. I així el seu amor ens esperona, tal com afirma Sant Pau i ho recull el Pare Claret en el seu lema episcopal.
  • Les meves ovelles mai no es perdran, ni me les prendrà ningú de les mans. Quina seguretat ens dona sentir-nos en tan bones mans! Això ens dona pau. Però ¿i quan se’m travessa un fracàs, em sento criticat o refusat, quan es fa fosc dins meu... mantinc en el fons aquesta pau del cor? És l’hora d’abandonar-nos en qui ens porta a coll, com a l’ovella en risc.
  • El Pare i jo som u. La unitat trinitària del Pare i el Fill en la relació paternal-filial que és l’Esperit Sant. Aquesta unitat del Pare amb el fill Jesús la proclama després de dir que Allò que el Pare m’ha donat ningú ho podrà arrancar de les mans del Pare.

Fins aquí el toll de la cascada. Però no me’n sé estar de fer una mirada amunt, a l’aigua que hi baixa: en trobem en els versos anteriors del capítol 10 i que es recullen en textos d‘altres diumenges:

–      L’ovella perduda i retrobada. Perdre’s pel camí, o desorientar-se o escapar-se no és definitiu. L’amor del Pastor persisteix i ens trobem que la ovella reticent té una sort que les altres potser no tenen: se sent portada a coll d’Aquell que l’estima, sent la seva escalfor, el pastor camina per ella i li mantindrà una atenció especial.

–      Les que no son del ramat. “Encara tinc altres ovelles que no són del meu ramat”. Quines són del ramat de Crist? els batejats catòlics? els batejats de les diverses confessions cristianes? els no cristians de bona fe?... Quines no en són d’ovelles de Crist?

Si ens situem en paràmetres legals o classifiquem per etiquetes, ens hi podem perdre. La resposta la tenim a l’evangeli de Mateu, capítol 25, versets 34-40.

Que tingueu un feliç diumenge del Bon Pastor

Tipus recurs pastoral: