Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 19 Maig 2019
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Estimeu-vos els uns als altres com Jesús ens ha estimat

1.- Avui podríem fer l’homilia més curta i més gustosa i profitosa de l’any: l’homilia de sant Joan Evangelista. La coneixeu? La comunitat d’Efes es delia per sentir la paraula de Joan, l’apòstol més estimat de Jesús, l’únic que encara vivia. Com que ja era molt gran i amb prou feines es tenia dret, el duien a l’assemblea cristiana a pes de braços.

2.- Tothom frisava per sentir-lo, ulls i orelles ben oberts per sentir-lo millor i no perdre’n ni un mot. Per fi enraonà: Fillets meus, estimeu-vos els uns als altres com Jesús ens ha estimat. I ací s’acabà la prèdica. Bonica, oi?

3.- A la pròxima trobada, tothom esperava una altra homilia de l’Apòstol, ni que fos una mica més llarguera. Però Joan digué: Fillets meus, estimeu-vos els uns als altres com Jesús ens estimà. I així s’acabà la segona homilia. –Si us plau, Apòstol Joan, ¿no teniu res més a dir? –Fillets, és l´únic manament de Jesús i si el complim, ja hem complert tota la Llei.

4.- I és veritat. És l’única recomanació que Jesús ens deixa en el Sopar de comiat: Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.

5.- I com ens ha estimat Jesús? Havent estimat els seus... els rentà els peus. És l’amor que assumeix el servei més humil per salvar tothom. Per a Jesús, estimar és donar la vida. No us dic servents, us he dit amics. Per a Jesús, estimar és passar pel món fent el bé.

6.- Els cristians primers s’ho varen entendre molt bé: No hi havia pobres entre ells, ho compartien tot. I la gent exclamava: Mireu com s'estimen! Estan disposats a donar la vida els uns pels altres!

7.- Sense adonar-se’n, inauguraven cel nou i la terra nova de què parla l’Apocalipsi avui. Ens posa davant els ulls una església realitzada. Bella com la núvia preparada per acollir l’espòs. És la tenda on Déu habita. És el poble de Déu. El seu Déu té un nom tot significatiu: Emmanuel: Déu amb nosaltres. “El qui és la Paraula es va fer un de nosaltres i ha plantat la seva tenda enmig nostre”. Sí. L’Emmanuel, Déu amb nosaltres, convivint amb nosaltres, com un de nosaltres.

8.- I es dedica a eixugar les llàgrimes dels nostres ulls. No es pot esperar cap altra cosa de l’amor entranyable del nostre Déu: És compassiu i benigne. Bo per tothom. Estima entranyablement tot el que ell ha creat.

9.- El cel nou i la terra nova no són pas una promesa llunyana i inabastable. No. Són al nostre abast. Es realitza quan entaulem una relació nova amb Déu, amb la terra i amb la seva gent: una ecologia ideal. Quan canviem l’actitud egoista i destructiva de l’homo homini lupus, (cadascú és un llop per al seu veí), per aquest altre: homo homini deus. Als ulls de cadascun de nosaltres, l’altre és un déu.

10.- Jo sóc el rostre de Jesús per als altres i els altres ho són per a mi. Els dec un amor personal, humil, servicial, joiós. Jesús rentant els peus dels deixebles. Jesús repartint-los el pa. Jesús eixugant les llàgrimes de tothom. Aquesta és l’Església somiada per Jesús. I en això tothom podrà conèixer que som deixebles de Jesús. Fent-ho anem sembrant bocins de cel pertot.

Tipus recurs pastoral: