Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 19 Maig 2019
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Us dono un manament nou!

Un manament nou? Quin? “estimeu-vos”? Però això és nou? Ja en el llibre del Levític, en el Pentateuc, es deia: estimaràs els altres com a tu mateix. I sempre la gent ha nascut amb la llavor de l’amor en el cor. Una altra cosa és si hem deixat morir la llavor o bé la hem conreat indegudament. On és ara la novetat?

Si estem ben atents l’evangeli ens sorprèn profundament.

Era en el moment en què Judes l’Iscariot acabava de marxar a enllestir la seva traïció. Jesús devia fer un sospir i es deixà anar en allò que més portava al cor: la seva mort imminent i el manament nou:

* “Ara el Fill de l’Home és glorificat, i Déu és glorificat en ell.

On és la glòria de Jesús i la glòria amb la que el Pare és glorificat? Ell acaba de rentar els peus al seus deixebles i la mort està a punt d’arribar. Déu és amor, l’amor és la seva glòria. Com més contemplem el seu amor, com més ens sentim estimats, tant més resplendeix en nosaltres la Glòria de Déu. Doncs, Jesús Verb del Pare ens ha estimat fins a donar la vida a la creu per nosaltres. La grandesa de l’Amor de Déu resplendeix en el lliurament de Jesús, lliurament que esclata en la Resurrecció d’Aquell que per nosaltres ha estat mort i sepultat.

L’originalitat de l’evangeli de Joan està en que la glòria de Jesús no es manifesta en els actes espectaculars del poder, sinó en els que expressen l’amor de Déu. No és qüestió de fama i honor, de majestat, d’esplendor ni de domini. Morir pels altres és la major glòria perquè és la major manifestació possible d’amor.

La glòria de Jesús no és conseqüència de la seva mort és la mateixa mort per amor.

LA GLÒRIA DE DÉU ÉS EL SEU AMOR.

* Els diu “fillets meus”, paraula que no trobem enlloc més de la bíblia. Moment de profund sentiment i d’intimitat solemne: Ja em queda poc d’estar amb vosaltres.

Acaba d’anunciar la seva mort i ara les paraules següents sonen a testament: Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres.

Tal com jo us he estimat: ell ens ha estimat fins a l’extrem.

Ens mana que ens estimem com ell ens estima: aquest és el MANAMENT NOU! Ell vol que també el nostre amor als germans sigui un amor-total, desinteressat, a l’altre per l’altre, per sobre de tot interès egoista encobert d’autosuficiència, per autocomplaença, per a ser vistos... fins a l’extrem si cal de donar la pròpia vida pel germà. I això en els detalls i situacions de cada dia, amb les persones que el Senyor ens posa en el camí, i tant més com més febles, marginades i pobres són.

Sí que el llistó és molt alt. Ens ho demana tot. Actuem, servim, ajudem gratuïtament? Ens hi juguem el nostre temps, les nostres qualitats, la nostra comoditat, els nostres béns, el nostre prestigi?

Germà, germana, no et sentis ara acoquinat davant l’exigència del manament nou de Jesús. Ell ens coneix més bé que a nosaltres mateixos: som imperfectes, fràgils, oblidem, ens cansem. Però oi que és confortant sentir-nos estimats per l’Amic que per nosaltres ha donat la vida? En la intimitat de l’amistat ell ens dóna la mà, ens porta sobre les espatlles, no es cansa de perdonar, ens brinda la seva gràcia, purifica el nostre amor, ens fa humils, confiats...

En realitat tot això de donar-te per amor ho has estat fent molt i molt a la vida i a voltes suportant problemes i situacions ben difícils... Per sort teva, no notaves gaire el bé que feies als ulls de Déu. Als ulls del Déu Pare ets or pur, apreciat, estimat. Només cal que, com l’or, ens deixem purificar pel foc d’un amor tenaç i sofert, que tractem d’anar-nos netejant del egoisme embrutidor que se’ns arrapa, que acceptem la nostra pobresa i estiguem en pau als braços de Déu, com el nen que en la seva feblesa, s’arrapa confiat a la falda de la mare.

Aquí ens pot anar molt bé allò del salm 130:

El meu cor no és ambiciós, Senyor. No són altius els meus ulls,
Em mantinc en una pau serena com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons.
Espera, poble meu en el Senyor
Ara i sempre!

* I Jesús posa el punt final. Un final que és punt de partença en l’acompliment de la mostra missió de testimoniatge:

Per l’amor que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà que sou deixebles meus.

Tipus recurs pastoral: