Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 12 Maig 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Separeu-me Pau i Bernabé per anar a la perifèria

1.- La comunitat cristiana d’Antioquia era molt viva. Precisament fou a Antioquia on els seguidors de Jesús van rebre el nom de cristians. Tenia gran sensibilitat per reconèixer i valorar el carisma personal de cada membre. Celebraven la litúrgia conjugant la pregària amb el dejuni. Un dia l’Esperit els donà entenent: Separeu-me Pau i Bernabé per anar a la perifèria. Els imposaren les mans i els enviaren.

2.- Arriben a la sinagoga d’Antioquia de Pisídia. Acabada la lectura de la Bíblia, Pau accepta la invitació d’adreçar unes paraules als assistents al culte. Comença resseguint a grans trets la història d’Israel. Israel d’arrels nòmades mira sempre endavant fiat en les promeses de Déu. Mira tan endavant, que no s’adona del moment present: Ara. I Pau els ho diu clarament: La salvació que porteu anys esperant, ha arribat en la persona de Jesús. Tot i ser innocent fou condemnat a morir a la creu i fou sepultat. Però Déu el ressuscità d'entre els morts. En som testimonis.

3.- I gràcies a aquest Jesús, us anunciem el perdó de tot allò que no us podia perdonar la Llei de Moisès. Els oients s’entusiasmen en sentir emocionats aquestes paraules. I en volen saber més. Un altre dissabte.

4.- Però entremig, un grup petit però influent començà malparlar de Jesús i dels seus predicadors. Els va saber greu a Pau i Bernabé. Però aquella oposició tancada els obrí un nou l’horitzó. «Era el nostre deure anunciar primer als israelites la paraula de Déu. Però ja que no la voleu, ens adreçarem als qui l’esperen. Són llum no només d’Israel sinó de tot el món, una llum què durà la salvació a tothom fins als límits de la terra.

5.- Deixaren a Antioquia un grup de cristians contents per haver descobert en Jesús el sentit de la vida. Uns anys més endavant l’autor de l’ Apocalipsi descriu com una joiosa realitat allò que Pau i Bernabé anunciaven. Veié una multitud innombrable de gent de tota edat i condició. Drets davant el setial i davant l'Anyell, abillats amb vestidures blanques i amb palmons a les mans, celebrant una litúrgia victoriosa.

6.- I qui són aquesta gentada que ningú no pot comptar? D’on ve? -Vénen de la gran tribulació. Han patit persecució fins la mort per mantenir-se fidels a Jesús. I ara participen ja de la resurrecció de Crist i reben el premi promès. Estan en condicions de retre culte a Déu en una litúrgia a la qual ens unim amb nostra litúrgia humil i senzilla de cada eucaristia.

7.- Déu els acull al seu tabernacle, a la seva companyia. I experimenten tota la tendresa de Déu: ell eixuga com una bona mare les llàgrimes dels seus ulls. Emociona descobrir l’aspecte maternal del nostre Pare Déu.

8.- L’evangeli d’avui és molt curtet, però molt dens. És el final del capítol de Jesús Bon Pastor que acaba amb una forta discussió de Jesús amb les autoritats religioses de Jerusalem. Descriu qui són les seves ovelles. Els homes i dones que el segueixen. Escolten la seva veu i ell coneix –entaula una relació personal i viva– amb cadascun de nosaltres. El seguim i ens dóna la vida eterna: com que ens connecta des d’ara amb la vida de Déu, ens garanteix una gran seguretat. Som el gran regal que el Pare ha fet al seu Fill Jesús. I ens guarda a la seva mà, ben a prop del seu cor. I res ni ningú no ens en podrà arrabassar. La mà de Jesús reposa amb la mà del Pare. Participa de tota la força del Pare perquè n’és el Fill estimat. El Pare i jo som U.

9.- Hem fet avui un bell viatge. Hem acompanyat Pau i Bernabé i n’hem après el nucli de la fe cristiana. Crec en Jesucrist que patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat i ressuscità. És al cel en la companyia de Déu i de tots els cristians i cristianes que ens han precedit. Però ja ara participem de la vida de Déu. I és un Pare de cor tan maternal que ens eixuga les llàgrimes dels ulls.

Tipus recurs pastoral: